DEBAT NACIONALISTA

Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català: les alternatives per a la nova CDC

Els congressistes trien una terna de noms de la qual demà en sortirà la marca definitiva del partit

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va deixar enrere ahir 41 anys d’història per impulsar una nova formació que va engegar, però, amb entrebancs. La posada en marxa del nou partit va encallar a la primera oportunitat amb dues propostes de marca que, lluny de seduir els militants, van haver-se d’aparcar davant la indignació d’amplis sectors de les bases. Ni Més Catalunya (MésCat) ni Catalans Convergents (CATconvergents): cap dels noms proposats pel responsable de comunicació de CDC, Jordi Cuminal, va generar adhesions. Més aviat al contrari. De fet, l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha deixat clar aquest matí que van "provocar desil·lusió" perquè eren una "ximpleria", a banda d'una "equivocació" de la cúpula. "No es va tenir en compte la càrrega sentimental del nom del partit", ha indicat aquest dissabte al matí. Trias ha considerat que no cal "tenir pressa" per triar el nom. En aquests moments hi ha més de 300 propostes sobre la taula. Els assistents ja han votat totes les propostes i tres han superat el tall del 60% dels vots:   'Junts per Catalunya', 'Partit Demòcrata Català' i 'Partit Nacional de Català'. Inicialment aquesta última denominació era Partit Nacionalista de Catalunya, però els militants l'han acabat afinant després d'una intervenció on s'apuntava el desgast del mot nacionalista.

La idea amb la que treballa la comissió és que demà, abans de cloure el congrés, els militants puguin votar el nom de la nova formació. "És evident que demà aquest partit tindrà nom", ha destacat el coordinador de règim intern de Convergència, Francesc Sànchez, al capdavant de la refundació. El dirigent nacionalista ha fet autocrítica amb la via escollida per triar el nom, tombat per la militància: "Ens vam equivocar. No passa res, el mètode no és el que la gent volia, no va reeixir". "Mas ha estat el primer en fer autocrítica", ha apuntat sobre l'ajornament de la votació. 

Tot i la solució del debat, l'elecció i la forma de presentar les opcions encara cuejava entre alguns dirigents. "Els dos noms proposats es quedaven molt curts. Hem de representar un espai que és molt més ric. És evident que es podia haver fet francament millor", ha assegurat el conseller de Cultura, Santi Vila, en una entrevista al programa 'Via Lliure' de RAC1. Més tard, en un tuit, ha mostrat les seves preferències en la terna actual: "Partit demòcrata català m'agrada! És progressista i d'inspiració liberal". La corrent liberal del partit apostarà per aquesta denominació. 

En el debat que hi ha hagut fins al migdia, quadres afins a Germà Gordó -és el cas de Teresa Pitarch, presidenta de l'Institut Català de les Dones i dona forta de l'exconseller de Justícia a Barcelona- han proposat més d'una desena de noms basats en variants de CDC que han estat tombades. Gordó vol que el nou partit es digui Convergència.

Contratemps seriós

El debat del nom va agitar la primera jornada del congrés del nou partit sorgit de CDC. El que havia de ser un dia plàcid va acabar amb un seriós revés per als encarregats de pilotar la refundació, tot i l’optimisme mostrat per Mayte Rivero, presidenta del conclave: “Hem començat el congrés de la millor manera possible, amb la gent amb ganes de participar”. Aquesta positivització no s’adeia amb l’ambient al Fòrum de Barcelona. Ni les cares ni les frases dels assistents coincidien en el diagnòstic. La majoria ja venien preparats per a un congrés mogut. L’eliminació a última hora de les incompatibilitats per possibilitar l’accés de Neus Munté com a número dos del partit i la decisió d’Artur Mas d’anunciar uns canvis que teòricament havien de ser decidits per la militància van generar un caldo de cultiu que molts esperaven que esclatés avui, en el debat organitzatiu, però que va sorgir en saber-se les marques triades.

