La taula de diàleg s’acostuma a les turbulències
ERC, JxCat i el PSOE garanteixen celebrar la segona reunió tot i els retrets creuats dels últims 10 dies
BarcelonaLa Moncloa va voler que a la primera foto de la taula de diàleg un ametller florit lluís a l’exterior de la sala on tenia lloc la reunió. No era un detall a l’atzar, sinó la voluntat d’escenificar que hi havia un intent real que la taula funcioni, que el diàleg floreixi. La Generalitat va semblar que s’hi sentia còmoda. En els primers deu dies posteriors a la trobada, però, hi ha hagut més tempesta que sol i a vegades ha semblat que a sobre l’ametller hi queia calamarsa. JxCat, ERC i el PSOE s’han enfangat en una dinàmica de retrets que han fet créixer un dubte raonable. ¿Està garantida la següent reunió de la taula, prevista per a aquest mes? Les tres parts en conflicte, consultades per l’ARA, coincideixen que, malgrat les turbulències, no hi ha motiu per no tornar a trobar-se pròximament a Barcelona.
L’escalada de tensió s’ha produït en quatre actes. El primer, el que va obrir la caixa dels trons, el va protagonitzar l’exconsellera i ara eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí quan a l’acte de Perpinyà del 29 de febrer va afirmar que la taula era una “enganyifa”. El segon va arribar quan ERC es va esperar fins al ple del Parlament del 4 de març per retreure-li en públic al president Quim Torra que no li semblava correcte que el seu partit, JxCat, “menystingués” la taula. L’endemà l’expresident Carles Puigdemont va contribuir a enrarir una mica més l’ambient exigint al govern espanyol que aprofités la taula per reconèixer Catalunya com a nació, una petició que va descol·locar Esquerra. I quan semblava que el PSOE es mirava de lluny com els dos partits independentistes s’envestien, finalment divendres va entrar al fangar per advertir que tenir JxCat a la taula era més o menys el mateix que tenir “l’enemic” a casa. La taula “té enemics dins i fora”, reiterava ahir la vicesecretaria general dels socialistes, Adriana Lastra. Com queda la situació, doncs?
La taula “no perilla”
Fonts d’Esquerra asseguren que la taula “no perilla”. “Tots hi estem compromesos i ja estem en contacte per preparar la següent reunió”, sostenen. Aquesta versió és corroborada per les tres parts. Tot i això, en declaracions ahir a Catalunya Ràdio, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va advertir al govern espanyol que si vol pressupostos a l’Estat “ha de fer ja passes en el diàleg”. Els republicans, a més, interpreten que hi ha contradiccions dins l’espai de JxCat sobre si cal apostar pel diàleg o no i això acaba repercutint en l’estabilitat de la part catalana de la negociació. La posició d’ERC és encarar la taula amb paciència, sense esperar-ne resultats immediats, i no renegar de cap de les dues estratègies: el diàleg amb l’Estat i la mobilització als carrers.
Resultats immediats
La paciència, en canvi, no ha semblat la recepta de JxCat els últims dies. Ho va resumir Puigdemont quan va assegurar que “el sit and talk no pot ser un wait and see ” i que calen resultats immediats com el reconeixement de Catalunya com a nació. Fonts de JxCat argumenten que és una demanda raonable: “Seria un bon pas i no és demanar la lluna”. Si a ERC cou l’acte de Perpinyà, a JxCat ho fan les crítiques que va rebre el president Torra al ple per part dels republicans. La tesi en què es mou JxCat és que ERC vol fer “irrespirable” l’ambient del Parlament perquè les eleccions catalanes siguin com més aviat millor. Malgrat tot, des de JxCat asseguren que també volen mantenir la taula: “La taula de negociació no perilla gens perquè no li interessa a ningú que perilli. Si a algú li interessa que no es faci seria un irresponsable còsmic”, conclouen les mateixes fonts.
I el tercer actor en discòrdia en aquesta obra, el PSOE, ha optat per encarar l’independentisme amb una de freda i una de calenta. El ministre de Sanitat i dirigent del PSC, Salvador Illa, va assegurar divendres que no hi havia “cap problema” per reconèixer Catalunya com a nació, mentre Lastra equiparava JxCat amb la dreta espanyola: “Prefereixen viure en la confrontació”. Com s’interpreta aquest doble discurs? Per ara l’únic pes pesant en aquesta història que s’ha mantingut al marge de la batalla dialèctica ha sigut el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Fonts de l’executiu central asseguren que la taula de diàleg va de debò i conclouen: “Ningú ens farà aixecar de la taula. Complirem els acords”.
Complir els acords passa perquè la pròxima trobada sigui aquest mes a Barcelona. Així ho van deixar escrit les dues parts en el comunicat conjunt que van emetre després de la primera reunió a Madrid. Només la Generalitat, que aquesta vegada serà l’amfitriona de la trobada, sap si aquest cop també voldrà jugar amb alguna metàfora. La de l’ametller florit no ha acabat sent gaire premonitòria.
