El rumb del Procés, en mans del 14-F

BarcelonaDes de la proclamació de la independència l'any 2017 que l'independentisme no comparteix un rumb definit. Les eleccions del 21 del mes de desembre d'ara fa tres anys, convocades pel govern espanyol en virtut de l'article 155, van servir per recuperar la majoria absoluta al Parlament de JxCat, Esquerra i la CUP, però no van portar a la unió estratègica de les formacions polítiques. Al contrari: des del 30 de gener, amb la investidura fallida de Carles Puigdemont, que la distància entre els tres partits no ha parat d'augmentar. En aquests comicis del 14 de febrer es fa palès que la divisió estratègica persisteix i que, en funció de la correlació de forces de la pròxima legislatura, el Procés pot agafar un caràcter ben diferent (més accelerat o més pausat) i fins i tot acabar si la presidència acaba sent per a Salvador Illa (PSC).

Si s'analitzen els programes electorals dels partits que es reivindiquen independentistes es posa de manifest que en aquestes eleccions també es juga quina estratègia ha de seguir el sobiranisme. Només estan d'acord en el fet que l'amnistia és la solució idònia per a presos i exiliats, ja que amb la resta divergeixen: no tenen una diagnosi compartida del que va passar l'octubre del 2017 i veuen camins diferents a partir d'ara.

Junts per Catalunya va presentar a l'inici de la campanya un document que marcava el seu rumb. Segons el programa electoral, si hi ha més d'un 50% dels vots independentistes, es compromet a "ratificar" les declaracions de sobirania del Parlament del 2013, el 2015 i la proclamació de la República del 2017 per constatar que aquest és el camí a seguir. Un cop fet això, s'instaria l'Estat a negociar un referèndum acordat, a més d'apel·lar a organismes europeus i, si el govern espanyol es manté en l'"immobilisme", el govern de la Generalitat hauria d'estar disposat a prendre "decisions unilaterals". El partit de Carles Puigdemont promet mantenir la tensió amb l'Estat i fer els "preparatius" per activar la declaració d'independència quan es pugui "defensar", en paraules de la candidata, Laura Borràs.

La proposta d'ERC difereix substancialment. Els republicans defensen la via del diàleg amb l'Estat per aconseguir un referèndum pactat i deixen en un segon pla –o tercer– la unilateralitat. Precisament aquest dilluns n'han parlat els dos màxims dirigents del partit, Oriol Junqueras i Marta Rovira. Consolidant a les portes del 14-F el gir pragmàtic que ha fet el partit en els últims anys, han defensat que si els independentistes volen avançar han de ser "més i més forts" i han criticat les "dreceres temeràries" d'altres partits. En termes similars, el PDECat també proposa el referèndum acordat com l'única via per assolir la independència i aparca la unilateralitat. A diferència dels republicans, però, la candidata, Àngels Chacón, proposa que hi hagi un mentrestant en què s'explori la reforma del finançament autonòmic i no descarta tampoc un canvi a l'Estatut si és per reduir la dependència estatal.

La CUP planteja una alternativa ben diferent de la de Junts, Esquerra i el PDECat. Descarta la declaració d'independència que proposa Borràs i aposta per fer un altre referèndum unilateral abans del 2025, és a dir, en la pròxima legislatura. La seva idea és situar la desobediència civil al centre de l'acció política i l’autotutela de drets per promoure una insurrecció democràtica amb una mobilització sostinguda. És a dir, admeten que sense un conflicte obert amb l'Estat no hi haurà possibilitat de l'exercici d'autodeterminació.

Pel que fa als partits que ara conformen l'executiu de l'Estat, socialistes i comuns, tampoc tenen el mateix plantejament. Com Esquerra, els de Jéssica Albiach proposen la taula de diàleg per resoldre el conflicte i que la ciutadania voti l'acord al qual s'arribi. Defensen un referèndum acordat, però durant la campanya ja han dit que no volen generar expectatives a curt termini: es decanten per una millora de l'autogovern fins que no canviï la correlació de forces de l'Estat. El PSC no parla de consultes ni de referèndums i es limita a proposar una millora del finançament i avançar cap a una reforma constitucional en sentit federal un cop superada la situació de polarització.

Mà dura contra l'independentisme

El tercer bloc en discòrdia pel que fa al Procés el conformen Cs i el PP. Els taronges mantenen la retòrica dura contra l'independentisme i no volen sentir a parlar ni de diàleg ni de distensió. Una de les proves més evidents és el programa electoral, que proposa impedir que els presos i els exiliats es puguin presentar a les eleccions. "Volem que [el Procés] només quedi com un malson", va dir diumenge la líder del partit, Inés Arrimadas. Pel que fa als populars, no inclouen cap proposta sobre autogovern al seu programa. La batalla que plantegen es bàsicament dialèctica amb el seu candidat, Alejandro Fernández, receptant "fermesa constitucional" perquè la "concòrdia" torni a Catalunya.