19/03/2022

El que tapa (i el que no) el soroll per les declaracions de Gabriel Rufián

2 min
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, en una imatge recent.

BarcelonaDarrere de qualsevol declaració de Gabriel Rufián acostuma a quedar sempre una àmplia polseguera. I rere la pols, ja se sap, es fa difícil veure-hi. Per això, després de la tempesta suscitada aquesta setmana per les mal calculades paraules del portaveu d’ERC al Congrés sobre els contactes russos de l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, ERC i Junts s’han acusat mútuament d’alimentar la polèmica amb l’objectiu d’ocultar l’èxit de la vaga a l’ensenyament, els primers, i la pressió judicial sobre la presidenta del Parlament, Laura Borràs, els segons.

Però el que no hi ha cortina de fum que pugui tapar és que la divisió entre els dos socis ho impregna tot. Malgrat que des de dins del Govern consellers tant d’Esquerra com de Junts asseguren que l’executiu aconsegueix aïllar-se del “soroll”, la realitat és que cada cop és més difícil mantenir les escaramusses fora del Palau de la Generalitat. El mateix president, Pere Aragonès, ho ha pogut copsar aquesta setmana en veure com el seu viatge oficial a Alemanya quedava eclipsat per la picabaralla generada per les paraules de Rufián, que de seguida van viatjar des de la sala de premsa del Congrés a un dels xats de coordinació on conviuen dirigents dels dos partits del Govern.

El soroll constant per la tensió entre socis posa difícil a Aragonès cultivar el perfil de bon gestor que va prometre quan va arribar al càrrec. I l’escenari que s’espera els pròxims mesos no fa pensar en una reducció de la conflictivitat. El cas de Laura Borràs, a qui els partits independentistes hauran de decidir els pròxims mesos si apliquen o no el reglament del Parlament -si se li obre judici oral i es considera que és un cas de corrupció, se l’hauria de suspendre del càrrec-, anticipa més turbulències, ja que tant ERC com la CUP viuen amb incomoditat la possibilitat d’haver d’avalar Borràs. Malgrat que fins ara tots dos partits han preferit imposar-se prudència i guardar silenci, consideren que l’escrit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra ella pel fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes és demolidor i conté prou sospites de mala praxi.

I tot plegat en un context on el descontentament social derivat d’un sistema tensionat per la pandèmia i de la incertesa pels efectes del que passa a Ucraïna posarà a prova el Govern. La vaga de mestres d’aquesta setmana -amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray havent de sortir a fer concessions dos dies consecutius- pot ser només el preludi del que vindrà si la inflació i la pujada de preus de l’energia i els combustibles no donen treva. Aquests dies ja hem vist les primeres protestes de transportistes, i sectors com la ramaderia o el taxi poden ser els següents. I si l’espiral del descontentament creix, la plaça Sant Jaume serà l’escenari de la protesta. Mal moment perquè els seus inquilins estiguin fent-se la traveta entre ells.

El detall
  • L'error de càlcul del PP a Catalunya Ningú s’esperava a principis d’any la debacle de Pablo Casado. Tampoc els populars catalans, que al gener estrenaven nova imatge a la seva seu del carrer Urgell de Barcelona amb una fotografia gegant de Casado en substitució de la que hi havia de Miguel Ángel Blanco. Ara, ni tres mesos després, s’hauran d’afanyar a canviar-la. Una despesa extra per a un partit que no passa precisament pel seu millor moment.
  • La sorpresa de Torra La decisió dijous de l’expresident de la Generalitat Quim Torra de plantar el judici contra ell per desobediència per haver mantingut la pancarta al balcó del Palau de la Generalitat va agafar part de l’independentisme a contrapeu. Tant, que més d’un va haver de fer mitja volta i tornar cap a casa quan ja feia estona que es dirigia a la Ciutat de la Justícia per donar suport a l’expresident.