Eugeni Gay: "Tant el PP com el PSOE se salten la Constitució cada dia"

BarcelonaEugeni Gay (Barcelona, 1946) atén l'ARA just l'endemà de la decisió del Tribunal Constitucional d'avalar l'amnistia. Va ser membre del tribunal des del 2001 fins al 2012 i també vicepresident de la institució.

Si ara hagués format part del Constitucional, en quina banda del ple s'hauria posicionat?

— Encara no he llegit la sentència, ho vull fer quan surti publicada oficialment, però és impossible de dir perquè s'ha d'estar en el debat. En tot cas, el que m'ha sorprès és que des del primer moment ja es va dir que seria una sentència de 6 a 4 vots, cosa que és prejutjar. També que ja hagin sortit els vots particulars, que es fan després de la sentència. M'ha estranyat que tot s'hagi donat tant per fet, no ho havia vist mai. No m'agrada. No funcionava així quan jo hi era. Ara bé, un cop tenim una sentència del TC, és la que és i és d'obligat compliment per a tothom.

Vostè ha dit que l'amnistia no cap en l'estat de dret, però.

— Jo he dit que de l'amnistia no se'n parla a la Constitució. I que n'hi ha hagut uns que han estat jutjats i condemnats i uns altres que s'han situat fora de la jurisdicció de l'Estat i no han comparegut i seran amnistiats. Per a mi no estan en la mateixa situació i això trenca el principi d'igualtat. No m'agrada.

El Constitucional argumenta que com que precisament la Constitució no prohibeix l'amnistia, hi cap.

— Vull llegir la sentència, vull saber quin és el cànon que ha aplicat el tribunal. Si el cànon exclusivament és aquest, a mi se'm fa difícil d'entendre. Hi ha moltes coses que no estan previstes a la Constitució i no es poden fer. Però crec que el més important és respectar la divisió absoluta de poders executiu, legislatiu i judicial. I per sobre d'ells hi ha el Tribunal Constitucional, que requereix tenir independència absoluta per poder dir el que penses i raonar-ho en dret.

Creu que ho han pogut fer en aquest cas?

— Suposo i espero que hagi estat així.

Amb aquesta sentència, el Suprem hauria d'amnistiar l'expresident Puigdemont?

— Tenim una sentència, que és la que és i és d'obligat compliment per a tothom. Però si la sentència del Constitucional no en diu res [sobre la malversació], vol dir que ho han deixat en mans de la jurisdicció ordinària.

Creu que el poder judicial s'ha rebel·lat contra el Congrés en relació a l'amnistia?

— El poder judicial el que ha de fer és aplicar la llei. Si no ho fes, faria malament, perquè a partir d'aquest moment la sentència del TC sobre l'amnistia obliga els tres poders. Si ha deixat alguna cosa per resoldre al poder judicial, ja ho resoldrà i, si falten als drets fonamentals, serà susceptible d'anar en recurs d'empara al TC.

Un dels arguments és que l'amnistia serveix per resoldre la crisi constitucional del 2017.

— Hi va haver una infracció gravíssima de les normes constitucionals quan una comunitat autònoma declara una independència, això va contra la Constitució. Per això, l'argument del TC em sembla important. Hem de recuperar tots la centralitat i la centralitat és el compliment estricte de la Constitució... Se salten la Constitució cada dia, tots dos partits, PP i PSOE, i els que els acompanyen. La renovació del TC i el CGPJ s'ha de fer per raons constitucionals. Els pressupostos de l'Estat s'han de presentar dins el termini i en la forma escaient. Els reials decrets llei només són per a casos d'urgència i, en canvi, no paren de fer-ne... No hi ha diàleg, ni intercanvi, sinó postures predeterminades. Quin respecte tenen per la nostra Constitució!

El veig enfadat.

— No accepto que es jugui així, estic indignat. No poden estar-se tirant tot el dia els trastos pel cap. No poden jugar així amb la ciutadania. N'hi ha dos que tenen més responsabilitat i els altres s'aprofiten que els necessiten a ells i els donen suport indistintament per interessos particulars. Hi ha una falta absoluta de respecte a la Constitució. L'exemple que ens donen els polítics, de tots els colors, és partidista, no en un sentit comunitari. La democràcia és consens i el compliment de les normes.

Aquesta dinàmica també s'ha traslladat al TC i al CGPJ?

— S'està traslladant a tota la societat. Ara veig que fins i tot els representants de l'Església diuen que s'han de fer eleccions. Ara no és el moment i, en tot cas, està en mans de l'executiu i el legislatiu decidir-ho.

El president espanyol, Pedro Sánchez, aquesta setmana deia que amb l'amnistia s'acaba la crisi del 2017, que va començar el 2010. Vostè, que va formar part del TC quan va dictar la sentència sobre l'Estatut, comparteix aquesta diagnosi?

— No, de cap manera. L'origen és en no fer les coses ben fetes i els uns i els altres aprofitar-ho per portar-ho a la justícia i que decideixi. Per a uns hi havia moltes inconstitucionalitats, per a altres molt poques... Jo vaig fer un vot particular en la qüestió que Catalunya era una nació, naturalment que ho som, som una nació que hem fet Espanya.

Però el reconeixement nacional va quedar anul·lat per la sentència del TC...

— Van dir que no podia ser en el preàmbul [de l'Estatut], però contra l'evidència...

Catalunya hauria de tenir un encaix constitucional diferent?

— No, dins de l'estat hi ha particularitats i drets històrics.

Hi ha un problema de legitimitat en l'Estatut vigent de Catalunya, després de passar el sedàs del Constitucional, per què no ha estat referendat per la població?

— No té perquè... l'última paraula la tenia el TC. Moltes lleis són aprovades pel Parlament i després el TC les pot declarar inconstitucionals.

Què pensa de la vaga convocada pel poder judicial?

— Absolutament en contra. La justícia és un bé de primera necessitat i els treballadors no poden fer vaga. També totalment en contra de les togues manifestant-se, no ho hauria permès mai. Una toga al carrer és una provocació, igual que tampoc es poden manifestar els militars amb uniforme.