Rajoy descarta Felip com a mediador en el procés sobiranista

Madrid / BarcelonaEspanya ja té un nou rei, però els problemes no han desaparegut d’un dia per l’altre. Sobre la taula de Mariano Rajoy hi segueix havent la crisi, l’elevada taxa d’atur i l’independentisme català. No són poques -la del president de la Generalitat, Artur Mas, n’és una- les veus que s’han aixecat per demanar a Felip VI que intercedeixi a favor dels catalans perquè es pugui celebrar la consulta programada per al 9-N. Rajoy, però, no en vol ni sentir a parlar. Així ho va deixar clar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, després de la reunió del consell de ministres. “La Constitució estableix que les funcions del rei són fer d’àrbitre i moderador de les institucions. Al poder executiu li corresponen les tasques de governar”, va assenyalar Santamaría. Una manera clara de determinar que qui té potestat per intercedir en el plet català és la Moncloa. I, de moment, no té intenció de moure’s per permetre la consulta.

Un cop coronat Felip VI, Mas va indicar en una entrevista a la CNN que la Generalitat agrairia la seva “mediació i ajuda”. És una constant d’aquests dies, en cercles pròxims al president, sentir que el nou regnat és una possibilitat d’estovar l’immobilisme del PP, o si més no d’intentar-ho. “Sabent, això sí, que els populars tenen majoria absoluta”, sostenen dirigents de CiU. El tauler de joc és el mateix que fa unes setmanes, però ara ha entrat en joc una nova peça, un nou rei, i no falta qui a Madrid sosté que el cas català serà el 23-F del nou monarca. És a dir: l’oportunitat de legitimar-se.

La preocupació de Felip

L’operació Felip s’ha dut a terme amb rapidesa -no han passat ni tres setmanes de l’abdicació del seu pare, Joan Carles I- i amb la plena implicació del PP. Una implicació que, a parer de determinats cercles de Madrid, s’interpreta segons aquest prisma: “L’anterior rei va ser el del PSOE, aquest ha de ser del PP”. Els mateixos cercles consultats apunten que Felip va voler marcar perfil quan va destacar, en el seu primer discurs com a cap d’estat, que “escoltaria” les preocupacions dels ciutadans malgrat ser conscient de les seves limitacions constitucionals per actuar. Una manera de dir al PP, de manera soterrada, que seria autònom a l’hora de copsar els problemes que afecten l’Estat.

Ahir es va reunir per primera vegada com a rei amb Rajoy, que va anar al seu despatx. Tots dos van repassar el desenvolupament de la cerimònia de coronació -“Quina pallissa!”, es va exclamar el president del govern espanyol per referir-se a la maratoniana jornada de compromisos dels nous monarques Felip i Letícia- i van expressar la seva “satisfacció” per com havia anat tot. El primer acte oficial dels nous monarques serà una reunió avui amb les víctimes del terrorisme i els primers viatges oficials a l’estranger seran al Vaticà i als tres estats veïns: el Marroc, França i Portugal.

Sobre els maldecaps més immediats del nou rei, repassats vagament en el seu discurs, se’n van conèixer més detalls gràcies al ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo. “Puc assegurar que al monarca li preocupa enormement la qüestió catalana”, va defensar Margallo en una entrevista a TVE. El responsable d’Exteriors del govern espanyol, un dels més actius a l’hora de combatre la consulta, també va explicar que ha informat puntualment Felip VI dels informes que ha anat elaborant el seu ministeri sobre el cas català. Malgrat la bel·ligerància del PP amb el 9-N i amb Mas, Margallo es va mostrar ahir convençut que Mas no se saltarà la llei. No es va estar, això sí, de criticar la reacció del líder de CiU al parlament del monarca, que amb prou feines va aplaudir. “A qui no li agrada la unitat d’Espanya, no li pot agradar el discurs”, va defensar el ministre d’Afers Estrangers.

La llei és un concepte que apareix sovint en boca dels dirigents del PP. En preguntar-li sobre què li va semblar l’escassetat d’aplaudiments de Mas al discurs, Santamaría es va limitar a dir que qui havia de donar explicacions era el president català -que dijous ja va aclarir que va trobar a faltar referències a la plurinacionalitat de l’Estat-, però li va enviar un missatge: “El respecte institucional es compleix respectant la llei”. Mas, que va dubtar sobre si assistiria a la coronació arran del viatge previst a Califòrnia, va justificar la presència a Madrid sota el paraigua del “respecte institucional” i del “bon veïnatge” amb Espanya.

