LA CRISI DE LA MONARQUIA
Política 18/12/2021

El retorn de Joan Carles I, una patata calenta per a Pedro Sánchez

El PSOE prefereix que el rei emèrit torni a Espanya encara que això doni munició als republicans

5 min
Juan Carlos de Borbon a Abu d''Habi

“No hi ha una solució bona per a la casa reial ni per al PSOE: el retorn de Joan Carles I és una bomba de rellotgeria”. En declaracions a l’ARA, el diputat d’En Comú Podem i membre de la mesa del Congrés Gerardo Pisarello fa el resum de la situació a què s’enfronta el govern de Pedro Sánchez ara que, un cop arxivada la investigació suïssa sobre el rei emèrit, s’aplana el camí perquè torni del seu exili als Emirats Àrabs Units. El mateix exmonarca ja ha fet saber al seu entorn, segons va publicar El Mundo , que li faria il·lusió tornar a Espanya per al seu aniversari, que és el 5 de gener (farà 84 anys). Però aquesta possibilitat és difícil, perquè abans s’haurien d’arxivar les tres investigacions obertes per la fiscalia espanyola, un tràmit que en cap cas serà abans del 24 de desembre, dia del tradicional discurs de Felip VI. Uns dies abans ja s’havien filtrat algunes de les seves condicions per tornar: instal·lar-se a la Zarzuela i recuperar l’assignació econòmica que el seu fill li va treure. Joan Carles I, doncs, està pressionant al màxim Felip VI.

En tot cas, l’escenari del retorn està ara damunt la taula i és una autèntica patata calenta per al govern de Pedro Sánchez, que de moment intenta derivar tota la responsabilitat cap a la casa reial. “Aquesta és una qüestió que han de decidir el mateix Joan Carles I i la casa reial”, repeteix cada vegada que l’hi pregunten la portaveu de l’executiu, Isabel Rodríguez. Per al PSOE, aquesta qüestió és una mena de kryptonita de la qual es volen distanciar al màxim. Però la majoria de fonts consultades coincideixen en una cosa: és millor que el rei emèrit mori a Espanya abans que a l’exili. Per tant, la pregunta ja no és si l’ex cap d’estat tornarà, sinó quan i en quines circumstàncies.

“Si Felip VI deixés morir el seu pare fora d’Espanya, la dreta mai l’hi perdonaria, i això no s’ho pot permetre”, afirma un membre socialista del govern. Al PSOE consideren que la imatge de Joan Carles I tornant dins d’un fèretre deixaria tocada la monarquia perquè seria la imatge d’un fracàs. Per tant, s’ha de buscar una solució urgent.

Joan Carles I i Corinna en un acte celebrat a Barcelona el 2006.

El problema és que el PSOE creu que Joan Carles I no pot tornar a la Zarzuela perquè, encara que no s’hagi provat cap delicte, ja ha rebut una “condemna social” perquè tothom ha pogut veure les seves regularitzacions fiscals i els diners que va rebre de l’Aràbia Saudita i va donar a Corinna Larsen. La solució, segons les fonts, seria trobar-li un lloc alternatiu en territori espanyol.

“Atenció, perquè segons com es faci, si l’envien a Albacete pot ser pitjor que a Abu Dhabi”, avisa Pisarello. Per què? Doncs perquè la sensació d’humiliació seria més gran. És improbable que Felip VI volgués aparèixer al costat de l’emèrit després del duríssim comunicat que va fer per desmarcar-se de les dues fundacions que gestionaven fons del seu pare abans d’enviar-lo a l’exili. Amb aquella carta, Felip VI no només li retirava l’assignació econòmica, sinó que construïa un mur de contenció que ara, amb el retorn, podria esquerdar-se.

Per exemple, es planteja l’interrogant de què passaria amb l’assignació econòmica. ¿L’hi hauria de restituir si torna? Quin tracte protocol·lari se li mantindria? ¿Com es podria evitar l’opacitat al voltant de l’estil de vida de l’emèrit que ara garanteix una dictadura?

Els republicans es freguen les mans

Des d’Unides Podem i la resta de partits republicans es freguen les mans amb un retorn que tornaria a posar la monarquia en el punt de mira. “No deixaran d’aparèixer notícies sobre el monarca i nosaltres continuarem presentant preguntes i proposant comissions d’investigació”, adverteixen. La prova és que dimecres vinent la diputada de la CUP Mireia Vehí plantejarà la següent pregunta a Sánchez: "¿Patrimoni Nacional o un altre organisme de l'Estat li està buscant residència a algun ciutadà espanyol que actualment viu a l'estranger?"

Des del PSOE, però, es considera que és un tràngol que poden superar. “L’important per a la monarquia és que la princesa Elionor estigui en condicions d’aquí 20 o 25 anys d’assumir el càrrec de cap de l’Estat. Aquest és el repte”, diu un dirigent socialista.

La princesa Elionor rebent el Toisó d’Or.

