El jutge de Tsunami torna a moure fitxa per desactivar l’amnistia de Puigdemont i Rovira

BarcelonaEl jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón ha demanat al Tribunal Suprem que es quedi la causa de Tsunami Democràtic –l’expresident Carles Puigdemont és aforat–, però això no li impedeix continuar fent passos en la investigació: en una interlocutòria aquest dilluns es referma en què la protesta de l'aeroport del Prat el 2019 va ser un acte de “terrorisme” i demana a la família del ciutadà francès mort aquell dia per una parada cardíaca després de caminar fins a l'aeroport si es vol personar a la causa. Un pas més en el seu intent de desactivar l’amnistia: que hi hagués un mort vinculat als fets podria utilitzar-se com una escletxa per deixar fora de la mesura a Puigdemont, Marta Rovira (ERC) i una desena més d’encausats en la causa. 

Cal tenir en compte que la proposició de llei del PSOE i Junts exclouen de l'amnistia els casos de terrorisme emmarcats en la directiva europea, que els circumscriu, entre altres coses, quan hi ha "atemptats a la integritat física" o fins i tot víctimes mortals. Sigui com sigui, els negociadors de la norma mantenen que no n'hi hauria prou per deixar els encausats fora de l'amnistia: remarquen que, perquè això passés, hi hauria d'haver una sentència ferma quan s'aprovi la llei i ara mateix el cas està en fase d'instrucció.

En la resolució d'aquest dilluns, el magistrat insisteix que la mobilització del 14 d’octubre del 2019, després que es fes pública la sentència als líders de l’1-O, encaixa amb el delicte de terrorisme perquè hi va haver un “bloqueig” d’una “infraestructura crítica”, l’aeroport del Prat, que pretenia “desestabilitzar greument el funcionament de les estructures econòmiques i socials de l’Estat”. Segons ell, que milers de manifestants hi anessin, seguint la crida de Tsunami Democràtic a les xarxes socials, va posar “en perill” la infraestructura i la seguretat aèria, i la “integritat física” de la policia i dels "viatgers". Això es va poder materialitzar, insisteix la interlocutòria, en la “defunció el ciutadà de nacionalitat francesa Jean Claude Scherzinger”.

En aquest sentit, sol·licita al Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el 112 i l’Hospital de Bellvitge informació sobre “totes les incidències mèdiques comptabilitzades” aquell dia i, més concretament, “tots els registres” en relació amb la mort de Scherzinger, que fins ara no s'havia vinculat mai directament als fets.

Declaracions de la filla

El jutge demana la declaració de la dona del ciutadà francès, que aquell dia estava amb ell a Barcelona i, alhora, es fa ressò d’una entrevista a El Mundo de la seva filla, Aurelie Scherzinger, d'aquest cap de setmana en què assegurava que la protesta va “influir” en la mort del seu pare: “En circumstàncies normals no hauria mort –deia–, és clar que [les protestes] van influir en la seva malaltia cardíaca, és clar que la seva mort va ser a causa d’això: la calor, l’estrès... No és el mateix arribar amb cotxe, sense nervis, que d’aquella manera”, afirmava.

Castellón s’agafa aquí per refermar la seva tesi, malgrat que en quatre anys no ha mogut fitxa en relació amb aquesta víctima mortal. És el que denuncia Robert Manrique, supervivent de l’atemptat d’Hipercor i assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), en declaracions a l’ARA: veu “intencionalitat” en el moviment del jutge. Recorda que és el ministeri de l’Interior el que reconeix les “víctimes de terrorisme” i que el reconeixement s’ha de sol·licitar per part dels afectats un any després dels fets –si és que l’administració no t’atén abans directament–. Aquest ha estat un dels arguments que l’advocat de Josep Lluís Alay, Gonzalo Boye, ja ha utilitzat per intentar desmuntar l’acusació i apuntar que és una maniobra per la llei d’amnistia: en un escrit va argumentar que no s’havia respectat la directiva europea sobre terrorisme perquè en cap moment en quatre anys el jutge s’havia posat en contacte amb les autoritats franceses ni havia donat informació a la família per defensar els seus drets.

El magistrat també demana a diversos organismes internacionals –inclosa l'OTAN, l’agència de la UE per a la seguretat aèria i el gestor de la navegació aèria espanyol Enaire– que es pronunciïn sobre l’impacte que van tenir les protestes en el trànsit aeri espanyol i internacional. A més, es fixa en l’afectació econòmica de l’acció de Tsunami a l’aeroport: d'acord amb les estimacions facilitades pel ministeri de Transports i les companyies aèries, xifra el dany econòmic de la protesta en almenys 1,8 milions d’euros.