Les preguntes encara sense resposta de Laura Borràs

BarcelonaLaura Borràs es defineix a ella mateixa com una persona “que mai s’amaga” i que sempre “dona la cara”. Certament, és algú que no acostuma a defugir entrevistes ni preguntes, tampoc les incòmodes, adaptant lícitament les respostes als seus interessos, encara que de vegades no acabin de lligar amb el que se li demana. Per això és tan sorprenent el que ha passat l’última setmana al Parlament. Ni una sola roda de premsa, ni una entrevista i, pel que han denunciat els partits de la cambra, tampoc ha acabat de donar respostes en les reunions privades.

¿Des de quan sabia la presidenta del Parlament que a Pau Juvillà se li retiraria l’escó complint amb la resolució de la Junta Electoral Central? ¿N’era conscient abans que el ple ratifiqués dijous la condició de diputat del cupaire, minuts abans que la secretària general l’hi retirés? Si no ho sabia, ¿cessarà la seva secretària general per no haver-la informat o per haver actuat en contra del que ella estava defensant públicament? ¿Va plantejar tancar el Parlament com a cortina de fum? ¿Va rebutjar la proposta de la CUP de cedir la presidència del Parlament perquè d’altres assumissin les conseqüències de la desobediència? ¿Hauria denegat la delegació de vot de Juvillà per a tots els plens? ¿Quan va assumir que no caldria una sentència ferma? Què diferencia el seu acatament del de Roger Torrent amb l’escó del president Quim Torra? En definitiva, ¿en algun moment es va plantejar desobeir la resolució de la Junta Electoral?

Precisament perquè ja hi havia un precedent amb l’escó de Torra, el final d’aquest culebró era més que previsible. Els funcionaris sí que tenien clar des del primer moment que no desobeirien cap resolució, ni administrativa ni judicial. Els polítics ho sabien. També sabien que no podien obligar els funcionaris a desobeir. I el que ningú acaba de tenir clar és si ells estaven disposats a fer-ho. L’entorn de Borràs acusa ERC i sobretot la CUP d’haver-la deixat sola. Els cupaires estan convençuts que els ha mentit. I els republicans s’han quedat en un còmode segon pla celebrant que la credibilitat de la presidenta s’anés posant en qüestió cada dia que passava. Això sí, en públic a Borràs no li han faltat els copets a l’esquena.

La presidenta del Parlament diu que hi ha hagut “intoxicació” i que s’explicarà aquesta setmana. De moment només se li ha sentit una declaració -sense preguntes i flanquejada pels grups independentistes- per garantir que es mantindrien “ferms contra la repressió, i units per defensar la sobirania del Parlament”. Tal com ha acabat tot plegat, ferms i units no serien precisament els adjectius més adients per resumir la setmana. I dins tot l’embolic, on queda Pau Juvillà? Ell ha preferit prendre-s’ho amb filosofia receptant unitat i assumint que ja l’han “jubilat sense llicència per edat”. Té per davant un repte molt més ambiciós: superar allò que abans se’n deia “mal dolent” i que ell ja anomena càncer.

Els detalls de la setmana

El cas Juvillà ha fet que alguns diputats s'hagin passat hores i hores reunits al Parlament. Tantes caminant d'aquí cap allà que no hauria sorprès veure'n algun en sabatilles d'estar per casa. Dit i fet. Jaume Alonso-Cuevillas va lluir un model "càlid i còmode amb sola antilliscant", segons anuncia el fabricant. El diputat de JxCat encara s'està recuperant d'una operació als peus que es va fer al desembre.

En una negociació, les parts implicades recorren a múltiples tècniques de seducció per imposar les seves tesis. Fins i tot a algunes de semiinconscients. En la part final de la negociació amb ERC per a la reforma laboral, la ministra de Treball va lluir una jaqueta groga que va sorprendre fins i tot els seus companys de gabinet. Tot i l’especial significació del groc per als republicans, la cosa no va acabar bé.