ANÀLISI EXPRÉS
Política 26/10/2015

Rajoy posa la directa: inflexible amb Catalunya i miracle econòmic. Les cinc claus del seu balanç

El president no deixa de banda el triomfalisme en la gestió i marca línies vermelles sobre pactes i model territorial

5 min
Rajoy a la Moncloa presentant el seu balanç / EFE

MadridMariano Rajoy ja ha convocat les eleccions del 20 de desembre. El president espanyol ha fet balanç de la legislatura a la Moncloa amb triomfalisme econòmic i marcant algunes línies vermelles en temes com Catalunya i la política de pactes. Aquestes són les cinc claus de la seva compareixença.

El procés català

Rajoy ha assenyalat aquest assumpte com el seu principal maldecap ara que, segons ell, l’economia espanyola ja ha sortit del pou i és l'enveja d'Europa. En això, el seu discurs es manté contundent i inamovible. El PP no durà la reforma constitucional al seu programa i si en parla serà per resoldre la igualtat de gènere en la successió a la Corona, adaptar-la a la pertinença d’Espanya a la UE i citar les autonomies. Ni tan sols sembla disposat a la reforma constitucional del Senat. Així les coses, el marge de negociació i diàleg és pràcticament nul. Rajoy ha recordat que el que motiva les peticions de reforma que fan el PSOE i Podem és el debat territorial i en això ell no hi entra. Interpreta, amb més realisme que els partidaris de la tercera via, que a Catalunya el bloc del 'sí' no acceptarà res que no impliqui com a mínim poder exercir el dret a decidir. I ell en cap cas està disposat que es qüestioni la unitat d’Espanya i la seva sobirania. Ni vol ni podria fer-ho, ha dit Rajoy. El mateix discurs dels darrers tres anys. Però el procés va fent, avança. Avui s’ha constituït el Parlament i el proper pas és fer una declaració de la voluntat de constituir-se en estat independent en forma de república. Davant això, Rajoy ha decidit que no pot seguir fent com si no passés res i avui ha afirmat que té a punt les mesures necessàries per impedir-ho. El TC ja està empoderat per fer complir, si arriba el cas, les seves sentències, però ell branda l’article 155 de la Constitució, el de la supressió de l’autonomia, per si les coses van a més. No es pot distingir, segons ell, entre la llei i els seus marges i la política.

Els pactes

Rajoy ha deixat clara la línia argumental de la campanya del 20-D: ha de governar la llista més votada i si no passa és un frau de llei. Avui ha pujat l’aposta i ha afirmat que ell renunciarà a ser president si no és el més votat, i intenta així deixar en evidència Albert Rivera i Pedro Sánchez, que aspiren a la Moncloa encara que no quedin primers. Ha recordat alguns dels ajuntaments on s’ha desallotjat el PP malgrat ser el més votat i el cas de Portugal, on l’esquerra s’ha unit per fer caure el govern conservador. Als seus rivals els ha tirat en cara la falta de concreció de les seves propostes i ha donat a entendre que ell no té cap problema a debatre amb ningú malgrat que ha esquivat acceptar debats a quatre. El PP els prefereix només amb Sánchez per no donar aire a Ciutadans, el partit de moda a Espanya.

L’economia

Per a Rajoy, és el seu gran trumfo i el pensa esprémer fins que ja no doni més de si en la campanya del 20 de desembre malgrat que no li funcionés ni a les andaluses del març ni a les municipals i autonòmiques del maig, on el PP va obtenir resultats decebedors. Segons ell, el canvi de cicle econòmic i les reformes han permès que cap espanyol es quedi enrere, una afirmació que l’oposició però també moltes organitzacions no governamentals qüestionen. Les seves reformes, ha dit, han impulsat una mena de cercle virtuós que ha permès crear ocupació, abaixar impostos com el de societats i l’IRPF i no haver de retallar les pensions o altres prestacions. Tot plegat ho ha presentat com un gran benefici per a les classes mitjanes, la franja en què els conservadors es juguen el seu ser o no ser a les eleccions.

La corrupció

Segons el president espanyol n’hi ha massa, no és acceptable el que passa. Ha evitat aprofundir mínimament en l’autocrítica, i en la desena de torns de preguntes, seleccionats pel mateix president –que ha permès, per exemple, que Libertad Digital, el portal de Federico Jiménez Losantos, l’interpel·lés en dues ocasions–, no se li ha demanat pel tema. S’ha limitat a posar en valor les reformes que ha fet el seu govern, però s’ha estalviat, per exemple, dir si sabia alguna cosa de la confessió de Francisco Correa sobre el cas Gürtel i les comissions del PP. Sobre les comissions del 3% que s’atribueixen a CDC ha estat respectuós i ha evitat definir-se sobre si això inhabilita políticament Artur Mas.

L’escena

Rajoy ha optat per la solemnitat de la sala de tapissos de la Moncloa, on se signen els pactes d’estat i des d’on José Luis Rodríguez Zapatero va anunciar la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq, i s’ha fet acompanyar en la roda de premsa de balanç de tots els seus ministres, llevat del de Defensa, Pedro Morenés, que és de viatge. Ara es tracta de projectar també una imatge d'unitat, que les declaracions de l'expresident José María Aznar, al qual ha evitat respondre, o els enfrontaments dins el seu gabinet havien esquerdat. El flanquejaven dues grans pantalles (ell fa temps que no es comunica amb la premsa via plasma per evitar la sensació de llunyania) en què anaven apareixent algunes dades, mesures governamentals i arguments. El fons, el blau del PP, el lema ‘Compromís complert’ i un vector encerclat que recordava molt el nou logotip del partit. A dos mesos de les eleccions ja res és casual.

stats