Política  /  Procés 13/05/2022

El Suprem va avalar l'espionatge del CNI a l'independentisme per evitar el "trencament d'Espanya"

Les autoritzacions judicials es van produir en plenes protestes per la sentència del Procés

ARA
2 min
Imatge de la façana del Tribunal Suprem.

"Les intervencions telefòniques són l'única fórmula d'evitar una secessió a Espanya". D'aquesta contundent forma, el magistrat del Tribunal Suprem responsable del control judicial del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) justifica la intercepció de les comunicacions de 18 dirigents independentistes, entre els quals el president Pere Aragonès, que llavors era vicepresident de l'executiu, o l'entorn del president Carles Puigdemont, segons ha avançat el diari El Mundo . Una intercepció que es va produir durant l'octubre del 2019, en el marc de la sentència del Procés i de les protestes convocades per Tsunami Democràtic.

L'alt tribunal va avalar aquestes escoltes per la necessitat d'aturar el que considerava un nou intent d'atemptar contra la unitat d'Espanya, però també per la intenció dels espiats de "desprestigiar Espanya" promovent diferents activitats que va qualificar de "clarament delictives". De fet, el CNI va sol·licitar autorització judicial per punxar els telèfons dels independentistes en plenes mobilitzacions i aldarulls al carrer abanderades per Tsunami Democràtic, que es van iniciar amb l'ocupació de l'aeroport del Prat i que van desembocar en una revolta que es va allargar dues setmanes amb epicentre a Barcelona però amb ramificacions a les altres tres capitals del país.

En totes les resolucions judicials, explica el mateix diari, la mesura autoritzada se circumscriu a la "intervenció" dels telèfons dels líders independentistes i del seu entorn directe, però no s'al·ludeix en cap moment al fet que s'autoritzi la infecció dels seus telèfons amb el sistema d'espionatge Pegasus, que la fins ara directora del CNI, Paz Esteban, va admetre que obra en poder del CNI i que permet la monitorització completa del terminal telefònic. Les autoritzacions judicials que van avalar les escoltes van ser posades a disposició dels portaveus dels grups parlamentaris per part d'Esteban la setmana passada.

Tot i que la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha assegurat que estaria "encantada" que es coneguessin aquestes resolucions judicials "perquè els ciutadans sàpiguen de debò que s'actua d'acord amb la legalitat", l'executiu espanyol insisteix que desclassificarà la documentació de l'espionatge només si ho demana un jutge, perquè considera que són qüestions que afecten la seguretat nacional i, per tant, són secretes. Aquest mateix divendres, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha ratificat aquest posicionament. "El govern ha mostrat des del primer moment una voluntat clara d'abordar aquesta qüestió amb absoluta transparència. Ho hem fet en l'àmbit parlamentari; anant a les compareixences, com a la comissió de secrets, i en col·laboració amb les tasques ha iniciat el Defensor del Poble. I si la justícia ho demana donarem total col·laboració, incloent-hi la desclassificació", ha insistit davant les demandes dels partits independentistes que es desclassifiquin els documents de què disposa sobre les peticions del CNI i els avals del jutge del Tribunal Suprem per espiar independentistes.

En una conferència al Fòrum Europa Tribuna Catalunya, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha tornat a exigir transparència per, a partir d'aquí, "fixar l'assumpció de responsabilitats". "Estem davant de la punta de l'iceberg? Davant d'un iceberg sencer? D'una col·lecció d'icebergs? És imprescindible saber-ho per fixar el nivell d'assumpció de responsabilitats a assumir", ha raonat, i ha exigit "garanties" que això no es tornarà a repetir. Tots els partits independentistes han reclamat la sortida de la ministra de Defensa, Margarita Robles, com a màxim responsable del CNI, però fins ara l'executiu espanyol ha tancat files i ha mostrat el seu suport a la titular del departament.

stats