23/02/2016

El PSOE i Podem accepten explorar un pacte sense excloure Rivera

4 min
Els representants del PSOE, Podem, Compromís i IU ahir a la taula de negociació.

MadridNi els mateixos negociadors implicats (22 en una sola reunió al Congrés de Diputats, a l’anomenada sala roja, dedicada al pintor Josep Lluís Sert) eren capaços d’aclarir si ahir va començar a ser realment possible que Espanya tingui un govern d’esquerres en les pròximes setmanes o si simplement van viure un nou episodi, el d’escenificació més complexa, de la batalla pel relat del PSOE i Podem. Davant la possibilitat d’una repetició d’eleccions, l’escenari més plausible per al PP, cap de les dues grans forces de l’esquerra vol aparèixer com la culpable del desacord. “En els pròxims dies podrem valorar la importància real dels passos d’avui”, admetia Xavier Domènech, portaveu d’En Comú, després de cinc hores de diàleg entre el PSOE, Podem i les seves confluències, Compromís i IU-UP.

Un dels esculls era la negociació paral·lela entre el PSOE i Ciutadans. A la reunió de les esquerres va quedar clar que els socialistes poden conversar amb qui vulguin i buscar els vots de qui desitgin per a Pedro Sánchez, que la setmana que ve se sotmetrà a la investidura. Ara bé, això no pot ser contradictori amb la seva negociació. Les converses seguiran avui al vespre i abans hi haurà una reunió important, la que a primera hora de la tarda mantindran, per primer cop sols, els equips negociadors del PSOE i Podem. L’intent de Sánchez de seguir fent compatible un acord amb les dues forces emergents per assegurar-se un suport ampli és contradictori, segons Mariano Rajoy, que ahir a la nit va alertar de la “presa de pèl” a 13TV.

La reunió a quatre, primera negociació real i de fons entre Podem i el PSOE malgrat que ja fa dos mesos de les eleccions del 20-D, va fixar l’agenda de temes. Són cinc (economia, política social, corrupció i regeneració, agenda territorial i reforma constitucional i política exterior), i ahir les parts es van centrar en el primer dels punts i es va avançar en assumptes com la derogació de la llei Montoro, que colla els ajuntaments, o de les reformes laborals, també la que va fer el govern de José Luis Rodríguez Zapatero.

N’hi ha prou amb 161 escons?

Damunt la taula hi haurà el programa del futur govern, però també la forma que ha de tenir, segons va explicar Íñigo Errejón, de Podem. Antonio Hernando, del PSOE, va preferir no mencionar el tema i es va limitar a dir que abans de parlar del futur executiu cal tancar el programa. I és que, per a la formació de l’esquerra alternativa, la suma de les quatre forces de progrés implicades és “l’única opció”. Els 161 no fan la majoria absoluta (en falten 15) però és cert que n’hi hauria prou per a una investidura en segona volta si C’s s’absté, com negociava el PSOE.

Els socialistes, però, posen el llistó més alt i Hernando avisava que no n’hi ha prou amb aquests 161 vots i que els que falten no es poden sostenir en els 17 escons independentistes catalans, que es mantenen en el no si no s’accepta el referèndum a Catalunya. Per això, va insistir en la idea del PSOE d’aconseguir el suport de C’s (40 escons) i també dels sis diputats del PNB i la de Coalició Canària. El desenllaç de la batalla del relat també passa per fixar amb quina majoria es pot governar.

El PSOE pretén governar en solitari, ja que C’s ha dit que en cap cas pretén formar part de l’executiu, però Podem vol compartir-lo. “Hi haurà govern del canvi si és de coalició”, insistia Errejón, que prometia que tant ells com la resta s’hi deixaran “la pell” encara que l’escenari “sigui complicat” i el diàleg sigui ja a contrarrellotge, més tenint en compte que els acords a què s’arribin els haurien de validar les bases socialistes primer i el comitè federal després.

Els portaveus de Podem, Compromís i IU es van mostrar respectuosos amb el diàleg del PSOE amb C’s si era per ampliar majories sense massa condicionants. Errejón no va posar cap però al fet que els liberals s’abstinguin o votin a favor -també els independentistes- si el “carril central”, el de l’esquerra, s’obre pas. El valencià Joan Baldoví hi va posar més pegues i va aventurar que és pràcticament impossible que l’“agenda valenciana” que ell negocia amb el PSOE encaixi en el projecte territorial de la formació d’Albert Rivera. Entre els 22 negociadors d’ahir va sobtar l’absència de José Enrique Serrano, un dels imprescindibles del grup de Sánchez. Al llarg de la tarda es va saber que estava reunit amb dirigents de C’s i que el mateix secretari general del PSOE havia arribat al Congrés per reunir-se personalment amb Rivera.

El líder de C’s preveu comparèixer aquest matí en roda de premsa per anunciar l’acord amb els socialistes i el seu abast. Ahir a la nit encara es negociava, però les parts explicaven que s’estava més a prop de tancar-lo que de trencar. Quedaven alguns esculls en política fiscal però no eren insalvables, i la resta de potencials aliats de Sánchez feien notar que en cap cas seria un pacte ni suficient ni de govern. A C’s encara deien ahir que si tancaven alguna cosa era per abstenir-se.

Mentre el PSOE jugava a dues bandes, els portaveus de l’esquerra es mostraven satisfets pels primers passos de la reunió, que va necessitar un recés a la part final perquè els representants de Podem consultessin a Iglesias si valia la pena seguir.

L’alternativa al referèndum

En la reunió d’aquesta tarda entre el PSOE i Podem s’abordarà el tema territorial, un dels principals punts de contradicció amb C’s i que ahir l’esquerra no va tractar. Les posicions continuen igual: Podem i En Comú demanen un referèndum a Catalunya, i el PSOE diu que no, i no preveu més alternativa que una reforma constitucional que necessitaria el concurs del PP.

La reunió d’ahir va ser “cordial” segons qui la va ordir, Alberto Garzón, d’IU. El dubte és si arriba tard i si darrere les bones paraules hi ha voluntat real de consens o no.