Política 30/08/2020

Degoteig de baixes al PDECat per l’enfrontament amb Puigdemont

Les renúncies arriben des de l’àmbit metropolità, el Senat i també l’exili

Aleix Moldes
3 min
El president del PDECat, David Bonvehí, en un míting durant les eleccions generals de l’abril del 2019 a Manresa.

BarcelonaDes que va deixar de ser soterrada, la disputa entre la direcció del PDECat i Carles Puigdemont ha posat rumb de col·lisió i les dues parts han començat a ocupar les que consideren que són les millors posicions per a l’ofensiva. L’excusa que han trobat per esbatussar-se en públic són les sigles de JxCat, però l’enfrontament és molt més profund i el risc de trencament definitiu cada dia sembla un escenari més plausible. Si els afins a Puigdemont es van quedar la marca de Junts amb una jugada que el PDECat considera fraudulenta -van aprofitar uns poders notarials per fer un canvi de nom dels titulars al registre de partits sense avisar els seus teòrics aliats-, l’executiva que encapçala David Bonvehí va contraatacar amb una demanda als jutjats, avançada dissabte per l’ARA, que aquesta mateixa setmana podria provocar mesures cautelars. Però ja no és foc amic el que disparen i la resposta des de JxCat no ha trigat a arribar en forma d’estripada de carnets. De moment, no hi ha una consigna pública des de Waterloo, però en les últimes hores ja han fet el pas els cinc senadors de la formació, el conseller exiliat Lluís Puig i aquest diumenge, segons va informar l’ACN, els regidors metropolitans del partit.

El degoteig de baixes no ha arribat encara a la zona més sensible. Puigdemont i els consellers empresonats Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull no han mogut fitxa i continuen sent associats del PDECat. Però la situació cada dia és més tensa i, malgrat que les negociacions per arribar a un acord abans de les eleccions continuaven divendres, s’espera que aquesta sigui una setmana complicada. Començarà avui amb la reunió de l’executiva del PDECat -ja sense Míriam Nogueras, Lourdes Ciuró i Francina Vila, que van plegar a finals de juliol per discrepàncies amb Bonvehí- i seguirà amb la vista judicial pel tema de les sigles.

Entre els que marxen, hi ha dues consignes clares: que la decisió de presentar una demanda per recuperar el control de la marca JxCat no ha estat acordada per cap òrgan de decisió del partit i que l’actitud de la direcció, segons interpreten, incompleix el mandat del consell nacional de la formació, que va aprovar genèricament “transitar cap a JxCat”.

Comunicat metropolità

La decisió comunicada pels regidors de l’àmbit metropolità de JxCat passa per deixar de ser associats del PDECat a partir de l’1 de setembre, és a dir, de demà. Consideren “inadmissible” que la direcció de Bonvehí hagi portat JxCat als tribunals pel control de les sigles, un moviment que creuen que va contra la “voluntat de sumar i de fer més gran l’anhel d’una àmplia majoria independentista”. Els regidors electes deixen el partit -no els seus càrrecs públics- i, a més, animen la resta d’associats del PDECat a fer el mateix, tot qualificant “d’autoritària” la presidència de Bonvehí.

En el document critiquen que Bonvehí s’hagi reunit “des de fa mesos” amb alcaldies i grups municipals -fa uns mesos va presentar un manifest de suport de 130 alcaldes i una cinquantena de líders locals del partit- d’amagat dels càrrecs comarcals i de vegueria, amb una “clara falta de respecte” cap a l’organització del PDECat: “És per això que després de reiterades decisions unilaterals, sense tenir en compte els associats, sense escoltar els presos polítics i exiliats en la seva voluntat de sumar esforços en una mateixa direcció, hem decidit que, en data 1 de setembre, els regidors dels municipis metropolitans deixaran de ser associats del PDECat”.

Doble militància

Les de les últimes hores no són les úniques baixes que ha patit el PDECat d’ençà que JxCat va obrir el seu congrés, el 25 de juliol. La nova formació liderada per Puigdemont té entre 4.000 i 5.000 persones inscrites des d’aleshores i se n’hi poden anar afegint més fins al 3 d’octubre, quan es completarà el procés de fundació. Una de les qüestions a debat ja abans que s’iniciés aquest procés congressual era la de la doble militància. “Continuo sent militant del PDECat i no deixaré de ser-ho”, deia per exemple fa un mes Josep Rull, que reclamava que es busqui una solució perquè el Partit Demòcrata i JxCat vagin de bracet.

Inicialment, la direcció del PDECat va advertir que els estatuts no permeten la doble militància, però va renunciar a obrir expedients als associats que també militessin a JxCat. Ara el problema comença a ser que n’hi ha que no volen mantenir el carnet.

stats