Política 04/05/2021

Els quatre escenaris electorals en joc de les eleccions madrilenyes

Els sondejos apunten a una victòria del PP i Vox, però també es podria produir un empat entre blocs, que guanyi l'esquerra o que Cs tingui la clau i no desaparegui

4 min
Una persona fent cua per votar a les eleccions madrilenyes

MadridEls madrilenys estan cridats aquest dimarts a les urnes en una jornada totalment atípica: per primer cop des del 1987 es votarà durant un dia laborable –a Catalunya ja va passar el desembre del 2017 en les eleccions convocades per Rajoy a través del 155– i es poden formar llargues cues a causa de les mesures sanitàries anticovid. Està en joc no només el govern de la Comunitat fins al 2023, quan obligatòriament caldrà tornar a les urnes, sinó també una redefinició del mapa polític espanyol. La participació serà una de les claus per provocar un possible canvi de tendència que permeti a l'esquerra tornar a governar després de més de 25 anys.

Tradicionalment, l'abstenció ha sigut la principal aliada del PP perquè pogués mantenir les seves polítiques neoliberals. L'esquerra madrilenya està representada per tres partits, però com no ha parat de repetir el candidat d'Unides Podem, Pablo Iglesias, realment la conformen dos blocs: qui vota i qui no vota. El PSOE, Més Madrid i el partit lila posen les seves esperances en una gran mobilització de l'esquerra per aconseguir un canvi de poders, però les enquestes mostren també una alta mobilització de la dreta. Els escenaris electorals que estan en joc són quatre: el principal, una victòria del PP i Vox, però també podria haver-hi un empat entre blocs, que guanyi l'esquerra per sorpresa o que Ciutadans doni la sorpresa i no desaparegui.

Majoria absoluta de la dreta

Vox haurà de decidir si entra o no a governar amb Ayuso

La majoria d'enquestes han pronosticat fins a l'últim moment una victòria de la suma del PP i Vox. Isabel Díaz Ayuso ha repetit fins a la sacietat que el que vol és una majoria absoluta per evitar "tuteles", però el fet és que ha acabat adaptant ja el seu programa electoral a les possibles futures exigències de l'extrema dreta. Són exemples d'això reduir el nombre de diputats de l'Assemblea de Madrid (en aquestes eleccions creix de 132 a 136 i el PP proposa rebaixar-lo a 101), facilitar les objeccions a la llei de l'eutanàsia o implementar un programa educatiu per als menors estrangers no acompanyats i un pla antiocupació d'habitatges.

Vox té a les seves mans decidir si entra a governar amb Ayuso o bé l'aboca a un govern fràgil i en minoria. És la principal decisió en joc aquest 4-M: si l'extrema dreta finalment pren les regnes del poder i condiciona el PP cap a un perfil encara més dur. Això sumat al fet que si Ayuso guanya el partit a tot o res que ha plantejat –si l'esquerra s'imposa no està clar el seu futur–, el líder estatal del PP, Pablo Casado, ho celebrarà com el primer pas per aconseguir de nou la Moncloa, però alhora haurà de fer front a un nou corrent intern dins del partit: l'ayusisme.

Cues per votar a un dels col·legis electorals avui a Madrid

Empat entre blocs

Cal superar els 68 escons per evitar incerteses

Des de l'estiu del 1995 –quan el PP va passar a governar la Comunitat de Madrid– que el bloc d'esquerres només ha superat un cop la dreta: el 2003. Però llavors el famós tamayazo va donar les claus de la Puerta del Sol a la popular Esperanza Aguirre. Des de llavors l'únic moment que el PSOE, Podem i IU van estar a un sol escó de superar el PP i Cs va ser el 2019, quan el PSOE va guanyar les eleccions, ja amb Ángel Gabilondo de candidat. Si l'esquerra realment aconsegueix ara mobilitzar l'electorat però no de forma suficient es pot produir un escenari inèdit: un empat entre blocs a 68 escons que podria abocar a unes noves eleccions –tot i que el 2023 ha d'haver-hi per llei un una nova cita a les urnes– o que aparegués de nou un trànsfuga que decantés la balança.

Victòria de l'esquerra

No ha passat des del 2003, quan el tamayazo la va arruïnar

L'esquerra primer va parlar de la necessitat de mobilitzar 100.000 vots per decantar la balança, el passat cap de setmana ja deia que només en necessitava 50.000 i ara creu que estan a tocar i amb 20.000 pot ser que el PSOE, Més Madrid i Unides Podem arribin als 69 escons o els superin. El candidat socialista, Ángel Gabilondo, va començar la campanya recelant dels pactes amb el partit lila, però l'ha acabat amb una imatge d'unitat durant la manifestació del Primer de Maig, on els candidats de les tres forces d'esquerres es van fotografiar junts.

Vista la polarització i judicialització de la campanya –el PSOE ha denunciat Ayuso per fer un ús "fraudulent" de l'acte institucional del Dos de Maig–, una hipotètica victòria de l'esquerra podria topar amb molt impediments: impugnacions de resultats, demores i blindatges de les polítiques populars. L'esquerra ho té difícil però no impossible: el 2019 es va quedar a 10 punts de la dreta en les generals de l'abril; en les autonòmiques, a només 3 punts; i en les generals del novembre, a 7 punts. És en les eleccions regionals, doncs, quan té més possibilitats.

La sorpresa de Ciutadans

Si entren a l'Assemblea tindran la clau per governar

Però pot haver-hi una sorpresa d'última hora que canviï tots els pronòstics: que Ciutadans aconsegueixi superar la barrera del 5% dels vots i entri a l'Assemblea de Madrid amb almenys set diputats –és el que té la llei electoral madrilenya, que un cop se supera la barrera premia amb força representació–. Seria l'únic revulsiu que li quedaria a la presidenta dels taronges, Inés Arrimadas, per garantir-se la supervivència. El seu candidat, Edmundo Bal, s'ha carregat a les espatlles el futur del partit i ha fet campanya demanant la reedició d'un govern amb el PP com a millor garantia per frenar l'extrema dreta, quan justament va ser Ayuso qui va expulsar-los de l'executiu madrileny.

Ara bé, igual com va passar a Múrcia, Ciutadans podria sorprendre i sumar amb el PSOE i Més Madrid –el partit d'Iñigo Errejón mai li ha posat un cordó sanitari– i decantar per primer cop la balança cap a una govern de centreesquerra, encara que això signifiqués trair les seves promeses electorals. El desenllaç se sabrà aquest dimarts al vespre a partir de les 20 h, quan tanquin els col·legis electorals. Si Cs comença el recompte amb un 2% o un 3% del vot, difícilment podrà evitar el naufragi.

Sophia, el robot que ha instal·lat la Comunitat de Madrid per respondre als periodistes durant la jornada electoral del 4 de maig.
Una robot per respondre als periodistes durant la jornada electoral

La Comunitat de Madrid ha contractat una robot per detallar de viva veu l'evolució dels resultats de participació, així com l'aforament als col·legis electorals –en plena pandèmia– durant la jornada electoral de dimarts. Es diu Sophia i té aparença humana, tot i que a efectes pràctics no farà res més que repetir els resultats que es podran anar consultant a través de la pàgina web institucional, segons aclareixen fonts del govern madrileny, que eviten explicar quan ha costat aquesta tecnologia. "Sophia serà capaç d'interactuar amb els periodistes, més de 160 acreditats, a través del reconeixement facial, ja que imita gestos humans i expressions facials i podrà contestar a qualsevol pregunta sobre temes predefinits, en aquest cas les eleccions a l'Assemblea de Madrid", explica la Comunitat en una nota.

stats