Política 07/11/2019

L'ambaixadora espanyola a Bèlgica accepta la reunió amb el president de Flandes per la sentència de l'1-O

Jan Jambon va demanar-li una trobada a instàncies del Parlament flamenc per parlar de Catalunya

Júlia Manresa
2 min
El president de Flandes, Jan Jambon.

Brussel·lesL'ambaixadora espanyola a Bèlgica, Beatriz Larrotcha, tindrà una reunió amb el ministre president del govern de Flandes, Jan Jambon, després que aquest li demanés una trobada per transmetre-li la necessitat de buscar una solució política al conflicte català després de la sentència del Procés, segons confirmen fonts diplomàtiques. Així li ho va demanar Jambon per carta dilluns, una missiva que va arribar aquest dimecres a la tarda i que l'ambaixadora respondrà afirmativament, com ja anticipaven ahir les mateixes fonts. La data, però, encara està per determinar.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Jambon i Larrotcha havien coincidit recentment i ja havien manifestat la seva intenció de trobar-se, tot i que encara no s'ha formalitzat la data. A més, l'ambaixadora espanyola també ha proposat reunir-se amb eurodiputats flamencs per parlar de Catalunya. Jambon va prendre possessió del càrrec recentment. La relació amb l'anterior govern de Flandes havia empitjorat després de l'1-O malgrat que abans del referèndum sí que hi havia hagut reunions entre els seus representants.

La iniciativa del president del govern de Flandes (del partit nacionalista flamenc N-VA) arribava dues setmanes després que el Parlament aprovés una resolució per unanimitat en què demanava l'alliberament dels presos polítics i la mediació internacional, després de la sentència del Procés. En aquesta resolució també s'instava el govern de Flandes a demanar explicacions a l'ambaixadora espanyola.

La resolució va ser impulsada per la mateixa Nova Aliança Flamenca, partit majoritari a la cambra i al govern de Flandes, i aliat dels independentistes exiliats a Bèlgica. També va ser aprovada amb la votació del partit ultradretà Vlaams Belang (Interès Flamenc), dels cristianodemòcrates i dels liberals flamencs.

El Parlament de Flandes ja havia votat una resolució el 4 d'octubre del 2017 condemnant la violència "excessiva" després del referèndum de l'1 d'Octubre. En la nova resolució aprovada aquest octubre considera que les penes aplicades pel Suprem als presos polítics són "greus i desproporcionades", i en demana l'alliberament immediat amb una amnistia.

Les relacions diplomàtiques entre Flandes i el govern espanyol ja es van ressentir precisament per aquesta qüestió després de l'1 d'Octubre i l'arribada dels exiliats catalans a Bèlgica, on han comptat amb el suport explícit dels nacionalistes flamencs. El ministre d'Afers Estrangers en funcions espanyol, Josep Borrell, va retirar en el seu moment l'estatus diplomàtic del representant de Flandes a Espanya arran d'unes declaracions de l'aleshores president del Parlament flamenc, Jan Peumans, en què afirmava que empresonar polítics feia d'Espanya un estat "incapaç de complir les condicions per formar part d'una Europa democràtica".

stats