Política 01/01/2022

Els quatre acusats pel tall a l'AVE de Girona del 2018, a les portes del judici

La Fiscalia demana quatre anys de presó per a la Sandra, amb una discapacitat intel·lectual del 65%, i tres processats més

4 min
D'esquenes, la Sandra, una de les quatre acusades del tall a l'AVE de Girona durant el primer aniversari de l'1-O

GironaUn jutge va sentenciar el 2003 que la Sandra necessitava una curatela econòmica per la seva discapacitat intel·lectual del 45%, que, amb 62 anys, li ha augmentat fins al 65%. Però la Fiscalia l’acusa de ser un dels quatre “autors directes i responsables” del tall de dues hores que es va fer a l’AVE de Girona durant el primer aniversari de l’1-O. Demana per a cadascun quatre anys de presó i una multa de 12.150 euros pels delictes de desordres públics, danys al patrimoni públic, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus. El cas, que arribarà a judici el 10 de març, s’origina en la polèmica operació que va realitzar la Policia Nacional el 16 de gener del 2019 i que va acabar amb la detenció de 16 persones, entre les quals els alcaldes de Verges i Celrà (CUP) i el fotoperiodista Carles Palacio.

Els múltiples arrestos van començar a primera hora del matí i, en algunes detencions, els agents anaven amb passamuntanyes i no es van identificar. En el cas de la Sandra, va ser a la tarda, quan uns policies es van presentar al pis on viu, gestionat per una entitat gironina. “Em van dir que estava detinguda, em van portar a la comissaria i allà vaig veure que érem molts”, recorda aquesta veïna de Girona, que, com a la resta, la van deixar anar al cap d’unes hores.

Detencions per iniciativa policial

Segons consta a l’atestat de la Policia Nacional, el cos va iniciar les identificacions i posteriors detencions un cop el jutjat d’instrucció 4 de Girona havia dictat el “sobreseïment provisional de la causa” per “manca d’autor conegut”, ja que no tenia constància que els Mossos d’Esquadra haguessin pogut identificar els responsables del bloqueig ferroviari. En un principi, el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska va afirmar que l’operació estava “dirigida per un jutge”, però després que fonts dels tribunals ho desmentissin va matisar que un magistrat l’havia “supervisat”. Ara bé, l’atestat concreta que va ser la brigada provincial la que va decidir investigar el bloqueig ferroviari “com a part de les activitats que té atribuïdes” a Girona i va engegar “totes les gestions per aclarir els fets i identificar els autors” després de la protesta. 

Arran d’aquesta investigació, van detenir 16 persones que, més endavant, es van ampliar a 21, totes elles acusades de ser els “màxims responsables” del tall a l’AVE, segons la nota de premsa que va enviar el cos. Quan el cas va arribar a la taula del jutge, el magistrat va decidir investigar 19 dels 21 activistes i va concloure que hi havia indicis per enviar-ne 17 a judici. Finalment, però, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat –que representa Adif– només van acusar quatre dels investigats i van deixar fora la resta, entre els quals els alcaldes i el fotoperiodista. 

Dues hores de bloqueig

A Girona és molt habitual veure la Sandra en qualsevol manifestació, ja sigui de caràcter independentista o contra la pujada de la llum. “Miro les xarxes socials per saber quan es convoquen, perquè vull la independència de Catalunya i m’agrada anar a les manifestacions”, explica. I també va ser per internet que va assabentar-se que els CDR gironins havien convocat una protesta, l’1 d’octubre del 2018, per commemorar el primer aniversari del referèndum. 

A les sis del matí, ella i 400 persones més es van reunir a la plaça de l’U d’Octubre del 2017 i es van dirigir a l’estació de l’AVE. Els agents de seguretat i dels Mossos d’Esquadra van intentar impedir que hi accedissin, però van acabar baixant a les vies ferroviàries trencant pel camí una de les portes d’accés. Van aturar la circulació durant dues hores, fins a les nou del matí. Llavors van aixecar el bloqueig i van dirigir-se a la seu de la Generalitat a despenjar la bandera espanyola. 

Vídeo del moment en què els manifestants van baixar a les vies de l'AVE de Girona l'1 d'octubre del 2018.

A l’escrit d’acusació, el fiscal afirma que els quatre imputats formaven part dels manifestants. Admet que no consta “qui d’entre totes les persones va prendre les decisions principals”, però afegeix que tots n'eren “coneixedors” i “les subscrivien”, “moguts per un ànim de pertorbar la pau pública”. Els acusats –segons el ministeri públic– es van posar d’acord per “accedir de forma il·legítima i amb l’ús de la força” a les vies del tren per impedir-ne la circulació.

Mobilitzacions que acaben als tribunals 

Per a l’advocat de la Sandra, Benet Salellas, es tracta d’"una imputació molt col·lectiva” amb “poca concreció” del paper de cada acusat, i critica que una protesta passiva acabi a un tribunal penal amb penes d’ingrés a presó. “Això és el que encén totes les alarmes des d’una perspectiva de sistema penal democràtic i de respecte als drets fonamentals”, recalca. En el cas de la gironina, Salellas ha demanat un informe a un metge forense per si la causa acaba en condemna amb l'objectiu que en la pena es tingui en compte que té una discapacitat. En aquest sentit, l’advocat apunta que la Fiscalia “hauria de conèixer” la seva situació perquè “és una informació que està al seu abast” i té un paper en tots els expedients en matèria de discapacitat.

stats