Sánchez busca agafar aire acorralat pel cas Ábalos i la debilitat al Congrés

MadridPedro Sánchez ha vist com en menys de sis mesos han entrat a presó provisional dos exsecretaris d'organització del PSOE: Santos Cerdán, que ja n'ha sortit, i José Luis Ábalos, també exministre de Transports, que ho ha fet aquest dijous pel cas de les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia. Però també ha vist com el bloc que el va investir president espanyol l'any 2023 s'ha debilitat per moments, fins al punt que avui ja no existeix, o si més no, a parer de Junts, que ha decidit trencar amb els socialistes. "Les costures de l'Estat s'estan tensant i, fins i tot, trencant molt", reflexionava Aitor Esteban aquest divendres a la tarda, que des que és president del PNB observa en la distància tot el que passa a Madrid. Malgrat tot, Sánchez busca agafar aire per complir el compromís que ha repetit setmana rere setmana: esgotar la legislatura.

Que l'escenari és, com a mínim, delicat no ho nega ningú. "La imatge fa mal [...], és molt desagradable", assumia la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz (PSOE), aquest divendres en referència a l'empresonament d'Ábalos. Des de la Moncloa es reconeix que no ha sigut una setmana fàcil, tot i que no la posen al nivell de la setmana en què Cerdán va entrar a la presó. "Va ser un moment molt més complicat", asseguren fonts governamentals. Pel que fa als equilibris al Congrés, les coses es compliquen encara més perquè amb l'absència de l'exministre, quan sigui suspès com a diputat –la mesa no podrà prendre la decisió fins que l'alt tribunal resolgui l'últim recurs de l'exministre–, l'abstenció de Junts no serà suficient perquè l'executiu espanyol salvi les votacions.

En mig de tot plegat, hi ha diversos filons que li serveixen a Pedro Sánchez, però també al PSOE, per mirar d'agafar una mica d'aire. D'entrada, des de la Moncloa s'aferren, com han fet habitualment, a les polítiques econòmiques per treure pit de gestió de govern i estabilitat. Posen d'exemple l'acord amb els sindicats per apujar els sous públics un 11% fins al 2028, i que el mateix Sánchez va voler ratificar dijous, i la revalorització de les pensions un 2,7% l'any 2026. Totes dues coses s'hauran de votar al Congrés abans que acabi l'any.

Alhora, govern espanyol i partit mantenen que el presumpte cas de corrupció en què estan implicats Cerdán i Ábalos, així com l'exassessor d'aquest últim, Koldo García –també empresonat des d'aquest dijous–, no és equiparable als casos que en un passat han esquitxat al PP, ni com Génova els ha afrontat. Ni a la Gürtel –la sentència de la primera etapa de la trama (1999-2005) va condemnar el PP com a responsable a títol lucratiu–, perquè no s'ha acreditat, per ara, que el PSOE s'hagi finançat il·legalment. Ni al cas Cristóbal Montoro, investigat per un jutjat de Tarragona. "No tots ens comportem igual davant un cas de corrupció. N'hi ha que miren cap a un altre costat. Qui destrueix ordinadors a cops de martell. Qui calla davant el cas més gran de corrupció de la història del nostre país, com és el cas Montoro", ha afirmat Saiz en referència als populars. De fet, des de la Moncloa sempre s'ha reivindicat que quan la investigació del cas Koldo, també anomenat cas Ábalos, va acabar col·locant Santos Cerdán en el punt de mira, Sánchez va passar a l'atac sense miraments: va defensar la netedat del PSOE, va cessar Cerdán del seu càrrec com a número tres i va anunciar una comissió d'investigació al Congrés.

"Seria el cop definitiu", opina una veu de l'entorn del president espanyol en referència a si es demostra que hi ha hagut finançament il·legal del PSOE. Mentre això no passi i tot es quedi en "quatre pomes podrides", malgrat l'impacte pel que fa a la responsabilitat política, l'escenari d'un avançament electoral es dissipa. "El cas se centra en tres persones", insisteixen fonts governamentals, que reafirmen la "determinació" en esgotar la legislatura. És a dir, que no hi hauria eleccions fins al 2027.

"Tret que [Sánchez] vegi que té opcions que els resultats li poden anar bé", apunta la mateixa veu consultada. De fet, a l'ametlla de la capital espanyola també n'hi ha que pronostiquen que la legislatura no durarà més enllà del 2026, sobretot tenint en compte el calendari electoral autonòmic, començant per Extremadura aquest 21 de desembre, i en què les enquestes no són favorables als socialistes.

Temor a què pugui dir Ábalos?

Però, i si Ábalos "estira la manta", com demana el PP? Ja abans d'entrar a la presó, l'exministre va disparar cap a la Moncloa. I l'últim atac ha arribat un cop dins, i ha estat sobre Begoña Goméz, la dona de Pedro Sánchez, i el seu paper en el rescat d'Air Europa –el magistrat Juan Carlos Peinado continua investigant el cas, malgrat que l'Audiència de Madrid va retallar la causa–. "És posar el dit a l'ull a Sánchez, però és una piscina sense aigua", sosté una font a l'ARA.

Una falta d'aigua que també comparteixen des del govern espanyol, que per contenir l'impacte de les revelacions de l'exministre no dubta de mostrar contundència i d'allunyar qualsevol sensació de temor: "Pensen que implicar altres persones els pot portar beneficis [...], però aquest partit, aquest govern, mai es deixarà fer xantatge per ningú i això ho sap el senyor Ábalos", ha asseverat la vice presidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest divendres en declaracions als mitjans de comunicació.

Gasolina per al PP

Més enllà d'incitar l'exministre de Transports a parlar, els populars han aprofitat la presó provisional de José Luis Ábalos per convocar diumenge una nova manifestació "oberta i cívica" a Madrid, amb què demana protestar "contra els corruptes i tots els que els sostenen". Els d'Alberto Núñez Feijóo fa temps que fan sang amb els casos judicials que acorralen el PSOE i Pedro Sánchez. A la Moncloa, però, sostenen que l'estratègia serà no entrar en el que consideren "la màquina del fang".

En aquest context, els populars també pressionen els partits que van permetre la investidura de Sánchez, el PNB i Junts, perquè donin suport a una moció de censura per la qual, de moment, no li surten els números –per ara, el PP només comptaria amb Vox–. Aquest mateix divendres, Feijóo ha reclamat la implicació de Foment del Treball: "Em falten els vots dels seus", els ha traslladat en referència als de Carles Puigdemont. Però amb Vox pel mig –més enllà de la moció, el PP els necessita per governar en llocs com el País Valencià, però també a Extremadura, segons l'última enquesta del CIS–, aquest és un escenari que fonts empresarials consultades per l'ARA veuen "impossible".

Mentrestant, la gran incògnita que plana sobre el desenllaç de tot plegat és quin efecte pot tenir el possible retorn de Carles Puigdemont a Catalunya. De moment, la Moncloa fa mans i mànigues perquè el bloqueig amb els juntaires no s'accentuï. No només amb el to que utilitzen els ministres al Congrés, en què no es passa a l'atac directe, sinó també mirant d'avançar en els acords: mentre la multireincidència s'està tramitant a la cambra baixa espanyola, el ministre d'Exteriors tornava a defensar aquest divendres l'oficialitat del català.