Mas exhorta els partits a “arriscar” pel bé del procés

BarcelonaToc d’alerta d’Artur Mas a les forces del dret a decidir. A onze setmanes de les eleccions europees i a vuit mesos de la consulta, el president de la Generalitat va exhortar-les a desterrar aquells vells tics tacticistes per esgarrapar uns quants vots a l’adversari que, aplicats en el moment que ara viu Catalunya, poden fer trontollar el procés sobiranista. Mas, entrevistat ahir a El món a RAC1, va estalviar-se d’enumerar tots els esculls que caldrà anar superant en el camí cap a l’estat propi, però sí que va posar en relleu les dues grans “fortaleses” amb què compta el país per fer-hi front: la unitat d’un gruix molt majoritari de forces polítiques -exhibida, per exemple, el passat 12 de desembre amb l’acord sobre la data i la pregunta de la consulta- i la mobilització de la gent per impulsar un procés que vol distingir-se, a més, per la seva pulcritud democràtica.

Tot això podria esberlar-se -va reflexionar Mas- si els partits que s’hi han volgut implicar fins ara no volguessin “arriscar una mica” pensant més a dur a bon port l’aposta del dret a decidir que a treure’n pel camí determinats rèdits electorals. “De tant en tant, els partits se l’han de jugar”, va deixar caure.

Assumir riscos, per a Mas, equival a no caure en dues “temptacions” que han regit tradicionalment la pugna entre partits polítics, també a Catalunya. La primera és evitar actituds de “mirada curta”, enteses com l’antònim d’esperit de sacrifici per a una causa major. “Tenim plantejat un repte tan gran que no podem actuar amb el mateix codi mental partidista”, va advertir. El segon encàrrec de Mas als partits és “superar l’obsessió estètica”, no perdre’s en postures per mirar de “quedar bé” amb els quadres de la pròpia formació política.

Sense por a les fotografies

En què es tradueix aquest missatge? A aquestes altures de la partida amb l’Estat, és primordial, al seu parer, aparèixer als ulls del món com un territori cohesionat al voltant de l’objectiu de la consulta del 9 de novembre. Això pot fer aconsellable, en determinades ocasions, reunir els actors principals del procés en una fotografia d’unitat com la que es va aconseguir arran de l’acord al Palau de la Generalitat sobre els detalls de la consulta i que enquadrava les cares visibles del Govern, CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP.

Mas no va voler citar cap d’aquestes sigles, per evitar que les seves consideracions quedessin identificades com un retret directe a algú en concret. Sí que va reconèixer que dins d’alguns partits pot fer “mandra” -i més en vigílies d’unes eleccions- retratar-se al costat d’una altra formació de signe ideològic oposat. I va ser molt explícit a l’hora de donar resposta a aquest tipus de reticència “estètica”: “Encara que et faci mandra fer-te la foto, ara te la fas, perquè del que es tracta és que a fora vegin la força de la suma i de la transversalitat del procés”.

El seu raonament venia precedit d’una nova crida als partits a incloure en els seus programes electorals per a les europees un “punt clar” de compromís amb la consulta. Precisament aquest assumpte havia generat en les últimes setmanes certa controvèrsia. Els plans inicials de celebrar una cimera es van truncar quan ICV-EUiA se’n va desmarcar.

Anteriorment, Mas havia vist frustrats els seus intents de bastir una candidatura sobiranista unitària. Fins a l’últim moment va negociar-la amb el president d’ERC, Oriol Junqueras. I ahir va “mossegar-se la llengua” per no explicar les interioritats d’aquelles converses i d’altres. “Em costaria molt poc parlar-ne, però l’únic que aconseguiria és crear enrenou” entre els aliats del procés, va dir en to críptic. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, havia anat més enllà el 29 de gener, en recriminar a Unió i ERC el seu “partidisme” per haver-se resistit a pactar una llista cívica d’unitat.

En l’entrevista d’ahir, Mas va aprofitar també per llançar uns quants dards a Mariano Rajoy. Va mostrar-se “absolutament disponible” per veure’s a Madrid amb el president del govern espanyol “en qualsevol moment”, sense posar límits als continguts a tractar. Accepta, per exemple, abordar amb ell el nou sistema de finançament o altres qüestions econòmiques i socials, però sense que això impliqui arxivar la consulta. ¿Parlar amb Rajoy sense mencionar el 9-N? “Seria una entrevista de zombis”, va ironitzar.

ERC no vol parlar de finançament

La predisposició de Mas a asseure’s a parlar també de finançament no la subscriu ERC. El diputat Pere Aragonès va instar-lo a no negociar cap reforma de l’actual model. “L’únic a negociar és la partició d’actius i passius després del referèndum, si guanya el sí a la independència”, va dir.

Mentrestant, Josep Antoni Duran i Lleida arremetia a la seva carta web contra l’operació de Junqueras d’incorporar al seu projecte figures procedents del socialisme, com Ernest Maragall, que concorrerà a les europees com a número dos d’ERC. Per al líder d’Unió, és el “primer pas” cap a la “repetició de la nefasta experiència” del tripartit. Aquest cop, Duran es va proposar no dedicar ni una línia al 9-N. “Més enllà de la consulta també hi ha vida”, va voler constatar.