Els socialistes passen a l’atac

ViladecansPedro Sánchez va arribar a ahir a Viladecans -feu socialista- amb un potent carregament de retrets sota el braç que va anar disparant a discreció. Des que va ser escollit secretari general del PSOE, a mitjans de juliol, no ha escatimat en visites a Catalunya, una plaça que els socialistes consideren fonamental perquè és on es va plantar la llavor del projecte de reforma constitucional, la seva iniciativa estrella per reformular l’encaix de Catalunya a Espanya. I després de l’anunci d’eleccions plebiscitàries per al 27-S, Sánchez va tornar disposat a passar a l’atac sense reservar forces.

El procés sobiranista va ser un blanc al qual va recórrer en molts moments del seu discurs a Viladecans, que s’emmarcava en una de les assemblees obertes que els socialistes organitzen arreu de l’Estat. I, en concret, va carregar contra els dirigents polítics que condueixen el sobiranisme, Artur Mas i Oriol Junqueras. Citant-los pels cognoms, va acusar-los de “mentir” els catalans, de preocupar-se per mantenir el poder i de “governar només per als independentistes”. Sánchez va afirmar, vehement, que “cap governant té dret a trencar la legalitat”. I, en un avís pel caràcter plebiscitari de les eleccions, va raonar que tampoc ningú “pot obligar a triar algú entre la identitat catalana i l’espanyola”.

El paper d’Iceta

Però si per alguna cosa Sánchez va endur-se una ovació va ser per acusar CiU -sense citar la federació explícitament- de “voler construir una pàtria però endur-se el seu patrimoni a Suïssa i Andorra”, en relació amb el cas Pujol. Davant d’aquest escàndol -ja en mans de la justícia-, Sánchez va reivindicar “la política de la veritat”, que segons ell a Catalunya només la practica el PSC. Just a l’inici de la seva intervenció, Sánchez va agrair al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que “mai hagi abaixat els braços” i va definir el PSC com un partit “d’avantguarda”. “Estem orgullosos de vosaltres més enllà de l’Ebre”, va dir, reivindicant la Catalunya “real” i de “concòrdia” que diu que representa el PSC.

Quan ningú s’ho esperava, Iceta, irat, va prendre la paraula poc més d’un minut. N’hi va haver prou per llançar un missatge enverinat, en lligar el procés amb la mort per infart d’un tarragoní que va ser traslladat a Barcelona perquè el servei d’hemodinàmica de l’Hospital Joan XXIII estava tancat. “Que no ens parlin d’estructures d’estat mentre hi ha ciutadans que es moren perquè no se’ls pot atendre”, va cridar Iceta, que està “fins als nassos de les estructures d’estat”.

En el mateix to emfàtic va assegurar que el PSC “impedirà el segrest” de Catalunya. Un rapte que, sosté, estan fent CiU i ERC tirant endavant el procés sobiranista. Iceta va voler erigir els socialistes com l’únic mur capaç d’aturar la “fractura” i la “divisió” dels catalans.

L’independentisme no va ser l’únic receptor de les dures crítiques del líder socialista. Sánchez va entrar en un cos a cos directe amb el govern del PP i amb Podem, a qui va qualificar d’“irresponsables” per “importar les eleccions gregues a Espanya”. El secretari general del PSOE va vendre’s com l’única “alternativa” a Mariano Rajoy en les pròximes eleccions generals. “A ganes de guanyar la dreta no ens venç ningú”, va afirmar, fent una crida a no “lamentar” més la majoria absoluta del PP i fixar-se com a objectiu assaltar la Moncloa altre cop. Un escenari que Sánchez va donar, com li agrada fer sempre, per segur.

Les quatre fractures de Rajoy

El líder socialista va culpar Rajoy de “fracturar” l’Estat amb quatre esquerdes: la social, amb les retallades; l’econòmica, per la reforma laboral; la territorial, no afrontant “la crisi catalana”, i la de la confiança, pels casos de corrupció que esquitxen el PP. De fet, va qualificar Rajoy de ser un “frau” i d’estar “assetjat” per la corrupció. Sánchez, rebut amb tímids aplaudiments, va multiplicar la duresa de les seves paraules, conscient, segur, del que es juga en un 2015 ple d’eleccions.