LA JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS
Política 13/11/2015

La suspensió del TC, més dura que concreta

L’alt tribunal no detalla en quin moment s’incompliria la providència ni quines conseqüències tindria

Núria Orriols
4 min
Artur Mas i Carme Forcadell són dos dels 21 alts càrrecs que el TC ha alertat que han d’acatar la seva suspensió.

BarcelonaEl 9 de novembre ja és una data encerclada en vermell en la història de la Catalunya recent. El 2014 més de dos milions de ciutadans van anar a les urnes per pronunciar-se sobre la independència i enguany el Parlament ha aprovat una declaració d’inici del procés d’independència. Ara bé, la declaració de ruptura ha quedat en un segon pla com a conseqüència del bloqueig a la investidura d’un nou president. No ha sigut així fora de Catalunya: la maquinària jurídica de l’Estat s’ha activat per dilapidar els efectes que preveu arran d’aquesta resolució. El Tribunal Constitucional (TC) ja ha suspès cautelarment la declaració, però no ha sigut tan contundent com havia demanat el govern espanyol. ¿Qui està alertat per aquesta primera actuació? Queda clar com els afectaria?

Avís explícit però ‘light’

El TC no fa referència als articles de l’última reforma

El 9-N ha tingut conseqüències per als responsables polítics: la fiscalia va interposar una querella contra el president, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau. Ara bé, bona part dels penalistes sostenen que acusar-los de desobediència té poca base jurídica perquè, en el seu moment, el TC no va advertir directament el president de la Generalitat que havia d’acatar la suspensió, tot i la petició perquè ho fes en el recurs del govern espanyol. Ara el TC s’ha volgut cobrir les espatlles. En la suspensió cautelar de la declaració de ruptura l’alt tribunal assenyala 21 alts càrrecs de la Generalitat que haurien d’assumir responsabilitats, també penals, si desobeeixen la suspensió. Tot i això, no abracen del tot la tesi de la Moncloa, ja que el govern espanyol havia demanat al tribunal que avisés aquests càrrecs d’una possible inhabilitació en virtut de les noves competències que li atorga la reforma de la llei del TC.

Per què no li ha fet cas? Marcel Mateu, professor de dret constitucional, considera que és un senyal de la divisió interna dels magistrats respecte de la constitucionalitat de l’última reforma del TC. Els juristes consultats consideren que la modificació de la llei planteja dubtes en el mateix tribunal sobre la seva posició d’àrbitre. Si no fos així, creuen que la providència del TC podria haver sigut més dura en el contingut.

L’escut dels diputats

Estan protegits per la inviolabilitat parlamentària

Entre els càrrecs advertits pel TC hi ha la presidenta i la mesa del Parlament, el Govern i el secretari general de la cambra. Ara bé, els experts avisen que tots els diputats actuen protegits per la inviolabilitat parlamentària -reconeguda a l’Estatut- i que, per tant, el TC no pot castigar els càrrecs electes pels seus posicionaments polítics en l’exercici de la seva funció. “Seria contrari als principis del parlamentarisme -assenyala Mateu-. No poden rebre cap tipus de càstig pel que votin a la cambra”. Altres juristes assenyalen, però, que la situació més complicada és la del secretari general del Parlament i els membres del Govern que no són diputats, ja que no tenen aquest escut davant de “persecucions” legals.

La responsabilitat penal

Saltar-se la suspensió no tindria una repercussió immediata

El TC avisa els 21 càrrecs que tenen el “deure” d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que incompleixi la suspensió i adverteix que, si no ho fan, hauran d’assumir “eventuals responsabilitats”, fins i tot penals. Ara bé, el penalista Joan Queralt rebaixa l’advertiment. “És un requeriment genèric”, diu, que no seria suficient per sostenir una querella per desobediència o prevaricació. A més, remarca que qualsevol responsabilitat penal s’hauria de determinar en un procés judicial i que, per tant, les eventuals repercussions no serien “automàtiques”. “Amb això no hi ha res, s’ha d’aclarir com i quin delicte s’ha pogut cometre per engegar un procés penal”, diu Queralt.

Marge per interpretar

La suspensió del TC no especifica què considera incompliment

El recurs del govern espanyol feia una petició explícita al TC: que assenyalés a la mesa i la presidenta del Parlament “la prohibició expressa d’admetre a tràmit qualsevol iniciativa legislativa que directament o indirectament vulgui donar compliment a la resolució suspesa, ja sigui per prendre-la en consideració, per debatre-la o votar-la”. Aquesta petició tampoc ha sigut atesa per la providència del Constitucional, ja que no concreta quan es pot considerar incomplerta la suspensió. ¿L’admissió a tràmit d’una proposició de llei implicaria incomplir la resolució? ¿O no s’incompliria fins que s’aprovés la llei en qüestió a la cambra? Aquestes són preguntes a les quals el TC no respon. Mateu considera que això dóna un “cert marge de temps”, ja que obliga l’alt tribunal a fer un nou pronunciament per clarificar l’abast de la seva suspensió en el moment en què JxSí i la CUP presentin al Parlament les proposicions de llei de procés constituent, de seguretat social o d’Hisenda que preveu la declaració de ruptura en un termini de 30 dies.

Els funcionaris, en perill?

El punt de mira no se situa encara damunt els empleats públics

C’s i el PP van alertar en el debat d’investidura que la declaració de ruptura conduïa els funcionaris a la “il·legalitat”. És més, Inés Arrimadas (C’s) va assegurar fins i tot que els “posava en perill”. Els experts consultats sostenen que ara per ara els empleats públics no estan en el punt de mira, ja que de moment només s’ha aprovat una declaració política al Parlament que no es concretarà en actes executius. Afegeixen, a més, que és difícil que es doni compliment a la resolució si no es forja un nou executiu (la declaració insta el futur govern a actuar).

Pel que fa al toc d’alerta de la fiscalia de l’Audiència Nacional als cossos policials perquè li notifiquin qualsevol indici de delicte de desobediència, el penalista Joan Queralt és clar: “És contrari a la jurisprudència, no és competent per investigar aquests delictes”.

Repercussió internacional

Les agències de qualificació rebaixen la nota de Catalunya

La declaració va tenir una clara repercussió internacional, entre altres coses perquè declarava “deslegitimat” el TC i apostava per obeir només les decisions del Parlament. Davant la situació política, els editorials de mitjans com la BBC, Le Figaro, The Guardian o Financial Times definien la resolució com un “desafiament” a l’estat espanyol, fins al punt que l’agència de qualificació Fitch ha rebaixat la qualificació del deute català a bo porqueria.

stats