Bèlgica es compromet amb Espanya a seguir prioritzant l'oficialitat del català a la UE

Puigdemont manté la confiança en el PSOE tot i que reconeix que ha "incomplert" els terminis

4 min
El primer ministre de Bèlgica, Alexander De Croo, parla als mitjans a la seva arribada a la cimera de l'OTAN a Madrid

Brussel·lesL'oficialitat del català a la Unió Europea està encallada i aquest dimarts Espanya ha deixat perdre l'última oportunitat per portar-la a votació durant la seva presidència de torn del Consell de la Unió Europea. Segons expliquen fonts comunitàries a l'ARA, el debat ha ocupat vint minuts de reunió, amb set torns de paraula a més del que ha fet servir el representant espanyol per explicar les bondats d'afegir la llengua catalana, la basca i la gallega a la UE. Com s'esperava, no hi ha hagut votació. L'única notícia esperançadora per als defensors de la iniciativa és que, a petició d'Espanya, Bèlgica assumeix el compromís de seguir prioritzant el debat durant la seva presidència del consell, que començarà l'1 de gener.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"La presidència pren nota de les intervencions i confirma que el tema seguirà debatent-se fins a la seva aprovació definitiva. La futura presidència belga confirma la seva voluntat de continuar la feina", ha expressat el secretari d'estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, el màxim representant d'Espanya aquest dimarts davant l'absència del ministre d'Exteriors, de viatge oficial al Marroc. Fonts consultades per l'ARA confirmen que la ministra d'Exteriors belga, Hadja Lahbib, ha expressat aquest compromís durant la reunió del Consell d’Assumptes Generals de la UE.

L'oficialitat del català a la UE és un dels cavalls de batalla de Junts, que fins i tot va arribar a posar-la de línia vermella per investir Pedro Sánchez. Però fa setmanes que la pressió ja ha baixat d'intensitat i els juntaires van acceptar que no cobrarien per avançat. De fet, l'expresident Carles Puigdemont fins i tot ha agraït la feina feta pel ministre José Manuel Albares i s'ha mostrat convençut que el que s'ha iniciat ara acabarà fent "irreversible" en el futur que la iniciativa acabi prosperant, "encara que demani més temps".

En un llarg fil a X, Puigdemont ha reconegut, però, que és "un fet incontrovertible" que durant la presidència de torn del govern espanyol no s'haurà aconseguit l'oficialitat malgrat que el PSOE s'hi havia compromès. "Sí, és un incompliment del qual se'ns havia dit que seria possible", ha escrit el dirigent de Junts. Una situació que no preocupa al partit. El seu portaveu, Josep Rius, no parla ni tan sols d'incompliment: "El que vam pactar en el seu moment és que es fes la petició perquè el català fos reconegut com a llengua de la UE", ha explicat en una entrevista a TV3.

En aquesta línia, Puigdemont ha lamentat que el govern espanyol no hagi posat tota la carn a la graella per lluitar per l'oficialitat del català, tal com ha fet altres vegades per mirar de perjudicar la imatge internacional de l'independentisme. "No ha desbordat entusiasme per promoure una iniciativa que formalment era de l’estat espanyol, però que tots sabien que formava part d’una concessió a Junts", ha piulat.

Responsabilitzant el PP

En canvi, l'expresident ha carregat sobretot contra el PP i l'ha acusat de tenir "interès a fer descarrilar la proposta des del principi" espanyolitzant la política europea. En aquest sentit, ha criticat que les reticències d'alguns governs conservadors europeus es deuen "en gran manera a la pressió política" i no "a les raons adduïdes, les quals han estat degudament rebatudes".

La direcció de Junts ha fet pinya amb la posició oficial i s'ha estalviat més crítiques a l'actitud del PSOE, però sí que n'han arribat des del mateix espai ideològic. Una de les més contundents ha sigut la de l'expresident Quim Torra: "Com la història ens ensenya, l'enèsima estafa per part d'Espanya".

Suècia troba que el català costaria "massa diners"

Amb tot, les perspectives del català a la UE no són gaire bones. Malgrat comprometre's a seguir prioritzant el debat, el país que agafa el relleu d'Espanya al capdavant de la UE, Bèlgica, no té cap interès especial que aquesta iniciativa prosperi. També s'han succeït les veus contràries a l'oficialitat del català en els últims mesos –Puigdemont ha citat el cas italià– i han sorgit nous entrebancs, com l'informe preliminar de la Comissió Europea sobre els costos que podria comportar la mesura. La ministra d'Exteriors de Suècia, Jessika Roswall, s'hi ha referit per mostrar-se reticent: "Hem vist les estimacions i són molts diners", ha dit a l'entrada del Consell de la UE d'aquest dimarts.

Segons aquesta avaluació de Brussel·les, a la qual ha tingut accés l'ARA, l'oficialitat del català costaria prop d'uns 44 milions. Ara bé, els càlculs no són gaire detallats: la Comissió Europea s'ha limitat a quantificar el que va costar l'admissió de l'irlandès com a llengua oficial de la UE el 2005 i hi ha sumat l'augment de preus des d'aleshores fins ara. En aquest sentit, els estats membres fa temps que demanen a Espanya un informe adequat al català i molt més a fons sobre els costos que pot comportar, i també es mantenen escèptics sobre la promesa d'Espanya d'assumir aquestes despeses, perquè no n'hi ha cap precedent legal.

En cap cas, però, Puigdemont es dona per vençut i remarca que les opcions d'assolir l'oficialitat no han "desaparegut". Fins i tot fa una crida a utilitzar "més eines" i "defensar la posició" del govern espanyol "si cal fins a les últimes conseqüències", com pot ser "litigant al TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea)". "Cal lluitar-ho de manera més desacomplexada i proactiva", pressiona l'expresident.

stats