Política 16/02/2021

Els resultats del 14-F a Barcelona, carrer per carrer

El PSC guanya en 46 dels 73 barris, JxCat domina quatre districtes i Vox és primera força en tres seccions censals

4 min

BarcelonaEl 14-F ha retornat Barcelona al PSC. Els socialistes no guanyaven unes eleccions catalanes a la capital des del 2003, amb Pasqual Maragall. I havien sigut desbancats també a les municipals des del 2011, primer per CiU i després pels comuns i ERC. Les eleccions d’aquest diumenge han tornat a tenyir la capital de vermell i el PSC ha recuperat els feus que el 2017 li va prendre Cs sense contemplacions. Ara la formació taronja s’ha enfonsat fins a la setena posició a la ciutat, per darrere de Vox i la CUP, i el PSC ha tornat a tenir a Nou Barris el seu gran suport: hi ha seccions censals del districte, a Ciutat Meridiana, on els socialistes acumulen més del 51% dels vots. I, en general, a tot l’Eix Besòs de la ciutat, tot i que sense arribar als percentatges de suport de fa 18 anys, que eren de mitjana 12 punts més alts a Nou Barris. Ni als anteriors, encara superiors.

La llista que encapçala Salvador Illa es va imposar també als districtes de Sant Andreu, Horta-Guinardó, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc. I, en conjunt, en 46 dels 73 barris, gairebé dos de cada tres.

 La resta se’ls reparteixen JxCat i ERC: 16 i 11, respectivament. Però si es baixa al detall de les seccions censals, la ultradreta de Vox s’imposa en tres zones de la ciutat, dues a Sarrià - Sant Gervasi i una a les Corts, i és, a més, la segona força més votada a la zona nord de Nou Barris. El PP domina una quinzena de seccions a la zona alta i els comuns guanyen en un únic punt del Poble-sec. 

Percentatge de vot del PSC per seccions censals

Amb els últims resultats, el PSC culmina la remuntada que ja va començar a dibuixar en les eleccions espanyoles del 2019 i en les municipals d’aquell mateix any, quan es va situar com a tercera força i va ser la llista més votada en una vintena de barris. I ERC, que no aconsegueix revalidar victòria en les que serien les quartes eleccions consecutives a la ciutat, manté el pols gràcies a ser la segona força en 43 dels barris. En la línia del que passa a la resta del país.

ERC, segona força

Tot i ser la segona força més votada al conjunt de la ciutat, els republicans no guanyen en cap dels districtes però ocupen el segon lloc en set dels deu i aconsegueixen el domini de barris com el Poblenou, Sants, la Barceloneta o la Clota. 

Els districtes on l’independentisme és primera força es lliuren a JxCat: Gràcia i l’Eixample, però també les Corts i Sarrià - Sant Gervasi. Precisament aquest últim districte és el que ha votat amb més força Vox, més d’un 11% dels suports de mitjana -i en alguna secció censal, a Galvany, s’ha superat el 21%-.

La formació ultra també ha recollit un percentatge important de vots a Nou Barris i les Corts. Són exactament les mateixes zones que van abraçar amb més força la candidatura de Cs en les eleccions del 2017. Ara uns han donat la victòria a JxCat i els altres al PSC, però Vox ha irromput amb força en les dues zones i Cs pràcticament ha quedat esborrada: només un 7% dels vots a Nou Barris. La candidatura que lidera Carlos Carrizosa ha salvat més els mobles a la zona alta, amb un 10,7% de suports en barris com Pedralbes.

En algunes seccions d’aquest barri, Vox supera la barrera del 20% de suports i s’ha imposat en una, a la zona on hi ha la Residència Militar Pedralbes, i en dues de Sarrià - Sant Gervasi: a l’entorn del Turó Park i a la Bonanova. 

En total, tres taques verdes al mapa de la ciutat. Totes a la zona alta, tot i que el partit ultra també obté suports a Nou Barris. Sobretot, a Torre Baró, on frega el 23% dels vots en alguna secció però queda pel darrere del boom del PSC. És, de fet, la segona força a Torre Baró i Ciutat Meridiana, que són dos dels barris on més va caure la participació si es compara amb la del 2017.

Els extrems en renda

En termes generals, el barri on Vox ha obtingut més percentatge de vot és Torre Baró (18,5%), seguit de Pedralbes (17,7%). Pràcticament els extrems de la ciutat si es mira el mapa en funció de la renda familiar disponible.

Nou Barris és, també, la part de Barcelona on ha caigut més la participació respecte als comicis de fa tres anys, ara amb puntes del 67,3% d’abstenció a Can Peguera i del 66,3% a Vallbona. Els barris més mobilitzats, en canvi, han sigut la Vila Olímpica, amb una participació de més del 73%, i les Tres Torres, amb un 71%. A tots dos llocs es van imposar els socialistes i JxCat va quedar en segona posició. A la Vila Olímpica, però, ERC va ser tercera força, i a les Tres Torres, el PP.  

El PP domina una quinzena de seccions censals a les Corts i Sarrià - Sant Gervasi. En aquest segon districte és on ERC queda en una posició més baixa: en cinquè lloc per darrere de JxCat, el PSC, el PP i Vox.

Els comuns pinten una zona

Els comuns, que es van mantenir estables respecte a les eleccions del 2017, guanyen només en una zona del Poble-sec i plasmen de manera clara la dualitat de vot entre les eleccions municipals, on amb Ada Colau al capdavant es van situar com a segona força fregant l’empat amb ERC, i les catalanes, on, com ja va passar el 2017, tornen a situar-se fora del podi: ara en la quarta posició per l’enfonsament de Cs. La formació que encapçala Jéssica Albiach va ser la segona més votada a la Marina del Prat Vermell.

La CUP, que va quedar com a sisena força, va obtenir els millors resultats en barris com la Vila de Gràcia (13,2%) o la Clota (12,%). I el PDECat, que es va quedar fora del Parlament, va superar el 9% de suports a les Tres Torres.

stats