Política 28/06/2021

A la recerca d’una via per desactivar les causes al Tribunal de Comptes

El sobiranisme reclama que la Moncloa mogui fitxa però admet un marge estret a curt termini

4 min
Edifici de la seu principal, a Madrid, del Tribunal de Comptes, que dimarts donarà a conèixer la fiança que imposa a 41 alts càrrecs.

Barcelona / MadridEl govern espanyol ha indultat els nou presos polítics independentistes condemnats per l’1 d’Octubre, però les causes judicials pel Procés van més enllà: des dels exiliats processats pel referèndum fins al jutjat 13, passant per les investigacions al Tribunal de Comptes. I és en aquest últim tribunal especial on demà l’independentisme té una cita important: se li comunicarà la fiança que el tribunal reclama a 41 excàrrecs del Govern -entre ells l’expresident Carles Puigdemont, l’expresident Artur Mas i l’exvicepresident Oriol Junqueras- arran de la investigació de l’activitat exterior de la Generalitat des del 2011 fins al 2017. La xifra pot arribar als 5 milions d’euros, als quals se suma ja el pagament dels 4,1 milions que el mateix tribunal reclama per l’1-O, que també s’investiga en el mateix procediment. L’encarregada de jutjar-ho serà l’exministra del PP Margarita Mariscal de Gante.

Com es pot desactivar aquesta causa? ¿El govern del PSOE i Unides Podem està disposat a actuar també en aquest camp? Les respostes no són fàcils, ja que, a diferència dels indults -que és una mesura de gràcia del govern-, d’entrada els tribunals estan blindats de les ingerències del poder executiu. Ara bé, es tracta d’un “òrgan fiscalitzador” dels comptes de l’Estat -especifica la mateixa llei del 1982 que el regula- que no forma part del poder judicial i que ha intensificat la seva activitat amb el Procés, cosa que des de l’independentisme s’atribueix a la proximitat de molts dels seus membres al PP. Divendres el ministre José Luis Ábalos va afirmar a SER Cataunya que la causa del Tribunal de Comptes és “una pedra en el camí” del diàleg i que l’objectiu de la Moncloa és anar “desempedrant-lo”. “És en aquest mateix àmbit de la tasca jurisdiccional on s’ha d’intervenir. S’ha de fer, però no des de la desqualificació, sinó actuant amb intel·ligència en tot el procés jurisdiccional”, va dir. Com es concreta això ara mateix és una incògnita, però fonts dels comuns asseguren que estudien proposar una fórmula als socialistes per “despolititzar” la composició del tribunal i posar fre a la petició de responsabilitat comptable per l’acció exterior de la Generalitat. Els comuns lamenten que probablement el PP també voldrà bloquejar el relleu en aquest òrgan. El Tribunal de Comptes està compost per 12 membres: sis escollits pel Congrés de Diputats i sis pel Senat. Als consellers comptables actuals els caduca el mandat el 30 de juny d’enguany, ja que van ser triats fa nou anys durant l’última majoria absoluta del PP, el 2012. El govern del PSOE i Unides Podem podria incidir en les majories del Tribunal de Comptes si aconseguís renovar, en part, el mandat dels consellers comptables, la qual cosa podria afectar qui ha de jutjar el cas d’Exteriors i també els membres als quals aniria dirigit un eventual recurs. Ara bé, per la renovació d’aquest ens -juntament amb la resta d’òrgans constitucionals com el Consell General del Poder Judicial- es necessita una majoria qualificada, de manera que és difícil fer-ho sense el PP. Els socialistes haurien de convèncer els de Pablo Casado de les bondats d’actualitzar la composició d’aquest òrgan, i fins ara els populars s’hi han negat.

Fonts independentistes també afirmen que hi ha una altra possibilitat, tot i que admeten que és improbable: que el ministeri fiscal del Tribunal de Comptes, que depèn de la Fiscalia, un cop es comuniqui la quantitat de la fiança aquesta setmana i hagin comparegut les parts, decideixi no presentar demanda per tirar endavant el judici. Això implicaria un canvi de posicionament, ja que fins ara ha tancat files amb les conclusions del Tribunal de Comptes en l’informe de fiscalització de l’activitat exterior. Ha fet el mateix l’Advocacia de l’Estat, que depèn directament del govern espanyol. A més, si la Fiscalia decidís rebaixar les seves conclusions, encara quedarien les acusacions públiques, que difícilment voldrien aturar el procés: es tracta de Societat Civil Catalana i Advocats per la Constitució, que fins ara han mantingut una actitud bel·ligerant contra el Procés.

Opcions de recurs

Així doncs, fonts jurídiques no confien en guanyar el cas a “curt termini”, però sí que creuen que hi ha possibilitats un cop hi hagi sentència. En primera instància hi ha un únic conseller comptable -en el cas d’Exteriors i l’1-O serà De Gante i el judici es farà a mitjans del 2022-, però hi ha la possibilitat de posar un recurs d’apel·lació al mateix Tribunal de Comptes. Els encarregats d’analitzar-ho serien dos membres de la secció d’enjudiciament i el seu president: María Antonia Lozano (proposada per Izquierda Unida), Felipe García (impulsat pel PSOE) i José Manuel Suárez (proposat pel PP). Una majoria que podria tenir un criteri diferent a les conclusions de la integrant de primera instància. Si no fos així, encara hi hauria una altra opció: recórrer a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem. Els condemnats pel 9-N ja ho van fer el 2018, però encara ni tan sols s’ha admès a tràmit. Fonts de la defensa confien en poder guanyar el cas en l’estadi dels recursos, sobretot perquè l’acció exterior -a diferència dels referèndums del 2014 i el 2017- no es deriva de cap procediment penal, sinó de l’exercici de les competències de la Generalitat. El problema és que el Tribunal de Comptes considera que el Govern va anar més enllà del que li corresponia per les facultats que li dona l’Estatut.

En aquest sentit, tant Esquerra com Junts per Catalunya treballen perquè el cas tingui ressò europeu. Per afrontar les fiances preveuen una campanya de la Caixa de Solidaritat per recollir diners -dos dels quatre milions d’euros per pagar la fiança de l’1-O van sortir d’aquí- i exploren portar el cas a instàncies internacionals. Una de les vies que s’està estudiant és el contacte amb relators de Nacions Unides -com es va fer en cas de la presó preventiva el 2017- i el Comitè de Drets Humans de l’ONU per veure si té viabilitat presentar el cas. L’estació del Tribunal Europeu de Drets Humans, on també es pretén apel·lar, quedarà per a més endavant: no poden recórrer-hi fins després d’esgotar tots els recursos interns a l’Estat.

stats