29/07/2021

La prova de l'ànec

3 min
María Dolores de Cospedal i Jorge Fernández Díaz en una imatge d'arxiu

MadridEl magistrat Manuel García-Castellón ha processat l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz; el seu número 2, Francisco Martínez, i nou alts comandaments més de la cúpula policial d'Interior sota el govern de Mariano Rajoy. El jutge ha arxivat la causa contra l'ex secretària general del Partit Popular i exministra María Dolores de Cospedal, i el seu marit, Ignacio López del Hierro. La interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujada dictada aquest dijous 29 de juliol es pot recórrer davant la sala penal de l'Audiència Nacional, per la qual cosa encara és possible qüestionar l'arxivament de la causa contra Cospedal i el seu marit, com poden fer la Fiscalia Anticorrupció, l'Advocacia de l'Estat i les acusacions populars.

La importància de la resolució judicial és majúscula perquè assumeix que el PP, a través del ministre de l'Interior de l'època –entre el 2013 i el 2015–, va patrocinar, incloent-hi el seu finançament amb fons reservats, una operació dirigida a obtenir documents comprometedors per a Rajoy, el llavors flamant president, i el PP, en mans de l'extresorer nacional Luis Bárcenas. Són unes proves que podien carregar-se un govern que portava una mica més d'un any a la Moncloa.

Va ser una operació possible perquè el govern de Rajoy va convertir la policia, és a dir, la cúpula policial, en una sucursal del PP. La major part dels processats, precisament, són alts comandaments policials, començant pel que era director adjunt operatiu, Eugenio Pino.

Segons el jutge, l'objectiu de l'operació Kitchen era "accedir a documentació i informació en poder de Bárcenas per desviar-la del procés judicial en curs". Aquest era, assenyala la interlocutòria, "el vector" que unia els implicats i "el fonament de l'operació". És més: "I hi ha indicis que permeten sostenir que es va materialitzar l'accés a la informació que guardava [Bárcenas]".

"La intervenció dels màxims responsables governatius del ministeri resulta amb solvència constatada", afirma el jutge, per a qui Fernández Díaz està en "el vèrtex de la cadena que va ordenar la posada en marxa de l'operació". Segons el jutge, el número 2, el llavors secretari d'estat de Seguretat, Francisco Martínez, va tenir un paper actiu en la trama perquè va rebre "ordres concretes" de Fernández Díaz, que l'instruïa sobre la "prioritat" de l'operació. El relat destaca "l'ascendència [de tots dos] sobre els funcionaris policials de més rang que van materialitzar l'operació", cosa que "resulta evident i vertebra l'operació, des de la ideació fins a l'autorització de les despeses materials que van permetre que es materialitzés".

L'exoneració de Cospedal

El jutge arxiva la causa per al matrimoni Cospedal - López del Hierro perquè resta valor a les seves successives trobades amb el comissari Villarejo. "No es pot criminalitzar el dret de reunió. La imputació als dos investigats d'una participació intel·lectual no deixa de ser resultat d'una inferència voluntarista sense fonament en cap indici, ja que no hi ha reflex d'això en les actuacions". Indicis contra ells –àudios i més proves–, d'haver-n'hi, n'hi ha. Però al jutge li semblen "febles". Ja en el seu acte d'imputació a Cospedal, el jutge va aflorar, segons deixem constància, el que ara ha concretat: la seva exoneració. 

Però potser el que crida més l'atenció en una investigació de tres anys que el magistrat ha rebutjat prorrogar sis mesos com demanava en les últimes setmanes la Fiscalia Anticorrupció, és l'absència de tres personalitats.

La primera: el director general de la Policia, Ignacio Cosidó. La Fiscalia va demanar, tardanament, fa dues setmanes, per primera vegada la seva imputació. I en el seu escrit, el jutge considera "innecessària i inútil" aquesta diligència per la "falta d'indicis que justifiquin" cridar a declarar en qualitat d'imputat a Cosidó. El jutge assenyala a la Fiscalia que "si ho considera necessari interessi la presència d'aquesta persona en el plenari per declarar com a testimoni". És a dir: el jutge assumeix que una operació d'espionatge com la realitzada entre el 2013 i el 2015 per la cúpula policial per protegir el PP va poder fer-se amb el desconeixement del director general de la Policia, Cosidó, en aquell temps alt càrrec del PP. Cosidó no va ser ni testimoni ni investigat durant tres anys de diligències d'investigació.

El segon absent és el coronel de la guàrdia civil Diego Pérez dels Cobos, que va autoritzar el pagament de fons reservats per realitzar una operació que va durar dos anys. El coronel va declarar com a testimoni que ignorava el detall del que havia pagat.

I, last but not least, Mariano Rajoy. Ni testimoni ni investigat.

La teoria de l'ànec assenyala que, si un conjunt d'evidències apunten a una conclusió altament probable que coexisteix amb altres d'altament improbables, el més raonable és acceptar la conclusió altament probable. "Si claca com un ànec, camina com un ànec i es comporta com un ànec, llavors segurament és un ànec!"

stats