La sedició era això

Madrid¿Montserrat del Toro, la lletrada de l'administració de justícia del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, va ser testimoni de càrrec al Tribunal Suprem sobre la sedició insurreccional, clima que hi havia el 20 de setembre del 2017 segons el tinent coronel Daniel Baena i el comandant César López, cap i secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, respectivament?

En la sentència del 14 d'octubre del 2019, la referència a la lletrada és un paràgraf dins el relat de fets provats del 20-S: "Tan sols cap a les 00.00 hores es va aconseguir preparar una sortida perquè la lletrada de l'administració de justícia del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona pogués abandonar el lloc amb seguretat, infiltrant-la entre els espectadors que abandonaven el teatre situat en l'immoble del costat, al qual va haver d'accedir des del terrat de l'edifici". Tots els elements subjectius de la declaració de la lletrada, que va ser present a la sala, van quedar fora de la sentència. El ponent, Manuel Marchena, en va fer una dissecció a consciència.

Ahir, en canvi, el fiscal Pedro Rubira va voler ressuscitar aquest testimoni restaurant precisament la vivència subjectiva a través d'un interrogatori per videoconferència pretesament exhaustiu, sense que sorgissin nous elements als ja aflorats quan Del Toro va declarar en instrucció, també per videoconferència, davant la magistrada Carmen Lamela a l'Audiència Nacional.

Davant la concentració d'una multitud de 40.000 persones, la lletrada va sentir una sensació lògica de por, cosa que mai abans li havia passat. I aquesta sensació la va portar un cop acabats els registres i les entrades en quatre despatxos de la conselleria d'Economia va sol·licitar marxar-ne per mitjà d'un helicòpter. Però ella no ho va explicar així. Va dir que només es podia sortir d'allà per l'aire. Però Rubira, que no estava satisfet amb l'explicació, va preguntar si havia sol·licitat un helicòpter. "Sí, sí, sí, vaig demanar un helicòpter", va assentir.

La lletrada no va poder aportar proves per sostenir l'acusació pel delicte de sedició –que és el que en principi defensarà la Fiscalia al final del judici– ja que va ser dins de de l'edifici i, malgrat incidències menors internes –a més del fet que els detinguts no van poder presenciar el registre arran de la concentració–, l'operació es va completar i el material confiscat va arribar al jutjat l'endemà. Les 40.000 persones no van impedir –perquè ni tan sols s'ho van proposar, cal afegir– l'entrada i registre de la comitiva judicial, un dels objectius de l'alçament tumultuari que tipifica la sedició.

Es podria dir que, com que la sedició és un delicte de resultat tallat, n'hi havia prou amb la intenció. Però és que, precisament, no hi va haver cap pretensió.

¿Una revolta organitzada de 40.000 persones amb l'objectiu d'evitar que es consumés l'entrada i el registre de l'edifici d'Economia no ho hauria aconseguit?

A preguntes de la lletrada Olga Tubau, que defensa el major Trapero i la intendent Teresa Laplana, la lletrada va explicar: "No crec que els Mossos poguessin fer gran cosa, amb el que hi havia a l'exterior". I quan va parlar de la possibilitat de sortir de l'edifici ja a la nit, va recalcar que "ni 100 o 200 efectius de la Brigada Mòbil dels Mossos podien fer front als 40.000 manifestants que estaven esperant que sortíssim".

Tot plegat ens porta a indagar com es va preparar una operació que la lletrada va definir com una de gran envergadura, la de les entrades i els registres en 45 domicilis i edificis públics el 20 de setembre del 2017.

Segons va relatar la lletrada, el jutge instructor, Juan Antonio Ramírez Sunyer –"que en pau descansi", va dir el fiscal Rubira sense esmentar-ne el nom a l'al·ludir al magistrat mort el novembre del 2018–, el tinent coronel Daniel Baena i un comandant de la Guàrdia Civil –se suposa que César López– van preparar l'operació en reunions celebrades uns quants dies abans.

"Jo hi era d'oient. No vaig sentir que s'esmentés la possibilitat de demanar suport als agents d'ordre públic dels Mossos", va respondre la lletrada a una pregunta de Tubau. ¿Per desconfiança? "No, allà no s'hi va expressar desconfiança", va respondre.

Tot i afirmar que la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, "reia" i "somreia" dins de l'edifici d'Economia, la lletrada va confessar davant preguntes concretes que no recordava si hi havia tingut contacte, encara que va assenyalar que no ho creia.