Laura Borràs es compromet a "activar" la DUI si l'independentisme supera el 50%

El mateix dia que tots els presos polítics de JxCat apareixien per primer cop junts en la campanya electoral, el partit de Carles Puigdemont i Laura Borràs ha adoptat una sèrie de compromisos de cara a la pròxima legislatura que passen, d'entrada, per "activar" la proclamació de la república si hi ha majoria independentista a les urnes i prendre "decisions unilaterals" si l'Estat es nega a negociar. Així ho ha explicitat Borràs en el primer míting del partit a Arc de Triomf, on ha posat sobre la taula un seguit d'accions que portarà a terme "si hi ha una majoria prou compromesa amb el mandat de l'1-O". És a dir, si hi ha una estratègia compartida entre els partits independentistes, ara per ara inexistent.

Segons el full de ruta de JxCat, que ha plasmat en un document, el primer pas després de les eleccions del 14 de febrer, si l'independentisme supera el 50% dels vots, serà fer una resolució al Parlament en la primera sessió constitutiva de la nova legislatura que "ratifiqui" la declaració de sobirania del 2013, la resolució de ruptura del 2015 i la declaració d'independència aprovada el 27 d'octubre del 2017. Aquesta resolució, d'acord amb el que ha dit la candidata, també haurà de "reconèixer" el Consell per la República com a "autoritat nacional" en qualitat de "dipositari del mandat de l'1 d'Octubre".

Borràs ha apostat per un "govern fort" que faci tots els "preparatius" en aquesta "mateixa legislatura" per fer "efectiva la independència", la qual cosa passa –segons el full de ruta– per "minimitzar la dependència" dels "poders espanyols" que actuen a través de les companyies de "l'Íbex-35" que subministren els serveis energètics o financers. També afirmen que dissenyaran "lleis que garanteixin i ampliïn els drets socials" i adquirir el "compromís" de defensar-les "jurídicament i políticament" si els tribunals les veten.

En tot cas, aquest executiu sol·licitarà la intervenció dels organismes europeus per fer un referèndum "acordat i vinculant". Una petició que fins ara han rebutjat les institucions europees. Si l'Estat manté "l'immobilisme", el document presentat per JxCat assegura que el moviment independentista "ha de seguir avançant". "Si es confirma la negativa a negociar, el futur govern ha d'estar plenament disposat a prendre, en resposta, les decisions unilaterals que corresponguin", ha explicitat Borràs.

En aquest sentit, després d'una legislatura de conflicte entre JxCat i ERC pels riscos judicials que prenia la mesa del Parlament, Junts assegura que "no acceptarà ingerències polítiques, ni jurídiques, ni administratives contra la sobirania" de la cambra catalana. "Aquest compromís ha de suposar l'assumpció de riscos i conseqüències d'aquesta actitud de fermesa en un context de repressió", ha afirmat la candidata, que ara vol que Esquerra i la CUP, als quals ha dit que trucarà si guanya les eleccions per formar govern, es pronunciïn sobre aquestes propostes.

Alhora, Borràs ha garantit el "blindatge" de l'exercici del dret d'expressió i manifestació, després que durant l'última legislatura la Generalitat s'hagi personat a través de la conselleria d'Interior en diverses causes contra manifestants independentistes. Una mesura que va prometre ja fa setmanes el conseller d'Interior, Miquel Sàmper (JxCat), i que no s'ha fet efectiva en causes com la d'Adrián Sas.

Aquesta estratègia, en paraules de l'expresident Carles Puigdemont, és la que permetrà a l'independentisme "guanyar" l'Estat, com creu que va passar en el referèndum de l'1 d'octubre. A parer seu, "no es pot construir res" des de la "moral de la derrota i la rendició" i ha posat d'exemple diverses fites de l'exili: la seva presa de possessió com a eurodiputat o les victòries judicials a Alemanya i Bèlgica. Davant del frec a frec amb ERC que indicava ahir l'enquesta del CEO per la primera posició, el també cap de llista de JxCat ha apel·lat els "indecisos" perquè optin per l'estratègia de Junts en lloc de la d'Esquerra. "Malfieu-vos dels que diuen que ara l'1-O ja no compta o ja no val", ha reblat.

Els quatre presos polítics junts

Però més enllà del missatge polític, el míting a Arc de Triomf ha estat marcat per la presència dels quatre presos polítics de Junts, que just ahir van sortir en tercer grau de la presó de Lledoners. Per primer cop des que van entrar a la presó l'any 2017, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Turull i Jordi Sànchez han coincidit presencialment en un acte de campanya. "Avui quan m'he llevat els he trobat a faltar", ha confessat Forn, ja que –com ha explicat Rull– acostumen a fer cada matí el seu "passeig carcerari" comentant l'actualitat i el que senten a la televisió o a la ràdio de bon matí.

"Necessitem tornar a la mobilització de l'1-O, necessitem això per tornar a revalidar la majoria", ha començat Forn, mentre que Turull ha fet una defensa de la "confrontació" amb l'Estat. "¿Algú es pensa que els canvis arriben esperant ser el 80%?", ha protestat, i ha llançat un dard al rumb fixat pels republicans d'Oriol Junqueras i Pere Aragonès. A la tarda, Jordi Sànchez, que també ha participat en un míting des de Manresa, s'ha reafirmat en el missatge de Borràs: "Si som majoria treballarem de valent perquè la voluntat expressada a les urnes tingui concreció i recorregut polític".

Tres anys després de l'1 d'Octubre i la proclamació de la República, el conjunt de forces independentistes segueix sense trobar un rumb compartit.