El PSOE, però, sap que té un problema. Una part de les seves bases ha deixat de ser monàrquica, o més ben dit joancarlista, i no ha fet el pas al felipisme. Segons una enquesta publicada ara fa un any per un consorci de 16 mitjans independents , un 60% dels electors del PSOE estan a favor d’un referèndum entre monarquia i república, i un 55% votarien a favor de l’opció republicana. És aquí justament on Unides Podem i altres partits com Més País han trobat un nínxol que els diferencia clarament del PSOE i els permet pescar votants. 

En canvi, la dreta no té aquest problema i reivindica la figura de Joan Carles I sense complexos. Últimament ho ha fet l’expresident Mariano Rajoy en diferents entrevistes amb motiu de la presentació del seu últim llibre. No només això, sinó que ha defensat el seu retorn immediat, igual que ha fet Felipe González, que en aquesta qüestió està alineat amb la dreta. També l’ha reivindicat Isabel Díaz Ayuso, que el va qualificar d’“heroi” de la Transició amb motiu de la festa de la Constitució. En canvi, Pablo Casado mesura més les seves paraules i es limita a criticar la gestió que fa el govern de la qüestió, igual que Vox, que tot i que és clarament monàrquic sap que té una part del seu electorat que és antiestablishment i no combrega amb els escàndols de Joan Carles I.

Vida de luxe

L’última paraula, però, la té la casa reial, que de moment guarda un mutisme hermètic. El que preocupa a Felip VI és la imatge de vida luxosa que projecta el seu pare. I per això no deu haver fet gaire gràcia la reaparició de l’emèrit a Abu Dabi per veure el partit de tennis entre Rafa Nadal i Andy Murray, la fotografia de la qual va aparèixer a les principals portades dels diaris de Madrid aquest dissabte.  

Les primeres imatges de Joan Carles I a Abu Dhabi.

El retorn de Joan Carles I només és políticament viable per a la monarquia si assumeix que ha de viure a l’ostracisme. És a dir, si accepta canviar un exili exterior forçat però daurat als Emirats Àrabs per un exili interior a Espanya. I això és el que no està clar que hagi acceptat encara i que ha de ser objecte de negociació a tres bandes entre el govern, Felip VI i el seu pare. Això sí, tant si ve com si es queda a fora, Joan Carles I continuarà sent el principal factor de desgast de la monarquia espanyola.

Les causes pendents de l'emèrit
  • L'AVE a la Meca La primera investigació que va obrir la Fiscalia del Tribunal Suprem -el juny del 2020-és la que va arxivar aquesta setmana el fiscal suís Yves Bertossa. Es tracta de les comissions irregulars que hauria rebut Joan Carles I per les obres de construcció de l’AVE a la Meca. La Fundació Lucum, una societat panamenya creada el juliol del 2008, hauria servit a l’emèrit per rebre 65 milions d’euros a través del banc Mirabaud, que provenien del govern de l’Aràbia Saudita. L’any 2012 Joan Carles I va donar aquests diners a la seva examant Corinna Larsen. Tot i veure-hi indicis d’irregularitats, el fiscal suís va tancar el cas perquè no va poder provar de forma “suficient” la relació entre les comissions i l’AVE.
  • Les targetes opaques El novembre de l’any passat la Fiscalia va obrir una segona investigació contra Joan Carles I, i en aquest cas, també contra la seva dona, Sofia, arran de les despeses de les targetes de crèdit que havien fet servir el rei emèrit i diversos membres de la família reial. Eren targetes opaques que els hauria regalat un magnat mexicà i que haurien fet servir sense declarar entre el 2016 i el 2018 per un valor anual superior a 278.000 euros. Per intentar salvar-se de la investigació, fa un any el rei emèrit va fer una regularització de 678.394 euros a Hisenda.
  • Fortuna a Jersey La tercera investigació la Fiscalia la va obrir per un possible delicte de blanqueig de capitals quan va transcendir que l’exmonarca tenia una fortuna oculta al paradís fiscal de l’illa de Jersey, de fins a 10 milions d’euros. En paral·lel, la Fiscalia també va demanar informació sobre la Fundació Zagatka, que va abonar fins al 2018 despeses de l’emèrit com ara vols en jets privats als països del Golf i el Carib. Fa uns mesos Joan Carles I va fer una segona regularització a Hisenda, de 4,4 milions d’euros, per “rendes de viatges i serveis” relacionats amb Zagatka.
  • La demanda de Corinna El front judicial espanyol no és l’únic que té obert el rei emèrit. Al Regne Unit, la seva examant Corinna Larsen va presentar fa un any una demanda civil contra Joan Carles I en què al·legava presumptes delictes d’assetjament, espionatge i amenaces, en què s’hauria utilitzat fins i tot el CNI, i que haurien tingut lloc des del 2012, després que ella posés fi a la relació un cop va sortir a la llum pública arran de l’accident de caça de l’aleshores encara monarca a Botswana. Ara el jutge ha demanat al govern espanyol que confirmi si Joan Carles I forma part de la casa reial per decidir si és efectiva la seva inviolabilitat al Regne Unit i si pot continuar el procés judicial.
stats