CANVI DE CICLE
Política 14/12/2014

La societat civil també empeny el debat constituent

Diferents iniciatives busquen forçar la deliberació sobre el disseny del nou país

M. Colomer / N. Orriols
4 min
UN PAS PER DAVANT Com ja va passar amb el procés de les consultes simbòliques sobre la independència, un moviment que va precipitar el procés que ha portat a la celebració del 9-N, sectors de la societat tornen a avançar-se ara per empènyer l’escenari constituent.

BarcelonaSuperat el 9-N amb nota i en ple debat polític sobre quina és la millor manera per obtenir un mandat democràtic homologable internacionalment sobre la independència, un cop més sorgeixen iniciatives des de la societat que van un pas més endavant. Han passat pantalla i ja se situen en l’escenari del debat i redacció d’una eventual Constitució catalana, ja sigui via procés participatiu de 18 mesos per elaborar un text constitucional que -un cop fos ratificada la independència el 2016- hauria de ser perfilat i ratificat per un nou Parlament constituent -com proposa Mas-, o bé via convenció constitucional amb participació activa de la societat ja en la pròxima legislatura, per sotmetre el text resultant a un referèndum que també hauria de servir per ratificar la declaració d’independència -com suggereix Oriol Junqueras.

D’ençà de la derrota del 1714, l’anhel de recuperar un marc constitucional propi per a Catalunya ha figurat amb més o menys intensitat en l’imaginari del catalanisme d’horitzó més clarament independentista. Però aquest anhel ara floreix com mai, amb la independència nacional al bell mig de l’agenda política. És el cas de la proposta de Constitució que presentaran en públic el 7 de gener un grup de deu juristes, encapçalats pel jutge Santiago Vidal. Però, en paral·lel -sense oblidar el tímid intent que va fer en el seu moment el Reagrupament de Joan Carretero-, han aflorat altres iniciatives impulsades des de baix, sense més interès que l’intel·lectual, per fer de l’eventual carta magna catalana el primer text constitucional nascut de la iniciativa social. És el cas de Constitucio.cat, una proposta impulsada per un petit nucli de quatre catalans professionals de diverses disciplines que han treballat en xarxa des d’Andorra, Espanya, els Estats Units i els Emirats Àrabs, i -inspirats en els models constitucionals espanyol, andorrà, danès, finès, britànic i nord-americà- que busquen la participació interactiva de la societat per empènyer les institucions cap a un text modelat a partir del debat social. Quin text esbossen aquestes iniciatives?

Forma d’estat

República parlamentària amb una sola cambra de representants

Tant la proposta dels juristes -d’uns 100 articles- com la de Constitucio.cat -63 articles, sis disposicions transitòries i una de final- dibuixen una república parlamentària amb una sola cambra. Constitucio.cates decanta, a més, per una democràcia participativa, també en la presa de decisions pressupostàries. Imagina un estat aconfessional que prohibeixi expressament atorgar en nom de l’estat títols hereditaris. A diferència dels juristes, pensen també en unes forces armades proporcionades i amb percentatge pressupostari limitat constitucionalment.

Parlament i eleccions

Comarques, vegueries i tria del president i el cap d’estat

Els juristes pensen en una cambra de màxim 100 diputats, amb circumscripcions veguerials. Constitucio.cat l’imaginen amb entre 145 i 245 diputats elegits en circumscripcions comarcals i elecció del president del Govern i cap d’estat per sufragi universal, via d’elecció també per al síndic de greuges. Els juristes comandats per Vidal diferencien el president amb funcions representatives triat pel Parlament i el cap de govern, i defensen constitucionalitzar el referèndum revocatori.

Poder judicial

Tribunal Suprem, Constitucional i òrgan de govern dels jutges

En les dues propostes el Tribunal Suprem substituiria l’actual Tribunal Superior de Justícia i es convertiria en l’última instància judicial. Els juristes integrarien l’arbitratge constitucional al Suprem, mentre que Constitucio.catimagina un Tribunal Constitucional específic.

Drets fonamentals

Ampliació dels drets civils i polítics de la ciutadania catalana

Més enllà dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, reunió i associació previstos per la Constitució espanyola, l’esborrany dels juristes hi afegeix el dret a l’habitatge, la salut i la feina. Constitucio.cat proposa constitucionalitzar i fer vinculants per al poder executiu també els drets a la igualtat de gènere, a la protecció especial dels menors, a la llibertat religiosa, a l’educació i a la participació, entre d’altres, i blinda els deures de ciutadania.

Territori i llengua

Països Catalans, l’Aran i rang oficial de les llengües

La cooficialitat del castellà en convivència amb la “llengua pròpia”, el català, s’obre camí també en els dos projectes. L’esborrany elaborat per Constitucio.cat -que permet fer aportacions i comentaris a l’articulat del text- obvia l’oficialitat de l’occità. Reconeix un règim jurídic especific per a l’Aran. L’esbós explicita que Catalunya “no aspira a modificar els actuals límits territorials”, però aposta per “reconèixer” els “especials lligams amb les terres de parla catalana”.

El precedent de la Constitució de l’Havana

El 1928 l’Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l’Havana (Cuba) aprovava, amb Francesc Macià al capdavant, la Constitució Provisional de la República Catalana, obra de Josep Conangla, periodista, jurista i polític independentista. Al llarg de 36 títols i 302 articles, definia una república democràtica liberal amb una sola cambra. En aquella assemblea, Macià sortia proclamat líder del moviment separatista i rebia l’encàrrec de no negociar res per sota del que establia aquella Constitució. La falta de suports interns després de proclamar la República Catalana, el 1931, i l’inici del procés de l’Estatut de Núria van impossibilitar-ne la ratificació.

stats