GOVERNABILITAT A L’ESTAT

Sánchez busca l’aval del Congrés per deixar enrere la interinitat

El candidat arriba a la segona votació amb una majoria ajustada i pendent del fantasma del ‘tamayazo’

Hipòtesi, negociació, urnes. Incertesa, converses, i de nou urnes. La incògnita sense resoldre i els estira-i-arronsa entre partits -que van passar la pilota de la seva falta d’entesa a la ciutadania en dues eleccions generals- van marcar un any 2019 en què Pedro Sánchez sempre va vèncer però mai va convèncer, incapaç de sortir de la seva condició de president en funcions que havia assolit des que va haver de convocar eleccions per la incapacitat d'aprovar els pressupostos. Una taca que espera deixar enrere avui quan, després de fracassar el 2019 amb els comptes i dos negociacions per a la investidura, preveu estrenar el 2020 sent designat pel Congrés president del primer govern de coalició a l’Estat des de la recuperació de la democràcia.

Si no hi ha canvis d’última hora, la cambra baixa li donarà l’aval per encarar la legislatura, després de 48 hores d’ofensiva de la dreta perquè la investidura fracassi. Les pressions que el diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, va denunciar haver rebut perquè canviés el seu vot afirmatiu van derivar en una pressió màxima del PP, Vox i Cs a parlamentaris del PSOE perquè reeditin el tamayazo. Fins i tot, ahir el diputat socialista per Segòvia, José Luis Aceves, va assegurar que denunciarà als tribunals les amenaces de persones anònimes, amb insults inclosos, dirigides contra ell. L’apocalipsi dibuixada per la triple dreta al Congrés ha activat la ciutadania més contrària a la coalició d’esquerres.

L’alarmisme va portar el PSOE a fer circular un missatge al grup parlamentari perquè els seus diputats passin la nit a Madrid per evitar sorpreses amb el trànsit a la capital espanyola, i altres formacions van començar a preveure escenaris. És el cas d’EH Bildu, que per boca del seu diputat Jon Iñarritu va obrir la porta a canviar l’abstenció pel sí en cas que hi hagi risc que els números no surtin. Segons fonts d’ERC, “no hi ha res pactat”. En principi, res d’això no passarà al ple que es reprèn a les 12 h i que obrirà una nova etapa.

Últim discurs del líder de Podem

La curta sessió deixarà fets destacats com l’última intervenció al Congrés de Pablo Iglesias com a líder de Podem, i deixarà enrere els intensos cara a cara amb Rajoy i Sánchez des de l’oposició. El futur pròxim presenta un canvi de papers i Iglesias assumirà un nou rol des del govern, que l’obligarà a asserenar la veu indignada del carrer, excepte quan hagi de neutralitzar els escarafalls de l’extrema dreta, tal com ja va demostrar dissabte. Seran precisament el PP, Cs i Vox els que decidiran si a les sessions de control busquen més les pessigolles al president o al vicepresident segon. Aquest serà un component rellevant que podria impactar en la soterrada rivalitat que PSOE i Unides Podem mantinguin mentre comparteixin consell de ministres.

D’entrada, però, la tasca prioritària serà tirar endavant uns nous pressupostos i oblidar les pròrrogues dels de Rajoy, aprovats el desembre del 2018. Més enllà del diàleg amb Catalunya, una reforma educativa en profunditat que invalidi la Lomce del PP i derogar gran part de la reforma laboral de Rajoy per combatre la precarietat són alguns dels assumptes pendents de Sánchez impossibles d’executar en funcions. Podem posarà el seu segell des dels ministeris de Treball, Consum, Igualtat, Universitats i vicepresidència social i intentarà que es reguli el preu del lloguer, que s’apugin els impostos a les grans empreses i a la banca i un major control de les apostes esportives, entre altres coses. També esperen tenir un paper en el diàleg amb Catalunya per trobar una solució al “conflicte polític”.

Pujada del salari mínim

La pujada del salari mínim a 900 euros, amb el suport de Podem, va ser de les poques mesures d’impacte que el govern va poder aprovar en funcions. La coalició espera, un cop formada, poder anar més enllà i arribar als 1.100 euros. L’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, mesura de reparació històrica amb les víctimes, va ser l’altra, executada a les portes de la campanya electoral prèvia als comicis de novembre. El govern vol també aprofundir-ho expropiant el Pazo de Meirás a la família Franco perquè torni a quedar en mans de l’Estat i retirant condecoracions a torturadors franquistes.

No ho va poder fer per un interinatge marcat pel ball de suports. Si per la moció de censura va poder comptar amb PDECat i Esquerra, els va perdre mesos després en la votació dels pressupostos per al 2019, que coincidien amb l’inici del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. L’episodi va conduir a la pròrroga dels comptes del PP del 2018 (vigents avui dia) i a la repetició electoral.

A les eleccions del mes d’abril, Sánchez va arribar amb una campanya inclinada cap a l’esquerra i evitant al màxim parlar de Catalunya. Li va servir per guanyar amb contundència, però després de sis mesos de negociacions no va arribar a un acord amb Podem. Després del fracàs a la investidura, es van convocar nous comicis. A la repetició electoral del 10-N, Sánchez va arribar sense gairebé citar la paraula “esquerra” i amenaçant amb l’aplicació de l’article 155 a Catalunya en cas que el Govern de Torra desafiés la llei amb la seva reacció a la sentència dels presos polítics, condemnats a penes de fins a 13 anys de presó.

La reacció als carrers de Catalunya a la sentència va marcar la campanya, però Sánchez es va tornar a imposar amb uns resultats similars. Això sí, el cost del suport d’Esquerra, disposat a abstenir-se després dels primers comicis, havia pujat amb el nou escenari, de manera que l’acord de Sánchez -ara sí- amb Pablo Iglesias, escenificat amb una abraçada dos dies després del 10-N, no era suficient per tirar endavant la investidura. L’abstenció d’Esquerra va arribar finalment a canvi d’un compromís de diàleg entre governs amb un resultat refrendat per la ciutadania catalana. Sumant-hi l’abstenció de Bildu i els vots afirmatius de Podem, PNB, BNG, Nova Canària -Ana Oramas, de Coalició Canària, va ratificar el nodesoint el partit-, Compromís, Més País i Terol Existeix han de treure avui Sánchez de la interinitat amb la qual va treballar durant tot l’any 2019.