La presentació pública dels noms va ser rebuda amb fredor majoritària, tímids xiulets i aplaudiments rutinaris. En privat, van ser diversos els militants -alguns de destacats- que van rebutjar les dues marques i van forçar l’ajornament del debat fins a trobar un nom millor. Entre els dirigents que van prendre la paraula, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, que va considerar “sexista” la proposta Catalans Convergents i va rebutjar Més Catalunya perquè ja hi ha una escissió socialista que es diu MES. També van intervenir el líder del sector liberal, Marc Guerrero, el regidor a Barcelona Jaume Ciurana i diversos representants de la JNC. La majoria de la vintena llarga d’intervencions -totes crítiques- eren per lamentar les propostes i el fet que, del mig miler d’opcions que havien fet arribar els militants, se n’haguessin triat dues que no van generar cap comentari favorable. Fins i tot algun dels presents va aprofitar el torn de paraula per carregar contra el tàndem cridat a dirigir el partit, format per Mas i Munté.

Cuminal va escudar-se en la tria feta per l’agència escollida, que, tal com va avançar l’ARA, va ser Claret Serrahima. La defensa encesa de les propostes que va verbalitzar Cuminal, que va evitar l’autocrítica tot i el fracàs de les opcions seleccionades, encara va encendre més els ànims dels congressistes.

Nova votació

La comissió que a partir d’avui haurà de triar el nom anirà descartant opcions d’entre les més de 400 que els militants de CDC van proposar en el Torn Obert previ. Les que generin més consens es portaran a votació, però no hi ha data fixada. Fins i tot es preveu que pugui fer-se alhora que l’elecció de la nova direcció, el dia 23 de juliol, fet que suposaria que el nou partit podria començar a caminar sense nom.

El debat de la marca anirà en paral·lel a les altres dues discussions de fons: la ideològica i l’organitzativa. En la primera hi haurà divergències sobre la definició del partit: a la ponència figura com a sobiranista, i diversos sectors volen canviar-lo per independentista. En la segona, hi haurà una de les principals discussions: les incompatibilitats entre tenir un càrrec públic i un de partit, un debat que amaga el malestar d’alguns sectors per l’elecció de Munté, que pot quedar en l’aire si s’introdueixen esmenes que facin incompatible sumar càrrecs al Govern i al partit. “Dèiem de tenir cares noves i ens proposen Mas, Munté i Jordi Turull. No és això”, exposava ahir un alt dirigent del partit, que feia seva la veu de part de les bases, que temen que tot el procés sigui una simple renovació amb les mateixes cares i un nom diferent.

Partit “consistent”

Tot i els dubtes, la refundació es va escenificar tal com estava previst: amb la liquidació de CDC després de 41 anys d’existència. En l’últim congrés del partit (uns breus parlaments abans d’iniciar el conclave de la futura formació), l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, va defensar la tasca del partit i fins i tot va recordar la figura de Jordi Pujol. La confessió del líder històric va motivar un procés de canvi de sigles amb el qual els dirigents del partit volen treure’s el llast de la corrupció però aprofitar l’herència de les antigues, que han tingut l’hegemonia política a Catalunya durant l’etapa autonòmica.

Artur Mas va cloure el conclave de Convergència i va obrir el del nou partit. Ho va fer -teòricament- presentant-se com un associat més, tot i que tot el procés ha passat per les seves mans. Mas va defensar un partit que, amb les arrels de l’antiga CDC, passi de defensar “l’aspiració d’una Espanya plurinacional” a un “estat català de ple dret membre de la Unió Europea”. La nova formació pretén liderar aquest procés recuperant el tremp electoral amb unes virtuts que va descriure l’expresident de la Generalitat: “Hem de fer un partit consistent i atractiu, sòlid i fresc, robust i sensible, que transmeti confiança i seguretat però també il·lusió i esperança. Un partit nou per a un nou país”, va defensar Mas, que va insistir en la necessitat de tenir el paper principal en la política catalana. La nova formació, va dir, ha de tenir “vocació i mentalitat de govern, i per tant, amb voluntat real de transformació, no des de posicions testimonials, sinó des de posicions centrals i decisòries”. En el frontispici del nou partit, fer d’una Catalunya independent un país atractiu que competeixi amb “els millors països d’Europa”.

Mas va buscar l’èpica en la seva intervenció amb una metàfora marinera recurrent: “Salpa un nou vaixell cap a Ítaca, en un viatge en què toparà amb tota mena d’obstacles, però ple de compromís, força, determinació i passió”. El vaixell de la refundació va salpar amb una intensa tempesta, i avui es preveuen fortes onades pel pols entre la direcció i les bases per portar el timó de la nova formació.

Més continguts de