Política 08/06/2021

Sànchez acusa Junqueras de "tutelar" Aragonès i afirma que no es pot renunciar a cap via pacífica

El secretari general de Junts respon al líder d'ERC que l'1-O no va ser un "error" i li retreu "girs" de guió

3 min
Pere Aragonès i Jordi Sànchez en la presentació de l’acord de govern.
Disponible en:

BarcelonaL'article d'Oriol Junqueras publicat ahir a l'ARA en què avalava els indults i qüestionava la via unilateral ha obert un debat intens dins l'independentisme. No només la CUP ha contestat al líder d'Esquerra que "no es pot renunciar" a desobeir l'Estat, sinó que el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, també ha esmenat el plantejament de Junqueras en un article publicat aquest dimarts a l'ARA. Li respon amb tres idees: que la carta de Junqueras és una "tutela" al president, Pere Aragonès, perquè li limita la "capacitat d'acció" –en al·lusió a la possibilitat d'emprendre la unilateralitat–; que l'1 d'Octubre no va ser un "error" ni cap acte "il·legítim", i que l'aposta per la "negociació i l'acord" no té cap motiu per comportar la "renúncia a altres vies democràtiques i pacífiques".

"La carta firmada per Junqueras traça un espai de joc que limita la capacitat d’acció del president en el lideratge que s’espera d’ell. No és bo per a la institució de la Generalitat que un exvicepresident vulgui tutelar l’actual president però en tot cas cal deixar clar que la decisió personal expressada en una carta no té la força de modificar l’acord de legislatura entre ERC i Junts", afirma Jordi Sànchez, recordant que l'acord de legislatura entre els dos partits inclou plantejar l'amnistia i l'autodeterminació al govern espanyol i "redissenyar la millor estratègia" per encarar un "nou embat democràtic" si el "diàleg esdevé estèril".

L'acusació de tutela és un dard enverinat que el de Junts torna a Esquerra després dels tres mesos de negociació agònics de la investidura. Durant les converses, una de les acusacions dels republicans va ser la voluntat de l'expresident Carles Puigdemont de voler controlar Aragonès i fixar l'estratègia independentista des de Waterloo. Un plantejament que des de Junts sempre han negat i que ara atribueixen a Junqueras per haver fixat el seu marc de joc polític en la carta de dilluns.

Retrets pel "gir" d'Esquerra

A la carta que el líder d'ERC va fer pública estenia la mà als que es van sentir "exclosos" de l'1 d'Octubre, una afirmació que Sànchez també respon: "Certament, hem de treballar per incorporar aquest sector de la ciutadania a una solució democràtica, però no podem quedar atrapats en l’imaginari que només quan el 100% de la població trobi legítim l’exercici d'autodeterminació es podrà donar [...]. Per tant, tota la mà estesa però sense esperar unanimitats impossibles en societats obertes com la catalana".

Constata que la "pressió per sortir de la presó és gran" –en al·lusió als indults"–, però afegeix que cal "preservar allò que políticament explica el que és avui l'independentisme", en referència al referèndum del 2017.

Jordi Sànchez aprofita la carta per retreure a Esquerra el "gir" que assegura que ha fet des de fa tres anys. Creu que totes les estratègies –diàleg i confrontació– són compatibles, fins al punt que opina que el referèndum de l'1 d'Octubre va ser "concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg per assolir un referèndum acordat" que per "proclamar efectivament la independència" –malgrat l'aprovació de les lleis de desconnexió al Parlament–. En aquest sentit, Sànchez acusa els republicans de protagonitzar "girs de guió i algunes afirmacions que de facto esdevenen una revisió radical d’aspectes essencials del passat recent de l’independentisme".

De fet, els responsabilitza de "no saber aguantar la pressió" de l'Estat a partir del 16 d'octubre del 2017 –quan el van empresonar a ell i a Jordi Cuixart– i "empènyer la via de la mediació i el desitjat diàleg pel precipici, tot esgrimint 155 monedes de plata". El secretari general de Junts fa referència als dies previs a la declaració d'independència del 2017, quan el llavors president, Carles Puigdemont, debatia internament al Govern si fer eleccions o portar la proclamació de la República al Parlament. Un cop Puigdemont havia decidit convocar eleccions, el cap de files d'Esquerra, Gabriel Rufián, va piular "155 monedes de plata", una afirmació que es va entendre com una acusació de traïdor cap a l'excap de l'executiu. Finalment, el 27 d'octubre del 2017 es va proclamar la independència a la cambra i no es va aplicar.

stats