Set anys demanant la nacionalitat per poder votar

BarcelonaL’Ahmed El Alaoui va néixer a Dubai, però va viure fins als onze anys al Marroc. Ara en té vint i encara no ha aconseguit la nacionalitat. De fet, ni tan sols té el dret de demanar-la i no pot votar el 14-D, ja que a Espanya tenir la nacionalitat és un requisit imprescindible. Els immigrants de països africans han de residir deu anys al país de manera legal abans de poder-la sol·licitar. Per això, tot i que l’Ahmed ha crescut a Catalunya, encara haurà d’esperar un temps per poder iniciar els tràmits que li permetin votar. “És un requisit arbitrari, perquè als països africans ens demanen deu anys de residència tot i ser veïns, i als sud-americans només un”, explica l’Ahmed visiblement molest.

Les seves inquietuds polítiques l’han portat a militar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, la branca juvenil del PSC. Durant les eleccions, l’Ahmed viu situacions que ell titlla d’“iròniques”: “Sóc apoderat, però després no em deixen votar”. El cas de l’Ahmed no és l’únic. Hi ha aproximadament un milió de persones adultes sense dret de vot pel seu origen. I no necessàriament implica que hagin vingut d’un país estranger. La Safia Elaaddam tampoc és administrativament espanyola tot i que va néixer a Tarragona fa vint-i-cinc anys. Filla d’immigrants marroquins, només té la nacionalitat del Marroc, i això l’inhabilita per votar tot i haver viscut tota la seva vida a Catalunya.

Cedir el vot

Cansada dels tràmits burocràtics que va iniciar ara fa set anys per aconseguir els papers –i que encara no han tingut resultat–, aquesta activista tarragonina va impulsar l’any 2019 la campanya Votar és un Dret. L’Ahmed va acompanyar la Safia en els primers passos d’aquesta iniciativa, que pretenia generar consciència de la “gravetat” que suposa que una de cada vuit persones no tingui dret de vot.

La campanya de la Safia, que va néixer just abans de les eleccions generals del 10 de novembre de 2019, va aconseguir que gairebé dues mil persones que no volien participar dels comicis cedissin el vot a persones sense la nacionalitat. Enguany es preveu un retrocés important de la participació –l’enquesta de l’ARA publicada aquest diumenge estimava un 58%, lluny del 79,1% de les del 21 de desembre de 2017–, fet que es podria revertir si fructifiquessin iniciatives com la que proposa la Safia. Fins ara, dues-centes persones s’han posat en contacte amb ella per cedir el seu vot el 14-F, i l’activista espera que el nombre segueixi creixent. “De moment hi ha 20 persones sol·licitants a les quals assignarem aquests vots cedits”, explica en conversa amb l’ARA.

La idea que va tirar endavant ha provocat que l’entitat Volem acollir s’hi hagi emmirallat per llançar la campanya 1 milió de vots, que demana als electors que no vulguin fer ús del seu dret a vot que el cedeixin a algú que no el tingui. Tot i que persegueixen el mateix objectiu, la Safia lamenta que no s’hagi tingut en compte la seva feina durant els darrers anys a l’hora de promoure la campanya.