Publicitat
Publicitat

Colau i el Govern arriben a un acord perquè l'1-O es pugui votar a Barcelona

L'alcaldessa destaca que "s'hi podrà participar sense posar en risc la institució ni els servidors públics"

Acord entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat perquè l'1-O es pugui votar a Barcelona "sense posar en risc institució ni servidors públics", fet que suposava una línia vermella per a Ada Colau. Així ho han anunciat l'alcaldessa de la ciutat i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb dos missatges a Twitter. "Complim el nostre compromís a Barcelona: l'1-O es podrà participar sense posar en risc la institució ni els servidors públics", ha afirmat en un tuit Colau, sense donar més detalls. "Bona notícia!", ha respost quasi a l'instant Puigdemont. Fonts municipals han confirmat que els dos missatges certifiquen l'acord, que s'hauria de poder concretar pròximament.

Posteriorment, en una entrevista al Telenotícies de TV3, Ada Colau ha explicat més àmpliament l'acord, però sense donar-ne quasi cap detall concret. "Amb aquest acord complim els dos objectius -facilitar la participació i preservar els drets dels treballadors públics- i no contradiem l'informe del secretari municipal". Preguntada sobre si cediran algun edifici municipal per poder votar on sempre, ha respost amb un simple "es podrà votar en el màxim d'espais possibles on es vota habitualment".

Davant de la notícia, el segon tinent d'alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, en declaracions a l'agència Efe, ha dit que "si avui hi ha hagut un acord", ha sigut entre partits "favorables a una mobilització" i que el consistori no facilitarà "ni locals ni mitjans" per a la votació. Collboni ha assegurat que el que ha anunciat Colau no s'ha decidit "dins del govern de la ciutat [on hi ha BComú i PSC] i no s'ha debatut". El consistori, ha sentenciat, no incomplirà la llei i farà cas de l'informe del secretari general de l'Ajuntament. Colau li ha respost que així serà, i que l'acord amb la Generalitat compleix el que demana el seu soci de govern socialista.

El secretari municipal, Jordi Cases, ha elaborat un informe en el que diu que la cessió a la Generalitat dels "locals que s'utilitzen habitualment com a centres de votació" per a l'1-O contravindria la suspensió del Tribunal Constitucional (TC) de la llei i els decrets del referèndum. L'ARA ha tingut accés a l'informe encarregat per l'alcaldessa després de rebre el requeriment de la Generalitat, i deixa clar que tant Colau com l'Ajuntament i els seus treballadors queden "vinculats pel mandat del TC" i que han "d'abstenir-se de realitzar actuacions que permetin la preparació o la celebració del referèndum".

En aquestes actuacions -subratlla el secretari general- s'inclou la "posada a disposició de locals per a la votació". "L'incompliment d'aquesta obligació pot comportar l'exigència a les persones infractores de les responsabilitats de tot ordre, sigui del mateix tribunal a l'empara de la seva llei reguladora, o de caràcter administratiu, disciplinari, comptable, i fins i tot penal", afegeix el text, de 15 pàgines i amb data de dimarts, 12 de setembre.

Fonts municipals ja destacaven aquest dijous que, malgrat l'informe, l'Ajuntament mantenia "les vies de diàleg obertes amb el Govern per tal que la mobilització de l'1-O es pugui celebrar amb les màximes condicions i normalitat possibles". La línia vermella d'Ada Colau, que assegurava que faria "tot el possible" perquè l'1-O es pogués votar a Barcelona, sempre ha sigut que no es posi en risc ni la institució ni els funcionaris.

Després de la suspensió del TC va enviar una carta al Govern en què li demanava com garantiria la protecció dels treballadors públics, i finalment, s'ha trobat la manera. Colau a TV3 no ha entrat en els detalls de quins locals barcelonins s'utilitzaran per a la votació: "Qui convoca és la Generalitat, i ja anirà informant regularment", ha afirmat l'alcaldessa.  

A falta de conèixer els detalls de l'acord, i tal com va avançar l'ARA al juliol, una de les propostes que l'executiu de Carles Puigdemont planteja per limitar la responsabilitat de l'alcaldessa davant la consulta és donar l'ordre d'obertura de col·legis electorals per al referèndum a través del Consorci d'Educació de Barcelona, que gestiona tots els centres educatius de la capital catalana. Aquest dimarts, de fet, el Govern va cessar el fins ara president de l'organisme, Lluís Baulenas, i va nomenar en el seu lloc la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, que havia traslladat el canvi un dia abans a Colau i li havia dit que es produïa "per motius obvis".

Tot i això, el portaveu del PDECat a l'Ajuntament, Jaume Ciurana, ha deixat clar que "només llegint un tuit es difícil valorar l'abast real del compromís que s'hi expressa". "Ens sobta que [Colau] no parli de votar, sinó de participar, i també la immediata reacció de Jaume Collboni negant de forma contundent qualsevol compromís de l'Ajuntament", afegeix. En aquest sentit, ha cridat l'alcaldessa a explicar "els detalls de l'acord i el seu grau de compromís final a poder votar l'1-O. Si es confirma: benvinguda! Però ens hauria agradat el mateix grau de compromís dels 712 alcaldes de Catalunya amenaçats i perseguits per la fiscalia", ha conclòs Ciurana.