MADRIDL'endemà de les eleccions, el 22-O, probablement els diaris de Madrid obriran edició parlant més de Galícia que no pas del País Basc. Les eleccions gallegues tenen un regust plebiscitari sobre la gestió de Mariano Rajoy, malgrat que ara el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, intenti amagar les sigles del seu partit als cartells electorals (un invent que ja van provar el 2011 els barons del PSOE per marcar distàncies amb Zapatero). No obstant, a mitjà termini, els comicis bascos tenen una transcendència més forta per als grans partits espanyols.
Si fem cas a totes les enquestes, el Parlament de Vitòria tindrà una formació nacionalista (PNB) encapçalant el govern i una altra liderant l'oposició (EH Bildu). Un escenari que pot assemblar-se, segons diuen els sondejos, a la composició del Parlament de Catalunya després del 25 de novembre: CiU reforçada a l'executiu i una esquerra nacional (ERC+ICV) amb més múscul. Que les dues principals nacions -a banda de la castellana- que componen l'Estat tinguin un esquema polític propi amb majoria sobiranista obligarà el PSOE i el PP a moure fitxa. I Euskadi serà el banc de proves.
El PNB i el PSE treballen amb la idea de col·laborar després de les eleccions. Si s'acaba concretant, és molt probable que el candidat socialista, Patxi López, deixi la primera fila de la política basca. El seu hereu pot ser l'incombustible Rodolfo Ares. Tots dos van treballar de valent perquè el seu bon amic Alfredo Pérez Rubalcaba fos el nou líder del PSOE, enfront de Carme Chacón. No és descartable que López acabi encarant el destí polític cap a Madrid, on Rubalcaba ja el va nomenar responsable de relacions polítiques de l'executiva socialista, de facto el número 4 de l'equip directiu de Ferraz. Es tracta d'un lloc fet a mida per a ell, que li permet projectar-se com a delfí de l'exministre, si la derrota del dia 21 és suau. En el balanç sempre hi tindrà haver estat lehendakari quan ETA va abandonar les armes.
Pensant en aquest futur polític, el discurs que desgrani López aquesta campanya pot acabar impregnant el camí que triïn els socialistes espanyols. De moment, el candidat parla ben poc de federalisme i molt de ser el mur de contenció a l'independentisme. Demà, significatiu míting conjunt d'ell a Barakaldo amb Felipe González.
Aturar el sector Mayor Oreja
Per a Mariano Rajoy, que l'aspirant del PP, Antonio Basagoiti, esmorteeixi la patacada electoral -segurament situant-se en un quart lloc- és essencial. El jove dirigent, que defensa un constitucionalisme espanyol desacomplexat, és una aposta personal del president del govern de l'Estat enfront del sector més dur de Jaime Mayor Oreja, Regina Otaola i Carlos Iturgaiz. Rajoy confia en ell -i en Núñez Feijóo i Alícia Sánchez-Camacho- per aixecar la bandera de l'autonomisme i frenar els dirigents del seu partit que voldrien aplicar ja l'article 155 de la Constitució per dissoldre l'autonomia. Si Basagoiti fracassa, la Moncloa estarà una mica més debilitada.
