Llach desterra els crítics i les aventures electorals en el primer mandat a l'ANC

BarcelonaLa travessa de Lluís Llach per convertir-se en el president de l'ANC es va fer ben costeruda. En l'assemblea més accidentada de la seva història, el cantautor va necessitar dos plens per fer-se seu el tron de l'organització en una situació que no s'havia produït mai i que evidenciava la divisió interna. A l'espera de confirmar si es presenta a la reelecció, en els seus dos anys de mandat, Llach ha acabat amb la dissidència i ha picat molta pedra per reactivar el moviment independentista, que ha admès que es troba en un procés de "depressió absoluta". Aquest és el balanç del seu mandat:

La cúpula comandada per Lluís Llach volia reformar els estatuts per evitar que el sector crític seguís bloquejant la presa de decisions i l'elecció de càrrecs i es va sortir amb la seva. Els socis van validar la modificació amb un 73% del suport. Amb la reforma, s'elimina el requisit dels dos terços per elegir un càrrec orgànic i s'obre la porta perquè antics secretaris nacionals puguin tornar a ser elegits –abans es limitava a dos mandats– si ja han passat quatre anys des que van ser a la direcció. Aquest canvi també va provocar una desbandada dels díscols, que van abandonar el secretariat.

En aquella assemblea, també es va aprovar que l’ANC es mantindrà independent respecte a qualsevol opció electoral i que, a més, “no la impulsarà, ni promourà, ni s’implicarà i tampoc es presentarà ni directament ni indirectament a cap mena d’elecció”. Ara, si es volgués fer el pas, ho haurien de validar dos terços dels secretaris i dels socis. Ara bé, després del rebuig per la mínima dels socis a la llista cívica, els partidaris de presentar-se ja van desistir d'intentar fer el salt al Parlament a través de l'Assemblea i secretaris i exsecretaris de l'entitat van presentar al juny un nou partit, Dempeus per la Independència, com a "alternativa al processisme".

Just abans de l'última Diada, l'ANC aclaria que Aliança Catalana "no era benvinguda". Ho va fer després que Llach digués que "tot independentista hi era benvingut" per molt que el partit de Sílvia Orriols no li agradés. Posteriorment, l'ANC remarcava que, malgrat que ells "mai" hagin demanat "el carnet de ningú", rebutgen la formació perquè té posicions "que l’homologuen a partits identitaris d’extrema dreta d’altres països". Sigui com sigui, Llach no s'ha mossegat la llengua a l'hora de criticar els postulats de l'extrema dreta. En una entrevista a l'ARA, Llach va dir que Aliança, com Vox, no respecta els drets humans.

"Independència o eleccions". Aquesta era una de les consignes més repetides per l'expresidenta Dolors Feliu. El distanciament de l'Assemblea amb les tres grans formacions polítiques va arribar a l'extrem que es va portar a votació presentar-se al Parlament. La nova direcció ha refet ponts amb els partits, tot i que segueix mostrant-se molt crítica amb ERC i Junts pels seus pactes amb el PSC i el PSOE. "La independència la farem entre tots o no es farà", és una de les frases que més defensa Llach, que considera que aquest enfrontament només provoca desencís entre les bases. Les seves crides a la unitat i a posar la independència al centre, però, no han servit de res.

La nova direcció també ha refet ponts amb Òmnium després del distanciament dels últims anys. Llach ha mantingut moltes trobades amb Xavier Antich per acostar posicions. La convocatòria conjunta de la Diada, amb un esforç per incloure-la al mateix nivell, posa de manifest la voluntat de deixar enrere les desavinences. Antich havia arribat a acusar l'Assemblea de "promoure l'antipolítica i el populisme". L'aposta d'Òmnium per la manifestació dels usuaris de Rodalies i no la de l'ANC, però, ha deixat tocades un altre cop les relacions. Ara bé, la cúpula de l'Assemblea està determinada a llimar les asprors.

Desterrada l'opció de competir amb els partits, la direcció de l'ANC ha impulsat mobilitzacions i accions de desobediència i lluita no-violenta per reactivar el carrer i pressionar els partits, malgrat que, com s'ha queixat Llach en diferents ocasions, la gent no hagi respost com voldria. En qualsevol cas, l'executiva ha estat amb els pagesos, ha protestat contra el "cop d'estat judicial" per l'amnistia, s'ha manifestat contra la presència del rei a Catalunya, com a Montserrat, i per les obres d'art de Sixena.

L'ANC ha impulsat diferents campanyes. La més rellevant, la de Rodalies, sota el lema "Per uns trens dignes: única via, independència!". Aquesta campanya es va impulsar el gener de l'any passat, molt abans del desori dels últims mesos i es va acabar ocupant l'estació de Sants a l'abril, fet que legitima, a parer de la direcció, que liderés la protesta del febrer. També una d'internacional per reclamar la llibertat de Pablo Hasél.

Amb la paràlisi del Procés, moltes assemblees territorials havien quedat paralitzades i la direcció les ha unit a escala comarcal per reactivar-les. La descentralització de la Diada, cosa que només s'havia fet el 2016, també tenia com a objectiu donar un protagonisme més gran a les assemblees territorials. Així mateix, també s'han revitalitzat les sectorials i ara en funcionen prop d'una vintena, fet que tripliquen el nombre de les que es mantenen actives.

Implicar el jovent és un dels camps de batalla d'una entitat, on predomina la gent gran. Durant aquest mandat, s'ha creat l'Assemblea de Joves, que agafa el relleu de l'ANJI, una sectorial de joves que estava desactivada. Aprofitant que hi havia un grup de joves menors d'edat interessats a entrar a l'ANC, la direcció signarà un conveni amb ells perquè hi estiguin vinculats.

Com tots els actors independentistes, l'Assemblea s'ha ressentit socialment de la desfeta del 2017. Ara, l'objectiu és fer créixer l'entitat i aturar la pèrdua de socis, que es va iniciar el 2020 i que es va agreujar el 2022 i el 2023 amb l'aposta per la llista cívica. Les baixes, que ara ja no són tan rellevants, es volen pal·liar amb un increment de socis amb una campanya específica que porta per nom "Ser-hi o no ser-hi".

L’ANC manté l'aposta per difondre a Europa i al món la causa independentista catalana, participant en diferents fòrums internacionals. L'última trobada on ha estat present ha sigut la de la Conferència de l’Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) sobre la dimensió humana que es va celebrar a Varsòvia a finals d'any.