CAMÍ DE LES ELECCIONS ESPANYOLES

La suma d’IU i Podem, més a prop

Ara en Comú prem l’accelerador per convertir-se en un espai de confluència a escala estatal

Quan va néixer Podem, el gener del 2014, una de les primeres coses que va fer va ser estendre la mà a IU, que no es va prendre seriosament el projecte. Però les cares van canviar després de l’èxit de Pablo Iglesias a les europees. I cada cop més veus dins de l’esquerra rupturista tradicional van començar a clamar per sumar forces. Al capdavant hi havia el jove diputat Alberto Garzón, avui cap de llista d’IU a la Moncloa. La direcció del partit s’hi va resistir: veia en Podem un fenomen passatger i temia perdre la seva marca. Ha plogut molt des de llavors. El partit de Cayo Lara ja no batalla per tenir un lloc dins de l’esquerra, sinó simplement per sobreviure. El punt d’inflexió va ser el CIS del juliol: IU trauria només un 3,7% de vot a les estatals. Podem, en canvi, un 15,7%.

Iglesias ha fet pagar a IU el rebuig inicial al seu projecte. Dins de la direcció de Podem ha quallat la idea que les sigles d’IU resten. “Es tracta d’un projecte esgotat”, asseguren. La formació intenta englobar la transversalitat i fugir de la tradicional dicotomia dreta-esquerra. Però del CIS del juliol també es desprèn que Podem no pot fer ombra, per ara, al bipartidisme tradicional. La resposta immediata ha sigut intentar guanyar vots sumant amb forces d’esquerres d’àmbit territorial, les mateixes que els han permès guanyar alcaldies. A més de les negociacions amb ICV per anar junts a les generals, també té en marxa contactes amb Compromís, Més per Mallorca i les marees gallegues. Semblava que es tancava del tot la porta a IU, però a només tres mesos de les generals s’ha tornat a obrir, malgrat que sigui la porta del darrere.

Podem s’ha tornat a contradir i ja no descarta presentar-se amb altres forces en les llistes provincials del País Basc, l’Aragó, Madrid i Andalusia, on han començat contactes informals. Amb qui? L’executiva nega que sigui amb IU com a partit i reitera que no acceptarà “sopes de sigles”, que presentar-se amb el nom Podem-IU no està sobre la taula, però l’esquerra rupturista tradicional hauria trobat en un nou espai de confluència la manera d’acabar sumant amb la nova esquerra.

Ara en Comú, la plataforma que promou una candidatura de confluència per a les eleccions estatals, va celebrar dissabte la primera assemblea fundacional, en què va acordar celebrar primàries a escala territorial a principis d’octubre. Es tracta d’un projecte que va néixer al juliol amb la convicció que Podem, per si sol, no podia aconseguir al desembre prou suport per convertir-se en alternativa de govern. Alberto Garzón, de les veus dins d’IU que més ha reclamat la creació d’un espai així, va negar estar darrere del projecte, però ja va participar en la presentació. L’executiva federal d’IU, de fet, va aprovar ahir la seva proposta de presentar-se a les primàries. Un 76,5% dels membres de la cúpula van avalar que Garzón s’hi presenti i tan sols es va abstenir el sector liderat per Gaspar Llamazares. El líder d’IU, però, va garantir que no es tractaria d’una coalició clàssica a dos i que el procés seria transparent i, al final, validat per les bases. Igualment, les federacions també participaran en els processos de confluència territorials

Ara bé, la pilota està sobre la teulada de Podem, que ha dit que de cap de les maneres participarà a Ara en Comú. El partit d’Iglesias ha repetit i repetit que ells ja han celebrat primàries -al juliol i a contrarellotge- i que, com a molt, posaran a disposició les seves llistes i marques per incorporar les persones escollides per la candidatura de confluència. Així, la papereta a l’Aragó es podria dir Podem-Ara en Comú Aragó. Això sí, Ara en Comú descarta presentar una papereta pròpia que “rivalitzi” amb Podem.

Iglesias ha estès des d’un primer moment la mà a Alberto Garzón perquè s’unís a Podem, però aquest no ha volgut deixar mai de banda el seu partit. Els contactes entre els dos líders s’han intensificat aquest estiu i tot fa pensar que la suma de forces, encara que sigui per la porta del darrere, està més a prop.

Les línies vermelles entre els dos partits:

La fórmula jurídica: un nou partit o bé una coalició?

Podem descarta una “sopa de sigles”, és a dir, una coalició. És també una condició sine qua non inicial d’IU, que ara ja veu amb bons ulls la confluència però sempre que Podem no figuri a la papereta electoral.

Confluència a escala territorial o bé estatal?

El corrent d’Alberto Garzón defensa la creació d’un tercer espai unitari. És a dir, copiar a escala estatal projectes com el de Barcelona en Comú. Iglesias vol qualsevol candidatura sota el paraigua de Podem.

El nom de la candidatura: amb Podem o sense?

Les bases de Podem van aprovar que el partit es presentés amb altres formacions a les eleccions estatals sempre que se seguís la fórmula “Podem-” i un altre nom. Es tanca la porta, però, al nom Podem-IU.

El lloc a les llistes: Garzón per Màlaga o bé Madrid?

Si IU finalment conflueix amb Podem, ¿quin lloc se li reservaria a Alberto Garzón, actual cap de llista del partit? S’hauria parlat que fos cap de llista per Màlaga o bé que tingués un lloc destacat a Madrid.

Més continguts de