Els països de la UE ja estan "cansats" sobre com Espanya gestiona l'oficialitat del català

Brussel·lesEspanya ha fet que es discuteixi set vegades en poc més d'un any i mig sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera al Consell d'Afers Generals la UE. La Moncloa hi insisteix i la porta molt sovint a la taula dels ministres d'Exteriors, fins i tot ha aconseguit que en dues ocasions s'inscrigui en l'agenda com a votació sabent que no tenia el suport necessari i que, per tant, no es prendria una decisió definitiva. La pressió, de cara a la galeria i especialment a Junts, pot semblar efectiva, però està provocant que la majoria dels estats membres de la Unió Europea —inclosos alguns dels que a priori hi són favorables— comencin a estar "cansats" que Espanya "forci" aquesta mena de discussions per "qüestions polítiques internes" i "sense nous arguments" que puguin convèncer els socis europeus contraris a la iniciativa, segons apunten fonts diplomàtiques de diversos països de la UE a l'ARA.

Un diplomàtic present a la sala del Consell de la UE en què es va discutir sobre l'oficialitat del català divendres passat assegura que "la sensació era de fatiga". "Es va veure que la majoria comencem a estar-ne cansats", indica una altra font. "Si es torna a portar a un Consell d'Afers Generals, pot ser que la gent passi d'estar molesta a irritada", avisa un altre diplomàtic.

En primer lloc, les fonts consultades retreuen a la Moncloa que porti a la taula dels ministres d'Exteriors o d'afers de la UE una proposta que ja s'ha discutit tantes vegades i sobre la qual no hi ha cap avenç. Així, demanen que si Espanya considera que s'ha de tornar a portar al Consell d'Afers Generals, almenys cal que s'hi presenti amb nous arguments. Per exemple, critiquen sobretot que el secretari d'estat per a la UE d'Espanya, Fernando Sampedro, insistís en la darrera trobada que no cal reformar els tractats de la UE per incloure aquestes tres llengües a la llista d'idiomes oficials malgrat que els serveis jurídics del Consell de la UE ho desmenteixin, tal com va informar l'ARA a la vigília de la reunió.

Les mateixes fonts apunten que "la majoria de països" estan "molestos" per la manera com Espanya porta la proposta al Consell de la UE i que l'elevi a les trobades ministerials quan li convé per "qüestions polítiques internes". "Això no funciona així", avisa un dels diplomàtics consultats. En canvi, aquesta mateixa font assegura que no troba cap inconvenient que es vagi treballant sobre la iniciativa a "escala tècnica". És a dir, entre els ambaixadors dels estats membres i no dels ministres.

Altres temes més importants

Cada vegada són més nombrosos els països que consideren que hi ha qüestions més importants a discutir tan sovint en plena guerra d'Ucraïna i de Gaza que no pas l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. I, a més, segons fonts diplomàtiques no és només una opinió que creix entre els països contraris a la iniciativa, sinó també entre els pocs estats que hi són favorables. "Realment, no és el moment", va dir en declaracions als mitjans Xavier Bettel, el ministre d'Afers Estrangers de Luxemburg, que abans s'havia mostrat a favor de reconèixer i defensar la pluralitat lingüística de la UE.

Amb tot, fonts de la presidència del Consell de la UE, que és temporal i el segon semestre d'enguany ostenta Dinamarca, no descarten tornar a portar el tema en una trobada ministerial després de l'estiu quan se li pregunta per la qüestió. "Sabem que és una qüestió delicada i estem disposats a facilitar una solució", diuen a l'ARA fonts de la presidència. En aquest sentit, tot apunta que és clau que el govern danès sigui un dels pocs del bloc europeu que encara està liderat per la família socialdemòcrata, com la Moncloa. Ara bé, en l'últim Consell de la UE només va incloure-ho en l'agenda com a punt de discussió i no de votació, tal com sí que havien accedit en la primera trobada ministerial de la seva presidència, en què Espanya va sol·licitar posar sobre la taula l'oficialitat del català.