EL FUTUR DE LA LEGISLATURA

Els pressupostos aboquen el Govern a una nova negociació amb la CUP

JxCat i ERC no descarten sondejar també comuns i PSC davant els recels dels anticapitalistes

“Tindrem uns pressupostos aprovats pel Parlament, segur”. El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, no té cap dubte -almenys, públicament- que el Govern aconseguirà la majoria suficient per aprovar els comptes del 2019. El termini legal -tot i que mai es compleix- per presentar el projecte de pressupost s’acaba el 10 d’octubre, però Aragonès ja avança que el portarà a la cambra “al llarg” d’aquell mes. Amb la intenció de tenir nous comptes abans que s’acabi l’any -previsiblement en ple judici de l’1-O-, serà llavors quan s’obrirà la negociació amb els grups. El Govern en tindria prou amb el suport de la CUP, a qui intentarà seduir en primera instància, si bé els anticapitalistes estan lluny d’avalar els comptes.

Després de dues llargues i tortuoses negociacions amb la CUP -que van tombar els pressupostos del 2016 i van avalar in extremis els del 2017-, l’executiu afrontarà a la tardor un nou pols amb ells en un context encara més complicat que els últims anys. L’intent d’investidura de Jordi Turull al març va portar els cupaires a trencar “aliances” amb els partits al Govern, als quals retreuen que no facin passos cap a la República. Auguren, a més, que els comptes seran “neoliberals” i “autonomistes”. Les condicions que han començat a desgranar posen el llistó alt a JxCat i ERC, que no descarten obrir la negociació també a comuns i PSC.

Els últims pressupostos que es van aprovar van ser els del 2017 -els d’aquest any són prorrogats- i van comptar amb el de la CUP perquè incloïen un compromís explícit del Govern amb la celebració del referèndum, amb dues partides destinades a la votació. La CUP també va aconseguir arrencar de l’executiu compromisos en ensenyament -el capítol en què més es van encallar les converses- i en la creació de diversos impostos ambientals, si bé el conjunt dels comptes no satisfeia la formació. El referèndum -i la promesa incomplerta del procés constituent-, doncs, va ser la clau per convèncer les mateixes bases cupaires que havien decidit mantenir l’esmena a la totalitat als comptes del 2016. Aquell any, els anticapitalistes havien considerat que el projecte presentat per JxSí no era prou rupturista ni en el terreny econòmic ni en el nacional. El resultat? Es van prorrogar els comptes del 2015 (pactats per CiU i ERC) i el president Carles Puigdemont es va sotmetre a una qüestió de confiança que va superar gràcies a la promesa del “referèndum o referèndum”.

El grup que ara encapçala Carles Riera tornarà a seure aquesta tardor a la taula de negociacions, però ho farà en un context molt diferent, marcat per l’etapa de distensió amb l’Estat que rebutgen, i amb el convenciment que els postulats de JxCat i ERC no diferiran gaire dels que els van traslladar al gener i l’abril, a les reunions per afrontar els diferents debats d’investidura. “Aleshores ens van parlar de la restitució, i anem d’una renúncia a una altra”, remarca el diputat Vidal Aragonés. El cupaire no creu que la conferència que el president, Quim Torra, farà al setembre modifiqui la seva posició, ni tampoc l’eventual convocatòria d’eleccions que el cap del Govern va apuntar fa uns dies en cas que els pressupostos no prosperessin. “Saben de sobres quines són les nostres demandes, i fins ara les han rebutjat en totes les negociacions”, lamenta.

Es refereix a apujar els impostos a les rendes més altes (superiors als 60.000 euros) o a modificar l’impost de successions i el de donacions amb caràcter progressiu. Revertir les retallades és una altra de les línies vermelles dels cupaires, que reclamen una única llista d’espera en l’àmbit de la sanitat; més inversió en l’ensenyament públic, i que s’aturin les subvencions als centres concertats. Aragonés critica, a més, que el departament d’Ensenyament no hagi revertit encara la decisió del govern espanyol de renovar, via 155, els concerts a les escoles que segreguen per sexe. A l’espera que el Govern doni una resposta oficial a aquestes demandes, el conseller d’Economia assegura que “cal incrementar els recursos” en l’àmbit social. Des del PDECat, però, el diputat al Congrés Ferran Bel va deixar clar a la CUP fa uns dies l’oposició del seu partit (part de JxCat) a “incrementar més els impostos” a les rendes més altes.

