El PSC, els comuns i ERC retreuen a Junts la paràlisi en la reforma de la política lingüística

BarcelonaLa decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'ordenar l'execució forçosa del 25% de castellà a totes les escoles de Catalunya ha agafat els partits polítics en plenes negociacions sobre com modificar la llei de política lingüística per intentar driblar el tribunal. El PSC, Junts, ERC i els comuns fa 46 dies que mantenen converses i, malgrat que sabien que el pronunciament de la justícia podia arribar en qualsevol moment, encara no han tancat cap acord. Socialistes, republicans i comuns en responsabilitzen Junts, a qui acusen de no voler prendre una decisió fins que passi el seu congrés del mes de juny. Per contra, el partit de Puigdemont s'ha defensat fins ara dient que, si no hi ha acord, és perquè encara no hi ha prou "consens" entre els partits i les entitats pro llengua.

L'arrel del conflicte d'aquesta negociació té el seu origen al 24 de març. Aquell dia el PSC, ERC, Junts i els comuns sí que van anunciar un pacte per reformar al Parlament la llei de política lingüística que, segons ells, blindava la immersió alhora que no fixava explícitament quotes per al castellà. Un dels punts més controvertits de la proposta deia que el català era "la llengua normalment emprada com a llengua vehicular" del sistema educatiu, però introduïda el castellà com a llengua "emprada" en "els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". La reforma va generar soroll a les xarxes i rebuig a les entitats pro llengua i, hores més tard del pacte, Junts se'n despenjava. Tot quedava aturat.

En tot aquest temps no han reconduït l'acord i aquest dilluns han arribat els retrets. La diputada del PSC Ester Niubó ha lamentat que Junts "va decidir avantposar els seus interessos" i que "aquest és el resultat de no fer política". En la mateixa direcció ha apuntat la líder dels comuns, Jéssica Albiach: "S'ha acabat el temps de les excuses i els partidismes: cal activar ja l'acord". També a Esquerra la seva secretària general adjunta, Marta Vilalta, demanava aquest dilluns al matí que Junts fos diligent en la negociació i que "les disputes internes d'una organització política no hipotequin els debats del país". "És imprescindible no dilatar més l'acord", deia hores més tard, ja amb el veredicte judicial fet públic. Per contra, Junts s'ha centrat en reaccionar a la decisió judicial i no ha donat pistes sobre el futur: "Les urpes de la justícia segueixen atacant la nostra llengua. [...] La vehicularitat del català és inqüestionable", ha piulat la diputada Mònica Sales. Diverses fonts de la negociació asseguren a l'ARA que en tot aquest temps hi ha hagut "intercanvi de documents" entre les parts, però sense senyals d'acord.

Pressions per desobeir

La situació encara es complica més perquè els quatres partits reben pressions a banda i banda. D'una banda, les entitats contràries a la immersió que reclamen que s'apliqui el 25% de la quota de castellà sense més demora –Escuela Bilingüe i Convivència Cívica Catalana, per exemple–. De l'altra, organitzacions que són partidàries de desobeir el TSJC, com per exemple la CUP: "És l'hora de la desobediència pel dret a la llengua catalana", ha dit el diputat Carles Riera. També el sindicat USTEC i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) han instat el conseller Cambray a no acatar la sentència i assumir-ne ell totes les conseqüències: "No pot passar la patata calenta als centres". El Consell per la República ha ofert suport jurídic als centres que desobeeixin. Entre els que no parlen de desobediència també regna el descontentament. La Intersindical ha criticat la "passivitat" fins ara de la Generalitat, i Comissions Obreres ha demanat "responsabilitat" als partits per trobar un acord.