Política 13/10/2023

Sánchez trenca el tabú i es fotografia amb Bildu

El PSOE i l'esquerra abertzale col·laboren al Congrés des de fa anys, però els socialistes guardaven les distàncies

4 min
Pedro Sánchez i Santos Cerdán, secretari d'organització del PSOE, reunits amb Mertxe Aizpurua i Gorka Elejabarrieta (EH Bildu)

MadridLa ronda de contactes de Pedro Sánchez per desbloquejar la seva investidura ha deixat una imatge inèdita fins ara: la d'un president del govern espanyol reunit públicament amb l'esquerra abertzale. Sánchez no ho havia fet encara ni tampoc cap dels seus predecessors al Palau de la Moncloa. "Ho rebem amb absoluta normalitat", expliquen fonts d'EH Bildu, que recorden que tenen relacions "constants, habituals i fluides" amb el PSOE des de l'inici de la legislatura passada. Ara bé, la fotografia amb els portaveus de l'independentisme basc al Congrés i al Senat, Mertxe Aizpurua i Gorka Elejabarrieta, ha tornat a servir d'arma llancívola a la dreta, que no dubta a ressuscitar sempre que li convé el fantasma d'ETA. El PP ja ho ha titllat de "vergonya" i "indignitat" que marca "un dia negre per a la democràcia a Espanya".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Però el cert és que el partit liderat per Arnaldo Otegi s'ha convertit en un aliat recurrent per als socialistes. La relació ha evolucionat fins al punt que EH Bildu va confirmar el sí a la investidura del candidat del PSOE abans d'entrar a negociar-la. Dies després de les eleccions del 23-J, Otegi ja va dir que la seva formació no posaria "ni preus ni línies vermelles" i va apel·lar a la "responsabilitat" per evitar la possibilitat d'un executiu de PP i Vox. "Poc soroll i molta feina", va resumir Aizpurua sobre la negociació en el seu discurs durant la investidura fallida del popular Alberto Núñez Feijóo. A la trobada, que EH Bildu ha qualificat de "fita" en un comunicat, el partit ha reiterat a Sánchez la seva disposició a continuar col·laborant, però li ha demanat "ambició" per resoldre les qüestions pendents.

Aquest suport dels sis diputats abertzales, aritmèticament imprescindible per al PSOE, no només molesta la dreta, també genera tensions en el si del partit socialista, que ha evitat donar-los el tracte de soci "preferent" que sí que atorga al principal competidor d'EH Bildu, el PNB. Tal com també passa amb la negociació amb l'independentisme català, el sector més conservador del PSOE es remou de tant en tant contra l'aliança amb els independentistes bascos. L'han censurat crítics habituals com Felipe González i barons autonòmics com Guillermo Fernández Vara o Javier Lambán.

Una mostra d'aquest vincle acomplexat i esquiu per part dels socialistes va ser la reacció de Sánchez davant les declaracions del delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín, que va dir a un mes de les eleccions generals que en els últims cinc anys EH Bildu havia fet "molt més per tots els espanyols del que han fet tots els patriotes de polsera junts", recordant iniciatives aprovades al Congrés amb els seus vots. Martín es va haver de disculpar i el líder socialista va negar en una entrevista pocs dies després haver governat amb els abertzales. "No hi ha cap acord de govern amb Bildu, sinó una dinàmica parlamentària per tirar endavant avenços socials", va esgrimir.

Tanmateix, des que EH Bildu va votar a favor de la moció de censura del PSOE contra Mariano Rajoy el 2018, quan només tenia dos escons, el nivell d'implicació dels abertzales en la governabilitat de l'Estat ha anat en augment. A finals del 2020, en plena pandèmia, la formació va donar suport per primer cop en la trajectòria política de l'esquerra independentista basca a uns pressupostos estatals, els del 2021. Van repetir amb els del 2022 i el 2023 i a canvi van forçar compromisos de la coalició entre PSOE i Unides Podem en matèria de pensions, preus dels lloguers en memòria democràtica i autogovern. Una estratègia amb la qual obtenen rèdits electorals al País Basc, on podrien disputar l'hegemonia al PNB en les eleccions autonòmiques de l'any que ve.

L'ombra d'ETA

Tot i aquest rol estrenat amb l'ascens de Sánchez, l'ombra de l'extinta ETA encara pesa en la imatge de la formació abertzale, sobretot en els discursos de PP i Vox, així com en els titulars de la dreta mediàtica. Un moment àlgid va ser arran de la inclusió a les llistes del 28-M de 44 candidats condemnats per terrorisme, set dels quals per delictes de sang. Van acabar renunciant a prendre possessió si eren elegits. Sánchez va retreure als abertzales que "s'havien equivocat" i va demanar "un missatge més rotund de reparació i perdó".

Val a dir que durant la legislatura anterior, EH Bildu va fer un pas històric en el reconeixement del dolor de les víctimes de la banda terrorista en una declaració que van llegir Otegi i el secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, en el desè aniversari de la fi d'ETA. "Volem traslladar-los que sentim el seu dolor i afirmem que no s'hauria d'haver produït mai", van dir. Un any més tard, Aizpurua va repetir el mateix missatge en un debat al Congrés.

Contacte amb Otegi

Després que Sánchez fes dimecres el pas de parlar per telèfon amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, en un gest que els republicans també emmarcaven en la "normalitat democràtica", una de les incògnites era si s'avindria a fer el mateix amb Otegi o amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont –el president espanyol en funcions també s'ha reunit amb Junts aquest divendres–. Les mateixes fonts d'EH Bildu afirmen que no està previst. Al portaveu socialista, Patxi López, tampoc li constava en la roda de premsa posterior a la reunió amb els republicans, tot i escudar-se en la discreció.

Un contacte Sánchez-Otegi seria un pas més, tal com ho ha estat la trobada d'aquest divendres. Aizpurua es va reunir amb Sánchez dos cops per videoconferència durant la crisi del covid-19 i, en públic, els portaveus d'EH Bildu han mantingut reunions amb l'exvicepresidenta Carmen Calvo, el ministre Félix Bolaños o portaveus parlamentaris del PSOE. Justament fa quatre anys, qui es va reunir amb els abertzales per parlar de la investidura van ser els socialistes Adriana Lastra i Rafael Simancas en el que aleshores es va llegir com l'oficialització d'una relació que s'ha convertit en estable.

stats