En l’elecció del criteri final hi tindrà molt a veure l’eventual ampliació del dèficit autonòmic. Caldrà veure si el govern espanyol aconsegueix aprovar un increment de dues dècimes (del 0,1 al 0,3%) que el Congrés va rebutjar el mes passat amb els vots, entre d’altres, d’ERC i el PDECat. Flexibilitzar-lo suposaria 486 milions d’euros més a disposició de la Generalitat, segons la Moncloa. També està per veure si, com espera el Govern, Pedro Sánchez fa gestos amb Catalunya i li dona, a través del model de finançament, tots o part dels 6.000 milions d’euros que, segons l’executiu català, deu el govern espanyol.

Al marge dels diners disponibles, cal tenir en compte que les peticions de la CUP no difereixen gaire de les que posen sobre la taula els comuns. Modificar l’impost de successions, de fet, és una de les premisses que Catalunya en Comú Podem va posar sobre la taula fa dues setmanes per seure a parlar dels comptes, així com discutir la fiscalitat verda. El diputat David Cid explicava a Europa Press que esperaran a veure “qui marca la política fiscal” al Govern, “si Pere Aragonès o Elsa Artadi”, va afegir, furgant en les diferències ideològiques entre els partits a l’Executiu.

Els de Xavier Domènech també demanen revertir les retallades, abordant el finançament de les escoles bressol i incrementant el pressupost en sanitat i habitatge. Cid, que va afegir la necessitat d’atendre el deute amb els ajuntaments, encara va plantejar una altra qüestió al Govern: que aclareixi si la legislatura tindrà continuïtat o si es convocaran eleccions anticipades, ja que en el segon cas no tindria “sentit” negociar els comptes. “Jo crec que si no hi ha pressupost és més per la batalla campal que tenen entre ells [JxCat i ERC]”, va dir, i va afegir: “La voluntat de diàleg l’hem expressat nosaltres i també el PSC”.

“Gestos” contra “responsabilitat”

Els socialistes, d’entrada, es mostren escèptics amb la possibilitat que els comptes del Govern puguin comptar amb el seu vistiplau, però estan “disposats a escoltar”. “Si se’ns crida, hi serem”, afirma la seva portaveu econòmica, Alícia Romero, que deixa molt clar quines són les prioritats. La línia vermella és que els comptes “respectin la llei”, a diferència del que el PSC denunciava amb els pressupostos del referèndum (2017). A partir d’aquí, cal que “reflecteixin una reforma fiscal més justa i progressiva”, que reverteixin retallades i combatin les desigualtats. “També demanem elements per al desenvolupament econòmic”, afegeix Romero. La diputada avisa que els partits a l’executiu hauran de fer “gestos” si volen acostar-se al PSC per tirar endavant els pressupostos. Tot i que admet que hi ha hagut un “canvi de to” per part de Pere Aragonès, també reconeix un punt de dubte sobre la possibilitat d’entrar a negociar els comptes. “Els últims anys no ens han trucat”, argumenta.

Malgrat la seguretat amb què Aragonès garanteix que els seu projecte pressupostari tirarà endavant, el vicepresident també fa una crida a la “responsabilitat”, especialment en el cas de la CUP. “Si no veiem un gir de 180 graus davant d’aquesta política que impera al Parlament, amb nosaltres que no hi comptin, i que no ens demanin sacrificis per fer autonomisme amb polítiques neoliberals”, responien recentment els anticapitalistes. La negociació es preveu més que complicada i aquest cop el Govern no compta, de moment, amb una carta com la del referèndum.

Tres vies per aprovar els comptes

CUP

Els cupaires rebutgen avalar uns comptes per fer “autonomisme” i demanen, entre d’altres, apujar els impostos a les rendes més altes (superiors als 60.000 euros), revertir les retallades dels últims anys i aturar les subvencions públiques als centres concertats.

Comuns

Els de Xavier Domènech volen modificar l’impost de successions, discutir la fiscalitat verda i augmentar la despesa en àmbits com l’habitatge o les guarderies. També demanen atendre el deute amb els ajuntaments i només negociaran si la legislatura té continuïtat.

PSC

La legalitat dels pressupostos és una línia vermella per al PSC, que reclama una fiscalitat “més justa i progressiva”, així com uns pressupostos que augmentin la despesa social, redueixin les desigualtats i incorporin elements per al desenvolupament econòmic.

Més continguts de