Sánchez i Junqueras, al telèfon sense Pegasus
MadridAquests darrers dies hi ha hagut alguns fets innovadors en el procés per intentar desbloquejar la investidura de Pedro Sánchez i iniciar una nova legislatura, encara que no es vegi clar el final del camí, ni si resultarà exitós. Un d'aquests fets ha sigut la conversa telefònica entre el president del govern en funcions, Pedro Sánchez, i el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Esperem que aquest cop hagin trobat la manera d'assegurar-se que no tenien els respectius aparells intervinguts pel sistema Pegasus. Realment, quins contrastos té el destí. Fa uns anys els dirigents dels partits que ara poden permetre o no la continuïtat del PSOE al Palau de la Moncloa eren espiats per tractar de conèixer els seus plans i impedir que els portessin a terme. I ara alguns d'aquests mateixos líders estan sent requerits per mantenir converses –presencials o telefòniques– que se suposa que poden tenir certes garanties de confidencialitat. Les voltes que dona la vida.
També el govern va informar que havia estat espiat pel sistema d'interceptació Pegasus quan va saltar la notícia sobre el control de més de seixanta telèfons relacionats amb els líders del Procés. Una curiosa manera de defensar-se. Era com dir "Jo he espiat, ho reconec, però també m'han punxat a mi", i encara no se sap qui ho va fer. Ni se sabrà mai, probablement. Com tampoc crec que sabrem com va ser possible que si el Suprem va donar permís per controlar les comunicacions de divuit persones, resultés que s'havia produit la interceptació de diverses desenes de telèfons. El 17 d'agost passat, dia de la constitució del nou Parlament i de l'elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, es va dir que una de les mesures pactades per permetre aquests acords havia sigut potenciar la comissió d'investigació sobre les escoltes il·legals fetes amb el sistema Pegasus. I no s'ha tornat a saber gaire més de l'assumpte.
És el més complicat que tenen els pactes, que s'ha de donar alguna raó per tancar-los, i no sempre es poden o es voldrien explicar. Veurem si amb els de la possible investidura passa el mateix. Se segueix parlant d'oportunitat històrica i em temo que de tant donar-hi voltes se'ns pot desfer a les mans. Començo a malfiar-me. ¿Es tracta de discreció per garantir l'èxit de la negociació o del fet que s'està parlant d'aspectes que no es volen explicar del tot? Vegem-ho. Aquestes converses van començar amb unes reivindicacions elevades, que incloïen parlar del dret a l'autodeterminació. Una proposta que va rebre un cop de porta del PSOE, que ha tardat tres mesos a pronunciar la paraula amnistia. Què es pot pensar d'un procés tan lent i summament discret. Potser més val que no sapiguem a què ha renunciat cadascuna de les parts, perquè sembla que es pot quedar molta matèria pel camí.
El problema d'aquesta negociació és que les dues parts –govern espanyol i independentistes– volen que sigui una oportunitat històrica, però per aconseguir objectius ben diferents. El govern no desitja donar cap pas per redibuixar o redimensionar aspectes de la Constitució o de l'Estatut. Vol diàleg, passar definitivament la pàgina del Procés, i que ERC i Junts facin el mateix canvi que el PNB després del pla Ibarretxe, que també era una aposta sobiranista. Vostès segueixen sent independentistes –els venen a dir als seus interlocutors–, però s'han acabat les iniciatives unilaterals i tensar el sistema amb propostes inconstitucionals. Els portaveus del govern –oficials i oficiosos– ho van deixar bastant clar el dijous passat, durant la recepció per la festa del 12 d'octubre al Palacio Real. Aquí del que es tracta és d'obtenir garanties per a una legislatura, no només per a una investidura.
La Constitució com a límit
Per tant, el que els socialistes esperen d'ERC i Junts és que s'agafin a l'amnistia –amb tots els riscos que comporta, per al govern i per als suposats beneficiaris d'aquesta mesura– i acceptin seguir fent política d'acord amb les regles del joc establertes per la Constitució. L'important d'un acord d'aquesta mena, si es tanca, és que les conseqüències penals del Procés es redueixin molt, o potser del tot. Però serem on érem abans del setembre i l'octubre de 2017. La complexitat de la negociació –aspectes de tècnica jurídica a part– consisteix en el fet que en el fons el govern només vol estabilitat a canvi d'injectar anestèsia en els altres teixits de l'aparell de l'Estat que van ser utilitzats per respondre al referèndum de l'1 d'octubre d'aquell any.
El govern de Pedro Sánchez no està gaire preocupat per la reacció que aquests altres poders de l'Estat –singularment la justícia– puguin tenir si s'aprova una llei d'amnistia. Al PSOE tampoc ho estan, perquè per a ells l'important és el pacte en si mateix, donat que creuen que els seus socis seran ben conscients que el compromís és enviar la llei al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), sense garantir en termes absoluts el que puguin fer després els tribunals, perquè aquesta seguretat no la pot tenir ningú. D'entrada, la Fiscalia –que va demanar trenta anys de presó per als principals acusats i es va oposar als indults– voldrà opinar sobre si cal parar l'execució de la sentència del Suprem sobre el Procés. I el tribunal que la va dictar pot plantejar-se presentar una qüestió d'inconstitucionalitat al TC, perquè li aclareixi si la llei és o no contrària a la carta magna.
Per tant, si aquesta llei és aprovada, encara li pot quedar un camí relativament llarg i tortuós per tenir tots els efectes perseguits. Un jurista de molt prestigi i habitualment equànime em deia aquests últims dies que està ben segur que el Constitucional sortirà ben cremat d'aquesta experiència, faci el que faci. Així que de moment del poc de què ens podem anar felicitant és que Sánchez i Junqueras no només dialoguen per telèfon, sinó que a més ho poden fer tranquils, perquè el que va trucar va ser Sánchez i segur que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) s'ha ocupat en aquest cas que ningú pugui gravar el que es van dir. A veure si ara hi ha una altra trucada a Puigdemont, que és més delicat, per la seva situació judicial. S'admeten apostes.
