Sánchez cavalca sobre l'"Espanya va bé" d'Aznar

MadridMentre Pedro Sánchez i Pablo Casado intercanvien cops al Congrés, a fora el focus informatiu va per un altre carril. A Sánchez, a mesura que es van sabent més coses del candidat del PP al TC Enrique Arnaldo, se li complica cada cop més la votació prevista per a aquest dijous. A més d'estar esquitxat pel cas Palma Arena i per les escoltes del cas Lezo, ara han transcendit uns articles publicats a El Imparcial on es despatxava a gust amb José Luis Rodríguez Zapatero i afirmava que tot el seu llegat era, simplement, "patètic". La votació serà secreta i molts diputats socialistes i d'Unides Podem hauran de vèncer la temptació de saltar-se la disciplina de vot. Tant, que Sánchez ha d'aclarir a la tribuna que a ell tampoc li agradaven els candidats del PP.

A can Casado les coses no estan gaire millor. Mentre ell intenta construir una imatge d'estadista i home de números amb un discurs calcat al dels pressupostos de la setmana passada, Isabel Díaz-Ayuso es passeja pels programes de prime time com una estrella del rock. Aquest dimarts la lideresa madrilenya va rebre un massatge i un bany de masses a El hormiguero. I és inevitable que cada aplaudiment a Ayuso s'interpreti ara com un xiulet a Casado. El líder del PP ha iniciat una batalla en què té poc o gens a guanyar i molt a perdre.

Tot plegat, aquest matí hi ha hagut un debat al Congrés de Diputats. El motiu era la compareixença del president espanyol per retre comptes de l'última cimera europea, de l'octubre passat, però, a falta del debat sobre política general que reclama l'oposició, Casado, Abascal i companyia ho aprofiten per parlar una mica de tot, des de la pandèmia fins a ETA, passant per la delinqüència. L'esquema sempre és el mateix. Sánchez apareix carregat de xifres que volen apuntalar el seu discurs triomfalista. I afirma que els fons europeus serviran per "modernitzar" Espanya.

Panorama negre

I Casado fa exactament el contrari amb les dades econòmiques: dibuixa un panorama negre, negríssim, i fins i tot li retreu els morts de la pandèmia (oblidant que la Comunitat de Madrid té un dels índexs més elevats de morts per habitant). Aquí és on Sánchez cavalca sobre un vell adagi de la política espanyola, l'"Espanya va bé" de José María Aznar, per llançar-lo com un bumerang contra Casado. "Aclareixi una cosa: Espanya està en fallida o en recuperació?", li etziba. A la contrarèplica, Casado hi torna: "Està vostè assegut damunt d'un volcà", rebla. I llavors recorda Aznar: "Espanya no va bé, com vostè diu, i haurà de tornar el PP a treure-la de la fallida, com sempre".

Però el tema que fa saltar els diputats dels seus seients, com sempre, continua sent ETA, deu anys després de la seva desaparició. Casado pregunta al president espanyol si no li fa "vergonya", a un partit amb 14 regidors assassinats, que Bildu digui que té bon feeling amb el govern, i Sánchez li respon que deixi d'utilitzar les víctimes del PSOE. "No l'hi permeto", li diu amb gest greu. Casado hi torna a la contrarèplica: "Vostè menteix fins i tot al metge", li diu.

Santiago Abascal aprofita la cimera de Glasgow per desplegar la seva retòrica antiglobalista i antipolítica parlant de "conciliàbul climàtic" i titllant de "xamans verds" els participants. Sánchez li pregunta, irònic, si també ha sumat Greta Thunberg a la seva llista d'enemics. "Vostès no han vingut a salvar Espanya, a Espanya cal salvar-la de vostès". Abascal, en la contrarèplica, treu pit per les victòries del seu partit al TC. "I vostè continua aquí assegut després d'haver trepitjat la Constitució", diu Abascal volent aparentar sorpresa i indignació.

En el front català, tampoc hi ha grans novetats. Com a molt, cal assenyalar l'habilitat de Gabriel Rufián per percudir en les contradiccions internes dels comuns. "Nosaltres ens hem empassat molts gripaus en el govern de coalició, però cocodrils no, i això d'Enrique Arnaldo no té nom", deixa anar el portaveu d'ERC, conscient que està tocant un tema sensible i que fa mal. Joan Baldoví, de Compromís, insistirà més tard en la qüestió, i Inés Arrimadas (Cs) parlarà "d'infàmia". Míriam Nogueras insisteix des de Junts en la manca de credibilitat del govern espanyol i recorda diversos incompliments recents, però sap aprofitar el marc europeu de la sessió per portar l'aigua al seu molí: "No ens han deixat clar si defensen la primacia del dret europeu sobre l'espanyol, perquè vostès no respecten la immunitat del president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí", afirma.

El debat acaba com ha començat. Les dues Espanyes ja no són només rojos contra blaus, sinó optimismes contra pessimistes. Els optimistes són els que estan al govern i els pessimistes els que estan a l'oposició. Més vell que l'anar a peu.