Sánchez i el calendari del nou curs polític

MadridEl més interessant del nou curs polític, que ja s’acosta, és com manejarà el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el calendari polític. O més ben dit, com intentarà organitzar-lo. El matís és important perquè les decisions més rellevants estan a les seves mans, però cada cop més condicionades per un conjunt de factors de difícil previsió. D'una banda hi ha l’actuació de l’aparell judicial i els casos de delictes relacionats amb la corrupció. El cas més perillós per al govern segueix sent el dels antics secretaris d’organització del PSOE, Santos Cerdán i José Luis Ábalos, sempre acompanyat de Koldo García i les seves gravacions.

Però d'una altra banda també hi ha la causa contra el fiscal general, Álvaro García Ortiz, i la que afecta la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, que té des del principi un ampli seguiment a la premsa internacional. L’altra gran incògnita, que influirà decisivament en el calendari polític, és la relativa a les relacions amb el socis del pacte d’investidura, així com el compromís del líder socialista, en el sentit que aquesta tardor sí que presentarà un projecte de pressupostos, sense esperar necessàriament a tenir el suport assegurat per aprovar-los.

Pel que fa al primer d'aquests assumptes, la premsa estrangera –i per suposat la més propera al PP i Vox dins de la M-30 madrilenya– li treu molt de suc des de fa mesos al capítol judicial, amb titulars cada cop més espectaculars, que arriben a considerar que el temps polític de Sánchez s'està esgotant, o que hauria hagut de dimitir fa temps.

Ja al maig de l'any passat, per exemple, el principal diari italià, Corriere della Sera, informava de “la fallida dimissió de Pedro Sánchez” després de retirar-se a reflexionar durant cinc dies sobre la seva continuïtat al front de l'executiu de coalició, com a resposta a l’inici de les actuacions del jutge Juan Carlos Peinado contra Begoña Gómez per suposats delictes de corrupció. La informació afegia que “el que podria semblar un gran teatre polític en realitat reflecteix una de les cultures polítiques més tòxiques de l'Europa Occidental actual”, en referència a què “a Espanya, les lleis i la política xoquen amb molta més freqüència que en altres països”.

L'absència a la cita de líders europeus

Serà interessant, en aquest sentit, veure quin recorregut tindrà ara la denúncia presentada pel ministre Félix Bolaños contra el mateix jutge, després que el Suprem rebutgés l’intent del magistrat per imputar el titular de Presidència i Justícia, considerant que la petició de Peinado no tenia gens "recolzament indiciari". L'existència de “diligències informatives” sobre l’actuació d’aquest magistrat ha tingut un ressò limitat aquest agost en què el seguiment de l'actualitat del país s’ha centrat, lògicament, en l'angoixa pel curs dels incendis forestals i les seves conseqüències. Però, en canvi, sí que s’ha destacat que el jutge Peinado ha llançat una nova acusació contra la investigada principal del cas, la mencionada Begoña Gómez, i la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez, per un nou delicte de malversació.

Aquesta mena de decisions judicials sí que tenen una ona expansiva informativa immediata, encara que el seu recorregut posterior resulti molt incert. Es tracta d'alimentar la tesi de la pèrdua de credibilitat i capacitat d'influència exterior del govern, en un moment en què Sánchez ha estat absent de cites summament importants. Entre elles figura, òbviament, la dels principals líders europeus amb el president nord-americà, Donald Trump, després que s’entrevistés amb el president rus, Vladímir Putin, per negociar un possible acord que acabés amb la guerra d'Ucraïna.

Si l’atenció del país no estigués tan centrada en la tragèdia dels incendis, aquesta absència hauria provocat moltes més crítiques, tota mena de literatura política i iniciatives parlamentàries per exigir informació i explicacions a fons. Sánchez ha d’estar forçosament preocupat per les causes per les quals no s’ha comptat amb ell per participar en una cita tan rellevant.

No crec que la raó tingui relació amb els mencionats casos de corrupció i la seva influència en una suposada pèrdua de prestigi internacional. Més aviat sembla que la causa està en el desig de facilitar un clima distès en la trobada dels líders europeus amb Trump a la Casa Blanca. És evident que les relacions del govern espanyol amb el nord-americà han encadenat en aquest període molts motius de divergència, començant per la negativa al creixement de la despesa militar fins al cinc per cent del PIB.

Sobre la qüestió de fons en relació a la guerra d'Ucraïna, en tot cas, la posició d'Espanya és molt clara, i la va sintetitzar el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, en unes declaracions a l'empresa d'informació financera Bloomberg aquesta setmana. “Necessitem un alto el foc, en primer lloc, per assegurar-nos que aturem la matança de persones. I després voldrem veure Rússia, que no dona senyals de tenir bona fe, participant en una conversa real per a una pau justa i duradora”, va defensar Albares.

La negociació pel català a Europa

Albares tindrà el proper trimestre una feina més, reclamada com a indispensable pel líder de Junts, Carles Puigdemont, sobre el reconeixement del català com a llengua oficial a la Unió Europea. Es tracta d'una negociació que no serà fàcil per al govern espanyol, vistes les resistències ja detectades en capítols anteriors, entre elles les del PP. Junts, en tot cas, no vol reduir les seves exigències a l'avenç en l'aplicació de la llei d'amnistia al delicte de malversació, qüestió en què el Constitucional pot jugar ara un paper important.

Puigdemont insisteix que el suport del seu grup no es pot donar mai “per descomptat”, però aquest estiu ha criticat “els arquitectes del caos”, en referència a altres minories presents al Congrés. S'haurà de veure qui guanya el premi d'arquitectura a la negociació del projecte de pressupostos de l’Estat per al 2026. Si el govern els presenta i perd la votació per la seva presa en consideració, l’opció d'eleccions anticipades quedarà més oberta. I imagineu si en paral·lel hi ha novetats judicials explosives sobre el casos de corrupció que afecten el PSOE. Aquesta sí que seria la tempesta perfecta que el PP espera des de l'inici de la legislatura.