La transició catalana: de Tarradellas a Pujol

La negociació entre Josep Tarradellas i Adolfo Suárez va tenir com a conseqüència un fet autènticament rupturista: l'any 1977 el govern espanyol va derogar la llei franquista del 1938 que dissolia la Generalitat i es va restablir aquesta institució. Tarradellas va ser nomenat immediatament president de la Generalitat provisional i només llavors va acceptar retornar a Catalunya, quan va pronunciar la famosa frase "Ja sóc aquí!" El fet que la Generalitat fos restablerta abans que s'aprovés la nova Constitució espanyola, l'any següent, és una qüestió que no hauria de passar desapercebuda. El nou govern provisional català tenia l'única missió de redactar un Estatut d'Autonomia, que va veure la llum el 1979, i convocar eleccions al Parlament restablert. Tot i que Tarradellas i ERC eren el vincle històric amb els anys de la República i havien sostingut el testimoni nacional a l'exili, durant les dècades de la dictadura havien perdut pes a l'interior del país en benefici de noves forces polítiques i del PSUC, que havia liderat la lluita democràtica. Per això el resultat de les eleccions catalanes del 1980 va configurar un Parlament radicalment diferent del del 1932. En aquest sentit, la victòria va ser, contra pronòstic, per a Jordi Pujol i la coalició que liderava, que va obtenir 43 dels 135 escons. En segon lloc va quedar el PSC de Joan Raventós amb 33 diputats i el PSUC, encapçalat per Josep Benet (25). Els centristes d'Anton Cañellas i l'ERC que liderava Heribert Barrera van quedar enrere, així com el Partit Socialista d'Andalusia (PSA), que va obtenir dos escons.