El PSC defensa que a Vox li pertoca un senador autonòmic

BarcelonaPendents encara de la investidura del nou president, els grups parlamentaris comencen a preparar el que arribarà un cop es desbloquegi la investidura. Una de les qüestions a resoldre és la designació dels senadors autonòmics. S'han de renovar 8 càrrecs, hi ha noves majories parlamentàries per distribuir-los i un problema afegit: la presència de Vox com a quarta força de la cambra. Aritmèticament és possible excloure l'extrema dreta del repartiment, però el PSC considera que seria una mala idea. "Vox va treure 217.000 vots que mereixen tot el respecte. Negar el que per llei pertoca a un grup no és tolerable", ha expressat aquest dimecres la portaveu parlamentària dels socialistes, Alícia Romero, en declaracions a TV3. "No anirem en contra de la llei. Si no ens agrada la del 2010 la canviem, però no creiem que s'hagi de saltar", ha afegit.

Què diu la llei específica sobre el repartiment dels senadors? "La mesa, d’acord amb la junta de portaveus, determina el nombre de senadors que correspon proporcionalment a cada grup parlamentari". De forma habitual, el repartiment s'ha fet seguint el sistema de restes majors. Si ara es tornés a fer d'aquesta manera, al PSC, ERC i JxCat els pertocaria designar dos senadors a cadascun i Vox i la CUP assenyalarien un nom. Però el concepte proporcional no està definit ni a la llei ni al reglament del Parlament. I, des del 14-F, els grups han temptejat la possibilitat d'optar per la llei D'Hondt, que prima els grups majoritaris: el problema és que la llei, en cas d'empat, atorgaria el senador al grup que no en té cap i això passaria amb el tercer d'ERC: PSC en tindria 3, ERC i JxCat 2 i Vox n'obtindria un igualment.

Tant el model de restes majors com el D'Hondt compleixen el requisit de ser proporcionals i optar per un o per l'altre és una decisió que han de prendre els partits. De fet, tots els portaveus tenen a les seves mans les simulacions de com quedaria el repartiment en un cas i en l'altre, perquè els lletrats de la cambra es van encarregar de respondre a aquesta pregunta abans que es plantegés el problema.

Ara bé, per aconseguir la designació autonòmica cal que les propostes es votin al ple. De forma habitual es voten totes de forma conjunta com un pack tancat, avalant l'elecció de cada partit. Això és el que podria canviar aquest cop, en cas que les votacions siguin individualitzades i una majoria de la cambra voti en contra de la proposta de Vox de forma sistemàtica, totes les vegades que se sotmeti a votació. En aquest cas hi hauria una vacant, que pertocaria cobrir a Vox, i que els socialistes estan convençuts que acabaria amb un recurs de l'extrema dreta al Tribunal Constitucional. Una opció, d'altra banda, que ja han verbalitzat els representants de Vox.

Es viuria una situació similar a la que va tocar patir als socialistes en les pròpies carns, quan van designar Miquel Iceta (en el pla de Pedro Sánchez perquè es convertís el 2019 en president del Senat) però l'independentisme va impedir que prosperés la votació. De fet, el PSC va portar aquella votació al Tribunal Constitucional i el cas està pendent de resolució.

Un cordó sanitari de mínims

El PSC, juntament amb ERC, JxCat, CUP i En Comú Podem, va signar un decàleg de mesures per combatre l'extrema dreta a la cambra catalana. Certament no hi havia cap referència als senadors autonòmics, però en el cordó sanitari de mínims els partits es comprometien a "establir els acords necessaris per evitar, sempre que sigui possible, la presència de les formacions d'extrema dreta en els nomenaments que el Parlament de Catalunya té potestat estatutària o legislativa per realitzar". El cas dels senadors autonòmics, entra dins de la potestat estatutària de la cambra.

El mateix document també deixava clar en quins espais es vetava a Vox, tot i que tampoc feia referència als senadors designats. L'acord es limitava a impedir "la presència de l'extrema dreta a la mesa del Parlament, les meses de les comissions, a la coordinació dels intergrups, a la relatoria dels grups de treball i a la presentació de ponències col·legiades". "Si volem silenciar Vox, donar aquest protagonisme de treure el que els pertoca per llei seria un mal camí", ha afegit aquest dimecres Romero.