"Espero que respectis la meva decisió"

Sánchez ha anunciat avui amb la renúncia a l'escó que comença la seva campanya per "recuperar un PSOE allunyat del PP"

Alguns diputats que votaran 'no' aquesta tarda a la investidura de Mariano Rajoy sabien des d'ahir a la nit el que anunciaria Pedro Sánchez aquest matí. No perquè els ho hagués dit. En valorar el 'no' dels seus partidaris, Sánchez els va apuntar ahir a la nit la frase decisiva:  " Espero que respectis la meva decisió".

En aquestes sis paraules hi havia la pista. I alguns d'aquests diputats van saber que Pedro Sánchez anunciaria avui la renúncia a l'escó. Segons altres fonts, però, l'ex secretari general es desfeia en el dubte fins ahir mateix. Aquest dubte era votar 'no' o lliurar l'acta de diputat.

No obstant això, altres fonts van dir dijous a la tarda al diari ARA que Sánchez deixaria l'escó. Ho vam fer constar en la nostra anàlisi ('Pedro Sánchez desfulla la margarida').
Segons vam dir, a més de la seva posició discrepant amb l'abstenció, Sánchez atacava la decisió de l'abstenció en bloc, és a dir, la intolerància de Susana Díaz i Javier Fernández amb l'abstenció dels 11 vots "imprescindibles" per facilitar el govern de Rajoy.

Aquest cronista, qui escriu això, va sentir de boca de Sánchez al seu despatx del carrer Ferraz en l'última setmana de juliol la seva idea en cas que Rajoy obtingués els 170 escons. "Si suma els 170 amb Ciutadans i Coalició Canària hauré de veure si de veritat em convé més anar a noves eleccions a canvi d'11 abstencions imprescindibles", em va explicar abans d'acabar una conversa de dues hores el 27 de juliol.

Feia pràcticament un mes que el president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, havia declarat, el 30 de juny, quatre dies després de les eleccions, que concebia una "abstenció a últim moment i per la mínima imprescindible".

Però Sánchez, que també per aquestes dates, el 29 de juny, havia anticipat a Felipe González –a casa del mateix González– la seva idea original d'abstenció en segona votació, va anar canviant de posició. Fonts solvents asseguren que González va fer arribar al rei Felip VI i a Rajoy els plans de Sánchez, cosa que ajuda a explicar la decisió del president en funcions d'acceptar, de manera ambigua, ja que no se'n fiava del tot, l'encàrrec del rei al mes de juliol.

El cas és que Sánchez va canviar de criteri. I davant les dificultats de forjar una alternativa a Rajoy, va arribar a considerar que anar a noves eleccions li permetria rendibilitzar el 'no és no' i recuperar vots del PSOE captats per Pablo Iglesias. La seva idea era aprofitar el desencís de votants d'Units Podem.

Per què no va proposar que se sotmetés a votació en el comitè federal l'abstenció en lloc de promoure al setembre la convocatòria d'un congrés ordinari i eleccions primàries? Perquè veia el seu enderrocament inevitable.

Paradoxalment, la seva maniobra congressual, unida a les dues derrotes electorals generals i a les de Galícia i Euskadi el 25 de setembre, va sepultar el tema de l'abstenció i va posar en primer pla la batalla dins de l'aparell, la batalla cruenta pel poder.

Pedro Sánchez va pujar a la secretaria general amb el suport 'maternal' de la nostra Evita Perón, és a dir, la Susana Díaz que el 2014 necessitava carregar-se el candidat Eduardo Madina, al qual ha repescat. Sánchez ha anunciat avui  amb la renúncia a l'escó que comença la seva campanya per "recuperar un PSOE allunyat del PP".

És a dir, Sánchez es posa en marxa. Va contra la seva antiga padrina, la qual espera aconseguir aquesta vegada directament i en persona el poder al PSOE en els pròxims vuit mesos, Pepe Blanco 'dixit'.