EL GOVERN, EMPRESONAT
Política 04/11/2017

Puigdemont, en cerca i captura, s’ofereix per ser candidat el 21-D

La jutge Lamela ordena la detenció del president i els consellers que continuen a Brussel·les

Gerard Pruna / Júlia Manresa
5 min
Un bar de Brussel·les emetent a la televisió l’entrevista del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al canal RTBF.

Barcelona / MadridCop d’efecte del president de la Generalitat. Al mateix temps que la jutge Carmen Lamela redactava l’ordre de detenció i d’empresonament contra Carles Puigdemont i els consellers que continuen a Brussel·les, el president redoblava el pols amb l’Estat anunciant que està “disposat” a ser candidat a les eleccions del 21 de desembre tot i ser a Bèlgica. Puigdemont capgirava així el discurs de retirada que havia repetit l’últim any fins a la sacietat i obria la porta a encapçalar una candidatura -no va especificar si unitària o del PDECat- a les eleccions del desembre. En una entrevista a la cadena de televisió pública francòfona de Bèlgica RTBF, Puigdemont va afirmar que està disposat a ser candidat fins i tot sense necessitat de tornar a Catalunya. “Es pot fer campanya des de tot el món perquè vivim en un món globalitzat”, va remarcar.

L’anunci de Puigdemont sacseja el debat que mantenen aquests dies els partits independentistes sobre si presentar-se en una llista unitària o amb candidatures separades. La possibilitat d’una llista encapçalada pel president de la Generalitat des de l’estranger i en la seva situació processal pot ser un factor clau en la internacionalització del cas català. Tanmateix, l’anunci del president pot acabar sent més simbòlic que efectiu depenent de com evolucioni la seva situació els pròxims dies. Per ara, el president continua envoltat de secretisme i deixant-se veure amb comptagotes i, gairebé sempre, sense els consellers que són amb ell. Des d’ahir, Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig es troben en situació de cerca i captura internacional. Què implica això? De moment, segons informa Laia Forès des de Brussel·les, la fiscalia belga va rebre ahir les ordres, que ara ha d’analitzar. Els passos següents encara requeriran alguns dies o setmanes. D’entrada, perquè la policia federal belga els ha de buscar i detenir, tot i que el més probable és que els membres del Govern optin per entregar-se voluntàriament. Després, caldrà que un jutge decideixi si accepta la detenció i si està disposat a extradir-los, una decisió que haurà de prendre en el termini màxim de 60 dies. Normalment el termini és més curt -al voltant d’un mes- i, mentre el jutge no pren la decisió, el president i els consellers poden ser retinguts o posats en llibertat. L’advocat flamenc de Puigdemont, Paul Bekaert, va deixar entreveure que Comín, Serret, Ponsatí i Puig, a més del president, rebutjaran l’extradició.

Una decisió de domini públic

L’ordre de detenció de Carles Puigdemont i els quatre consellers del Govern que se’n van anar a Brussel·les era de domini públic abans i tot que la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, la redactés. Aquesta va ser la petició de la fiscalia quan la resta de consellers sí que van accedir a declarar i el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ja havia deixat clar que hi havia motius per empresonar el president de la Generalitat. Però Lamela va dedicar gairebé dues jornades senceres per redactar un total de 10 interlocutòries que no només demanaven la detenció del Govern que és a Brussel·les, sinó que decreten una ordre de recerca i captura internacional i d’empresonament per a tots ells, que es tramita a través de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i la Interpol.

Així doncs, Lamela va emetre dues ordres per a cada acusat. D’una banda, va emetre una ordre europea de detenció i d’empresonament dirigida directament a la fiscalia general belga i inserida en el programa Sirene, un sistema d’intercanvi de dades entre els estats membres de l’espai Schengen. De l’altra, una ordre de recerca, captura i empresonament internacional també per a tots cinc, per garantir que puguin ser detinguts en qualsevol país i no només a Bèlgica.

La mateixa jutge que va empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart considera necessàries aquestes mesures perquè acusa el president Carles Puigdemont -“Puigdemon” o “Puigdemón”, segons el paràgraf de les interlocutòries- i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret de cometre els delictes de rebel·lió, sedició i malversació, a més de prevaricació i desobediència. Són dos més que els imputats a la resta de membres del Govern empresonats i, com la mateixa jutge especifica, els delictes afegits són penats amb la inhabilitació per desenvolupar qualsevol càrrec públic.

A banda de tot això, la jutge rebutja la petició que van fer els membres del Govern de declarar per videoconferència, argumentant que no van justificar el motiu per fer-ho i que ni tan sols van informar del seu domicili fora de l’Estat. Lamela no considera acreditada cap raó de “seguretat” per justificar-ho.

L’ús de violència

I, d’una manera similar a les resolucions que van decretar la presó per als presidents d’Òmnium i l’ANC i per als consellers que sí que van declarar, Lamela no només parla dels presumptes delictes de tots els investigats, sinó que veu el Procés com un pla delictiu. En les interlocutòries, Lamela assegura que el Govern, “de comú acord amb altres autoritats, funcionaris públics i entitats públiques i privades catalanes, va unir les seves voluntats per dur a terme un referèndum independentista”.

Per aconseguir-ho, sosté que el Govern de la Generalitat es va valer “del poder que li atorgava la majoria absoluta de diputats, no de vots al Parlament”. I no s’oblida de la societat civil, assegurant que el govern de Puigdemont es va recolzar en “associacions civils independentistes a les quals pertanyen un gran nombre de diputats i membres del Govern, com l’ANC i Òmnium”.

Amb tot plegat, és important notar la descripció que es fa de l’ús de la violència -necessari per al delicte de rebel·lió- al llarg del seu text. Lamela creu que “van promoure i fer servir la força intimidatòria i violenta dels sectors independentistes de la població”. Afegeix que van cridar a la “insurrecció”. A més, assenyala que “l’alçament tumultuari ha de ser caòtic, anàrquic, inorgànic i desordenat”. “Tot i que res impediria, segons l’opinió unànime, que si fos organitzat i ordenat també s’apliquessin els preceptes analitzats”.

El que també dona per fet la jutge de l’Audiència Nacional és que el govern de la Generalitat i l’independentisme -sempre liderat per Carles Puigdemont i amb la col·laboració necessària de la resta dels membres investigats, apunta- van destinar fons públics per celebrar el referèndum, concretament un total de 6,2 milions d’euros. I només a les primeres línies del seu argumentari assenyala que el lideratge de Puigdemont “va posar en objectiu perill els fonaments de l’estat de dret” i “va intentar canviar il·legalment l’organització de l’Estat a través d’un procés secessionista que ignora les normes de la mateixa Constitució”.

Una duresa judicial que no atura per ara el president de la Generalitat, que no només continua a Bèlgica sinó que, fins i tot, està disposat a presentar-se a les eleccions.

stats