Publicitat
Publicitat

La llei de l’1-O: proclamació d’independència si guanya el sí, autonòmiques si guanya el no

La norma per al referèndum, que es presenta aquest matí, no fixa un mínim de participació per considerar vinculant el resultat

La principal diferència entre el procés participatiu del 9-N del 2014 i el referèndum de l’1 d’octubre és que s’ha promès vinculant. I així ho han volgut plasmar Junts pel Sí i la CUP en la llei de referèndum d’autodeterminació que es presentarà avui al matí al Parlament.

En el text, a la qual va tenir accés l'ara ahir, es dona rang de llei a l’ aplicació dels resultats i es fixa que si hi ha més vots del sí que del no el Parlament procedeixi a la declaració formal de la independència de Catalunya. La independència es proclamarà al Parlament dos dies després de la publicació oficial dels resultats. Tenint en compte que hi poden haver recursos i impugnacions dels resultats, la proclamació definitiva per part de la Sindicatura Electoral es pot allargar fins a dues setmanes.

No hi haurà mínim de participació. D’aquesta manera, els grups independentistes volen esvair dubtes sobre com s’interpretarà el resultat que sorgeixi de l’1-O: si en el recompte dels vots surt que n’hi ha més d’afirmatius que de negatius això “implicarà” la independència de Catalunya i la “negociació” amb l’estat espanyol per implementar-la -diu el text-. En cas que guanyi el no, es preveu convocar automàticament eleccions autonòmiques. La Sindicatura Electoral, l'àrbitre del referèndum, serà la responsable de determinar els resultats finals, de resoldre els problemes des de la convocatòria del referèndum fins a la votació i també d'avalar els observadors internacionals, tal com va avançar l'ARA. També serà la responsable de controlar la "pluralitat" als mitjans de comunicació públics i privats i de definir com partits i entitats accediran als espais públics de propaganda electoral.

Avui és el dia que Junts pel Sí i la CUP detallaran el contingut de la llei de referèndum, amb canvis en el redactat fins a última hora. Ho faran primer al Parlament i, a la tarda, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on està previst que intervinguin -tot i que hi pot haver canvis a última hora- el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, per explicar el contingut més operatiu de la consulta. Una de les qüestions de la que donaran detalls serà la configuració del cens. La llei del referèndum preveu que puguin votar els residents a Catalunya majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola i els catalans que visquin a l'estranger i estiguin inscrits al registre de catalans a l'exterior. La llei, però, no especifica com s'aconseguirà el cens. Tot i això, tal com va explicar l'ARA, l'executiu ja disposa de les dades de tots els ciutadans, malgrat que no té una norma que li permeti fer-les servir per a un referèndum.

A l’acte a la cambra catalana hi estan convocats els 135 diputats, però el PP, Ciutadans i el PSC ja han declinat assistir-hi. Així, a banda de Junts pel Sí i la CUP, només hi participaran els representants de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet i Albano Dante Fachin.

L’esdeveniment és una prova de foc per a l’independentisme, que ha d’explicar quines seran les garanties de la consulta després de les acusacions de manca de transparència i les crítiques, des de les pròpies files, per l’hermetisme amb què s’ha fet la llei. I tot succeirà l’endemà que Puigdemont hagi cessat el conseller Jordi Baiget per haver expressat dubtes sobre l’1-O.

Puigdemont cessa Baiget per dubtar de l’1-O i criticar la seva estratègia

La llei de referèndum tampoc fixa mínims de participació per implementar el resultat, una de les banderes de Puigdemont o Junqueras per assegurar que l’1-O serà vinculant. De fet, aquesta és una de les recomanacions que fixa la Comissió de Venècia, un òrgan que depèn del Consell d’Europa, per no incentivar el boicot dels partidaris del no. Fonts sobiranistes remarquen, però, que malgrat no fixar aquest mínim la participació serà clau des del punt de vista de la legitimitat política del resultat.

Un altre dels punts clau de la llei de referèndum és l’apel·lació en el preàmbul a la legalitat internacional -avançat per Catalunya Ràdio, RAC1 i 'La Vanguardia'-. Amb aquest redactat, JxSí argumenta que és l’estat espanyol qui actua al marge de la llei, ja que ha ratificat tractats internacionals en què es reconeix el dret a l’autodeterminació com un dels drets humans. El preàmbul recorda que Espanya ha assumit com a legislació pròpia els Pactes de Drets Civils i Polítics i Drets Econòmics aprovats per l’ONU el 1966, alhora que hi ha diverses resolucions al Parlament -no impugnades pel Tribunal Constitucional (TC)- que expressen que Catalunya té el dret a l’autodeterminació (com la del 1989 i el 1998). La llei també fa esment a altres experiències internacionals en què s’ha permès un referèndum, com va ser el cas d’Escòcia i el Quebec.

És per tot això que Junts pel Sí i la CUP plasmen a la norma que el referèndum de l’1-O és la “màxima expressió” del mandat sorgit de les eleccions del 27 de setembre i un “acte de sobirania” per poder decidir el futur polític a través del vot. El text també assegura que el pacte constitucional del 1978 es va trencar amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat l’any 2006 i que el Parlament declara la seva sobirania un cop s’han fet “tots els esforços” per trobar una via “legal i acordada” amb el govern espanyol per poder votar.

Una llei superior

L’aprovació de la llei de referèndum, doncs, comporta que la sobirania del poble de Catalunya recaigui en el Parlament, tot i que Junts pel Sí i la CUP donen per fet que hauran de desobeir el TC per poder-la aplicar. Així, ja s’avança que aquesta norma prevaldrà sobre la resta: estableix que la norma “preval jeràrquicament” sobre totes les que hi puguin entrar en contradicció. La llei de referèndum també fixa un suposat marc de protecció per als funcionaris, les autoritats i les empreses que participin en els preparatius de l’1-O, ja sigui de manera directa o indirecta. Un factor rellevant després que hagi augmentat la pressió judicial contra els treballadors públics. En les dues últimes setmanes la Guàrdia Civil ha fet declarar personal de la Generalitat i proveïdors per la creació del registre a l’exterior i l’impuls de la web del Pacte Nacional pel Referèndum.

Junts pel Sí resol així la controvèrsia interna sobre com dotar-se d’una “legalitat catalana” que els permetés exercir l’autodeterminació. En un primer moment, la norma que havia de fer aquesta funció era la llei de transitorietat jurídica que Junts pel Sí i la CUP han preferit guardar, de moment, per centrar el xoc amb el govern espanyol en la voluntat de fer el referèndum.

RE

Més continguts de