L’avís de Duran

Josep A. Duran i Lleida, líder d’Unió, va ser el primer a demanar a Felip que escoltés la “voluntat dels catalans”, quan tot just feia una hora que Rajoy havia anunciat l’abdicació de Joan Carles. Ahir, en la seva carta web setmanal a la militància, va reclamar, però, que no s’“abusi” a l’hora de demanar al nou monarca que permeti el 9-N. “Com més l’hi demanem públicament, més limitarem la seva capacitat d’intervenir-hi privadament”, va defensar el cap de files de CiU a Madrid tot just l’endemà que Mas reiterés a Felip VI l’interès de la Generalitat per fer de mitjancer.

Duran, que va aplaudir amb normalitat el discurs del nou monarca, el va considerar “insuficient” l’endemà. “Un ciutadà de Cartagena o d’Haro segurament el consideraria un bon parlament, però com a català el trobo insuficient -va defensar-. Entenc que parli d’unitat i de la nació espanyola, però la Constitució no esmenta perquè sí les nacionalitats. Això vol dir que hi ha altres nacions que conviuen dins de l’Estat i, en canvi, no hi va fer cap referència ni se li va veure cap complicitat amb els que pensem així amb l’empara de la realitat i del mateix text constitucional”, va afegir el cap de files d’Unió, que va assistir amb bona part del grup parlamentari de CiU a la recepció reial posterior a l’acte al Congrés de Diputats.

Duran, això sí, demana “esperar” per veure el tarannà de Felip VI amb Catalunya. Destacats dirigents nacionalistes descartaven aquesta setmana “moviments immediats” i es mantenen a l’espera de la primera reunió que el nou monarca mantingui amb Mas. El president va poder conversar durant deu minuts amb Rajoy a la recepció reial.

Cita el dia 26 a Girona?

Aquesta primera reunió, de moment, no té lloc fixat a l’agenda. La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va considerar que el dia 26, dijous vinent, seria una “bona data” perquè es trobessin els dos mandataris, però el conseller de la Presidència, Francesc Homs, no té la “sensació” que aquesta reunió s’acabi produint dijous. El nou rei i Mas seran a Girona amb motiu del Fòrum Impulsa, un escenari en què Homs no descarta una trobada “improvisada”. Si no s’acaba produint, s’acabarà fent “abans o després” de l’estiu. Com més tard, més a prop serà del 9-N.

El nou rei anava amb el cotxe de Franco?

La diputada d’ICV-EUiA al Congrés de Diputats, Laia Ortiz, va entrar ahir al registre de la cambra baixa espanyola una bateria de preguntes en què demanava al govern de Mariano Rajoy que confirmi si el vehicle que el nou monarca, Felip VI,va utilitzar dijous, en els actes de la seva proclamació com a rei d’Espanya, era del dictador Francisco Franco. “¿El govern confirma que el vehicle que va utilitzar Felip de Borbó va ser adquirit per Franco?”, pregunta Ortiz en les seves preguntes fetes al Congrés per escrit. El cotxe és un Rolls-Royce del model Phantom IV.

Canvis al despatx i retrat d’homenatge a Carles III, el rei favorit

Feia només un dia que era rei però Felip VI ja havia fet alguns retocs significatius al despatx del seu pare. L’actual rei va retirar, abans de rebre per primer cop Mariano Rajoy, algunes de les fotos que tenia el vell monarca i en va portar de seves. Una amb la reina Letícia, una altra amb les seves filles, una de la boda dels seus pares i una altra autografiada per Joan Carles I. Damunt l’escriptori de treball del despatx on farà les audiències amb el president del govern hi havia alguns detalls més. El primer de tots, una reproducció en miniatura de la Copa del Món de futbol que va guanyar Espanya el 2010. I també un smartphone i un portàtil, unes eines que el seu pare no feia servir. Al darrere, un retrat de Carles III, fill de Felip V i segon Borbó que va governar Espanya. És un monarca admirat per l’actual rei i per la seva instructora en matèria d’humanitats, la catedràtica Carmen Iglesias. Carles III va tenir un paper important i va impulsar algunes reformes polítiques i socials però també va ser el monarca que va imposar el castellà a l’escola i a tots els documents del regne.