Política 06/04/2022

Un sector de la CUP reclama revisar la posició sobre la guerra a Ucraïna

La formació anticapitalista debat internament aquest dissabte el seu posicionament

4 min
El Parlament ha ovacionat al cònsol ucraïnès a Barcelona, Artem Vorobyov

Els dos diputats de la CUP al Congrés, Albert Botran i Mireia Vehí, no van aplaudir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, durant la seva compareixença al Congrés aquest dimarts. Els representants de la formació anticapitalista tornaven a actuar com van fer els seus companys de files al Parlament el 9 de març quan es van negar a aplaudir el cònsol ucraïnès a Barcelona , Artem Vorobiov, i van exhibir cartells contra la guerra. Aquell gest va ser la gota que va fer vessar el got perquè una de les organitzacions que configuren la candidatura, Lluita Internacionalista (LI), exigís que es debatés internament el posicionament de la CUP davant l'atac rus a Ucraïna.

Aquest partit trotskista ja ho havia sol·licitat quan va començar la guerra arran de les primeres declaracions de diputats cupaires culpant l'OTAN i no només Vladímir Putin de la invasió russa d'Ucraïna perquè no s'havia consensuat un posicionament comú. Tanmateix, el debat es va posposar perquè no es va voler afegir aquest punt en l'ordre del dia -que ja estava tancat- de la Coordinadora Oberta Parlamentària (COP) del mes de març ni es va voler convocar de forma extraordinària aquest òrgan que reuneix totes les organitzacions perquè la demanda només provenia de LI. Aquest dissabte, però, la CUP sí que encara el debat en la COP d'abril.

Els documents que es porten a debat, als quals ha tingut accés l'ARA, mostren la diversitat d'opinions en relació amb aquest conflicte. LI, que és qui ha forçat la discussió, reclama aprovar una declaració per exigir la retirada de les tropes russes, el suport a la resistència (amb armament) i alhora deixar constància del rebuig a l'OTAN després de denunciar que "qualsevol neutralitat" implica sempre "avalar l'opressor". En el text que presenten els grups del Parlament i del Congrés, els diputats se segueixen manifestant en contra de la guerra, però rebutgen sumar-se a un altre consens internacional: la necessitat d'ajudar els ucraïnesos a defensar-se enviant-los armament. Els dos grups parlamentaris comparteixen "el rebuig de l'agressió de Putin contra Ucraïna" i exigeixen que s'acabi la invasió i que "es retirin les tropes d'ocupació".

La resta de punts del text evidencien la seva incomoditat a l'hora de decantar-se per un dels dos bàndols en lluita. Els representants institucionals consideren que "és una guerra entre imperis" i denuncien "els interessos dels EUA per "la militarització d'Ucraïna i de la regió per alimentar el lobby armamentístic i donar sentit a l'OTAN". Davant d'aquest escenari, reclamen a l'Estat que deixi d'enviar armament a Ucraïna (però no ajuda humanitària) per posar fi a l'"espiral bel·licista" i que se "situï en un lloc d'equidistància entre els interessos geoestratègics nord-americans i russos tot cercant un rol que ajudi a rebaixar la tensió militar, deslligant-se de l'OTAN", organisme que volen que es dissolgui i del qual Espanya surti.

Endavant i Poble Lliure, alineats

Més contundent és encara el posicionament d'Endavant, un dels dos grans sectors de la CUP, que sentencia que "només des de les relacions iguals i desmilitaritzades entre estats és possible pensar en escenaris de pau" i que "això és tot el contrari del que representen les relacions establertes a partir de l’OTAN i la UE". Així, l'organització anticapitalista conclou que la solució al conflicte ha d’incloure "uns acords de pau que garanteixin la sobirania i neutralitat d’Ucraïna, el dret d’autodeterminació del Donbass i de Crimea i el retorn de tota la població desplaçada des del 2014". 

Poble Lliure, l'altre gran sector dins la CUP, no presenta cap document, però sí que defensa que "l’escalada bèl·lica no és la solució". Un dels seus caps visibles, el diputat al Congrés Albert Botran, ho ha deixat clar aquest dimecres. Malgrat admetre que la CUP té clar que Zelenski és el representant "d'un país agredit", ha dit que "la seva acció política no pot ser aplaudida acríticament", perquè "a Ucraïna hi ha partits polítics que han estat il·legalitzats sense motiu", en referència al Partit Comunista, i "hi ha molta tolerància amb elements neonazis presents a l'estat". "Fomentar una política de blocs potser no és la millor solució per al futur d'Ucraïna", ha afegit des del Congrés.

El posicionament de LI compta amb el suport, més o menys explícit, de l'assemblea de la CUP Exterior o de Constituents per la Ruptura (CxR), que han presentat documents demanant un canvi de gir per condemnar de manera més enèrgica l'ocupació russa. L'assemblea que aplega els militants a l'exterior lamenta que part de l'esquerra anticapitalista es negui "a anar més enllà d'una lleugera crítica a la invasió russa", sigui "reticent a estendre la solidaritat a Ucraïna i insisteixi que l'OTAN és l'única o principal responsable del conflicte" perquè "Ucraïna és un titella occidental o un estat protofeixista i Rússia, la veritable víctima". Per aquest motiu, exigeix que Rússia "posi fi immediatament a totes les formes d'interferència a Ucraïna, retirant totes les seves tropes regulars i mercenàries" i aposta perquè els Cascos Blaus es despleguin a Donetsk i Lugansk, però també a Crimea, "fins que l'estatus final d'aquests territoris es pugui resoldre pacíficament". CxR, per la seva banda, advoca perquè "la denúncia de l’imperialisme ianqui i de l’OTAN vagi "acompanyada de la denúncia a l’imperialisme de Putin". Quaranta dies després de l'inici de la guerra, el debat sobre el posicionament de la CUP en aquest conflicte es posa finalment sobre la taula.

stats