La tesi de la submissió del cos català que pot canviar a l’Audiència

Marchena es va limitar a “alinear” els Mossos amb el Govern sense abordar la responsabilitat dels comandaments

[Segueix el judici a Trapero en directe]

La Fiscalia sempre ha atorgat als Mossos i al seu major Josep Lluís Trapero un “paper clau” en la seva tesi de la rebel·lió, rebaixada a sedició per la sentència del Procés. Al judici al Suprem, el rol de la policia catalana es va analitzar a través de diversos testimonis, inclòs Trapero, que tot i no seure amb la resta d’acusats es va convertir quasi en el tretzè càrrec jutjat. Però la sentència va passar de puntetes sobre la qüestió. Al cos se l’esmenta en 77 ocasions i a Trapero en 14, i només com a “testimoni”. El tribunal presidit per Manuel Marchena es va limitar a “alinear” els Mossos amb el Govern sense abordar la responsabilitat dels comandaments. Aquests seran els grans interrogants que a partir de demà haurà de resoldre l’Audiència Nacional.

El lideratge

Un major reduït a testimoni

Conscient que el jutjaria l’Audiència Nacional, el Suprem no va entrar en el paper de Trapero i va donar tota la responsabilitat de “l’alineació” dels Mossos amb el Govern a l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, sense analitzar la capacitat de maniobra del major per fer complir les ordres judicials. La sentència tampoc va valorar les proves aportades per les defenses per desvincular el cos dels seus responsables polítics, com ara l’advertència que Trapero i els comissaris van fer a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i el mateix Forn. “La sala no dubta de la realitat d’aquesta trobada i del missatge transmès”, va dir la sentència, que es va limitar a desmuntar la versió de la reunió que donava Forn. El pronunciament tampoc va esmentar el pla revelat pel major per detenir Puigdemont i que xocaria amb la tesi de l’alineació.

El 20-S

Un dispositiu sense analitzar

La sentència va fer partícips els Mossos en “l’estratègia sediciosa” del Govern i les entitats en la protesta a la conselleria d’Economia, i els va retreure no haver establert “el perímetre de seguretat que la comissió judicial va reclamar”. Dos dels autors d’aquest relat, la secretària del jutjat 13 de Barcelona i el cervell de la investigació del Procés, el tinent coronel Daniel Baena, tornaran a declarar a l’Audiència, que també haurà de valorar les converses entre els Mossos, la Guàrdia Civil i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez. El tribunal també haurà de qualificar l’eficàcia del dispositiu i el cordó de voluntaris, aspectes molt debatuts al judici però que la sentència va obviar. Baena va negar al Suprem que s’interferís en l’escorcoll, quan va explicar que no havia activat l’operatiu de seguretat previst perquè a dins de la conselleria “no va passar res”.

L’1-O

Una unitat d’acció trencada

Els Mossos sempre han defensat que el dispositiu policial de l’1-O era “únic” i compartit amb les forces de seguretat de l’Estat. La sentència no va donar resposta al perquè del trencament de la unitat d’acció, però els comandaments que han declarat al jutjat de Barcelona que investiga les càrregues policials han revelat que la policia espanyola va rebre l’ordre d’actuar abans que obrissin els centres, independentment del que fessin els Mossos.

L’Audiència tornarà a escoltar el testimoni de Diego Pérez de los Cobos i Ferran López. Un altre testimoni clau, que no va passar pel Suprem, és el secretari del TSJC, que pot oferir llum sobre el sentit i el compliment de l’ordre de la magistrada Mercedes Armas d’impedir el referèndum garantint la “convivència”.

La sentència del Procés dona per fet que els Mossos es van tornar a sotmetre a la legalitat amb la destitució de Trapero amb l’article 155, i passa per alt que va ser el segon del major qui va assumir el lideratge del cos. La condemna per sedició marca un relat que serà difícil d’obviar a l’Audiència Nacional però, pel que fa als Mossos, l’ambigüitat a l’hora de definir les responsabilitats obre un camí per recórrer.