Rafael Mozo: de Sant Feliu de Guíxols a president del CGPJ

MadridSembla que hi pot haver acord aviat entre el PSOE i el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i que Rafael Mozo (Arcos de la Sierra, Conca, 1951) culminarà la seva llarga trajectòria judicial amb un pas breu per la presidència de l’òrgan de govern dels jutges. Amb 71 anys, Mozo ha estat designat pels seus companys vocals –16 vots a favor i un en contra– relleu interí de Carlos Lesmes, la dimissió del qual s’ha fet oficial aquest dimecres, 12 d’octubre. Mozo va ingressar a la carrera judicial l’any 1985 i una de les seves primeres destinacions va ser Sant Feliu de Guíxols. Després va passar per Sepúlveda, Leganés i Madrid, on va estar vint anys a l’Audiència Provincial.

El 2018 va aconseguir plaça a l’Audiència Nacional, però no ha arribat a incorporar-s'hi mai perquè és membre de la comissió permanent del CGPJ, un lloc de dedicació exclusiva. Membre de Jutges per la Democràcia, va ser proposat pel PSOE l’any 2013 i el Congrés el va escollir amb 300 vots favorables. Conservadors i socialistes van assolir un acord que ara porta gairebé quatre anys resistint-se. Segurament, si fos per Mozo l’entesa s’hauria assolit fa temps, atès que fonts consultades per l’ARA en destaquen la voluntat d’arribar a consensos entre els dos grups del CGPJ. Com a membre de la comissió negociadora per al nomenament dels dos magistrats del Tribunal Constitucional que corresponen a l’òrgan de govern dels jutges, però, no ha aconseguit el pacte amb el bloc conservador. El sector progressista el va triar com un dels interlocutors amb els vocals més durs contra la Moncloa, atès que no és dels més alineats amb el PSOE i, fins i tot, alguna vegada ha votat amb els conservadors. Una dada indicativa del seu tarannà és que integra la comissió de mediació del CGPJ.

Algunes fonts consultades coincideixen a dir que és discret, per bé que el nou rol podria fer que passi a ser una veu més escoltada al ple. Segons l’acord que s’ha votat, durant el període que ostenti la presidència rebrà els “honors, tracte i consideració i altres atribucions pròpies del càrrec”. Hi arriba després d’una carambola: en primer lloc, per la dimissió de Lesmes fruit de la no renovació del CGPJ; en segon, perquè Rafael Fernández Valverde, més gran que ell, es va jubilar. I en tercer, perquè el ple ha desoït l’informe que el gabinet tècnic del CGPJ va elaborar a petició de Lesmes, que rebutjava una bicefàlia i proposava que el president de la sala primera del Suprem, Francisco Marín Castán, ocupés els càrrecs de president de l’alt tribunal i també del CGPJ.  

Agraïment a Lesmes

Tot i que aquest criteri només ha comptat amb el suport del vocal Wenceslao Olea, el president sortint ha rebut el reconeixement unànime del ple. En un comunicat, expressen que Lesmes ha sigut un “digníssim representant del poder judicial”, per bé que internament estan molestos per la dimissió. Tanmateix, potser tot plegat serveix perquè, ara sí, hi hagi renovació del CGPJ. Els vocals expressen la seva "confiança".