Judicialització
Política 08/08/2021

El repte d’evitar arribar a l’arbitratge constitucional

La Generalitat i l’Estat estan en converses per evitar dur tantes lleis al TC

A.M.
3 min
Façana de la seu del Tribunal Constitucional.

BarcelonaL’endemà de la reunió de la Comissió Bilateral del dia 2 d’agost entre el govern català i l’espanyol, en què tots dos executius van acordar reduir la conflictivitat institucional, la Moncloa va anunciar dos nous recursos contra normes catalanes al Tribunal Constitucional (TC). El primer, contra un decret de desembre del 2020 de mesures urgents per estimular la promoció de l’habitatge amb protecció oficial i de noves modalitats d’allotjament de lloguer, i el segon, contra diversos apartats d’un decret de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia. Dues impugnacions que van en la mateixa línia del recurs que l’executiu ja va presentar contra la llei catalana de regulació del lloguer. Els conflictes per l’abast de les normes catalanes continuen, doncs, generant tensió, encara que aquesta vegada l’Estat té el compromís d’intentar evitar que el TC hi tingui l’última paraula.

Fonts del ministeri de Política Territorial assenyalen que, malgrat els xocs, el diàleg amb Catalunya “ha evitat recursos” i es mostren optimistes pel que fa a cinc normes que estan en fase de negociació per evitar que acabin en mans del TC. A més, a aquestes s’hi han de sumar els assumptes pendents -recollits en un informe a què ha tingut accés l’ARA- des de la Comissió Bilateral del 2018 i que encara tenen marge per a l’acord. Entre les qüestions sobre les quals el TC no s’ha pronunciat hi ha la llei de comerç, serveis i fires del 2017. La Moncloa argumenta que la norma excedeix les competències del Govern pel que fa a horaris comercials i ordenació del comerç interior, així com respecte al règim lingüístic de l’activitat comercial. En el mateix sentit, el govern espanyol va impugnar la llei del 2017 de l’Agència Catalana de Protecció Social, que també està pendent de sentència. Aquest recurs, relacionat amb els conflictes que l’Estat va presentar en relació a altres organismes com la llei de l’Agència de Ciberseguretat, assenyala que la creació d’aquest òrgan pot afectar competències de l’Estat en relació a la Seguretat Social.

En paral·lel estan impugnats alguns punts de la llei de l’abril del 2020 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació d’un impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, així com de la llei de protecció i ordenació del litoral. En aquests casos es van assolir acords parcials, però no es va poder evitar el recurs respecte a diversos punts. La llei catalana del lloguer també va arribar al TC després d’haver-se tractat el tema en la Comissió Bilateral. A l’altre cantó, des del 2018 el Govern ha impugnat decrets del govern espanyol encara pendents de sentència, entre els quals una norma del 2019 d’aprovació de mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d’administració digital. Destaca, a més, la queixa contra el decret pel qual el maig del 2020 s’establia l’ingrés mínim vital. La Generalitat al·lega que pot vulnerar competències en Seguretat Social.

Pel que fa a les cinc normes en fase de negociació, en quatre el conflicte és alertat per l’Estat: la llei de facilitació de l’activitat econòmica, la d’àrees de promoció econòmica urbana, la de desaparició forçada de menors i un decret de mesures urgents per la implementació de fons del pla de recuperació europeu. En un cas és la Generalitat qui protesta per un reial decret per la reducció de la bretxa de gènere. L’executiu català també està en alerta pel que fa a normes en tramitació, com la llei de l’audiovisual i la llei de l’impost de residus.

Les sentències del TC

Una altra tasca pendent serà negociar com donar compliment a les sentències que impliquen modificar les normes impugnades. Des del 2018, el TC s’ha pronunciat en un cas a favor de la Generalitat: el reglament d’adopció internacional -amb sentència parcialment estimatòria-. Però majoritàriament ha donat la raó a l’Estat: en una resolució del Parlament sobre la recuperació de la convivència i contra la creació d’una comissió d’investigació sobre la monarquia. El TC també va acceptar parcialment un recurs de l’Estat contra el pla estratègic d’acció exterior 2019-2022.

stats